Aquesta setmana personatges de dubtosa ètica estan posant llum a casos de corrupció de l’Estat. Barrionuevo amb una entrevista a El País i Corinna, suposada amant del rei emèrit Juan Carlos I, amb un pòdcast. Terrorisme d’estat i suborns. Diuen que tot és raó d’estat, com deia Maquiavel, per la qual l’Estat o els seus governants defensen els seus interessos fins i tot a risc de perjudicar els ciutadans o grups de persones que s’hi oposen.

Josep Pla va deixar escrit: “A Espanya hi ha una cosa més profunda que la política, que els tractes amb els partits i amb els homes polítics. Aquesta força profunda és la monarquia, principi de consolidació, d’organització, d’estabilització i d’unificació primordial del país”. Deu ser per això que l’hereu directe del franquisme és la monarquia. Cosa que Joan Carles I va entendre bé. On es va embolicar una mica és en pensar que la raó d’estat són els seus capricis, els regals, les bosses plenes de diners, la corrupció.

El cas de Barrionuevo també és espectacular, pel que diu i com se’l tracta. Ministre de l’Interior amb Felipe González i suposat cervell dels GAL (27 morts), indultat de qualsevol condemna, té dedicada una avinguda al seu poble. Raó d’estat? Quina mala setmana per aparèixer, de nou, aquestes informacions en un moment que PP i PSOE han tornat a meravellar a tot Europa demostrant que no són capaços de renovar el Consell General del Poder Judicial si no tenen manera de controlar-lo.

Testimonis de com es va repetint la història: de Joan Carles a Felip; del cop d’estat del 81 al 3 d’octubre del 17; dels GAL de fa 40 anys a Pegasus de fa 4 dies. Mentrestant, la UE observa que aquí no passa res

Bé, però això fa referència a èpoques passades, direu. La Corona és diferent i Espanya una democràcia consolidada. Doncs també són mals temps per afirmar això. S’han de fer documentals per salvar el rei mentre Europa parla de Pegasus. Perquè som aquí. Testimonis de com es va repetint la història. De Joan Carles a Felip, del cop d’estat del 81 al 3 d’octubre del 17. Dels GAL de fa 40 anys a Pegasus de fa 4 dies. Mentre la UE observa, al·lucinant, que aquí no passa res.

Això és l’estat espanyol. Davant d’aquesta constatació, queda bastant clar que l’opció independentista no ha perdut cap mena de sentit. Al contrari, el que sembla poc assenyat és resignar-se davant la injustícia, la corrupció, l’autoritarisme. A pesar del moment polític? Sí. Els partits independentistes no passen pels millors moments. Sobretot perquè tots creuen que si als altres els va pitjor és bo per a ells, i no és cert. Però, per sort, la política té altres espais d’influència. No hi ha cap argument que justifiqui considerar que el procés s’ha acabat. N’hi pot haver molts que justifiquin una estratègia o una altra. Però cap per deixar-ho estar. Perquè, com hem vist a Espanya, la història es repeteix, i ens va a la contra.

I perquè res ha millorat, al contrari, tot ha empitjorat: el dèficit fiscal, el desenvolupament d’infraestructures, els drets civils, la vitalitat de la democràcia, el respecte a la pluralitat nacional de l’Estat. La repressió de l’Estat arran dels fets del 2017 ha tingut efecte en l’ànim de la societat catalana, no cal negar-ho. Però hi ha motius per seguir treballant per esdevenir un estat, sobretot perquè on som ara la raó d’estat és la corrupció.