Segons el diccionari Webster-Merriam (el meu diccionari d'anglès en línia preferit), la paraula de l'any 2020 és lockdown, confinament; tot i que, segurament, tots hem estat més pendents de la paraula derivada, desconfinament. Si reflexionem sobre tot el que hem viscut i pensat, observem que no tots han estat d'acord amb la presa de decisions que ens han portat a la restricció obligatòria de la mobilitat personal i el distanciament social. Alguns fins i tot han discutit la validesa d'aquestes accions de desconfinament. Es ben bé que ens costa ser conscients d'allò que no veiem ni toquem.
Doncs bé, el confinament i la disminució de la mobilitat han sigut molt efectius. Com es pot demostrar a tots els països on va arribar la pandèmia i es va aplicar un confinament global, en quinze dies de tancament, la R (mitjana de persones que s'infecten a partir d'una primera) i el nombre global de persones infectades va disminuir considerablement. Ho podem visualitzar en la impactant imatge que us adjunto, última portada de l'any d'una de les millors revistes científiques, en què es veu representada la xarxa de mobilitat a partir de les dades de geolocalització de 43,6 milions de mòbils a Alemanya. A la imatge de l'esquerra, la xarxa de mobilitat prepandèmia —setmana del 2-10 de març de 2020—. A la imatge de la dreta, la xarxa en plena setmana de confinament —del 23-29 del mateix mes de març—, molt disminuïda. Podeu resseguir el perfil del país, i de totes les grans ciutats alemanyes, però també veureu com molts dels enllaços entre ciutats van desaparèixer per la disminució de la mobilitat.
(imatge de Frank Schlosser, portada de Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 117(52), 2020)
Els autors d'aquest article, a més d'analitzar les dades de mobilitat, demostren que la mobilitat a grans distàncies va caure en picat, permetent la contenció de la pandèmia entre regions allunyades, mentre que el distanciament social va aplanar la corba de creixement de casos. Aquí us adjunto uns esquemes senzills, però molt il·lustratius, del que implica, respecte a la probabilitat de dispersió de la infecció, la disminució de la mobilitat, el distanciament social i l'aïllament dins les xarxes de contactes socials. A l'esquerra, la xarxa social prepandèmia on tothom contacta sense restriccions amb el seu cercle de coneixences (cada cercle és una persona, mentre que les connexions representen els contactes). Fixeu-vos com, amb el distanciament, i encara més, amb l'aïllament (persones en "blanc", sense cap contacte), el nombre de connexions disminueix considerablement i, conseqüentment, disminueix la probabilitat de transmissió. Aquesta disminució dels contactes implica l'aplanament de la corba. Si assumim una R de 2 (valor intrínsec proposat de la capacitat infectiva del virus Sars-Cov-2) en què cada persona infectada n'infecta a dues més, sense confinament els models indiquen que el 85% de la població acabarà infectada, mentre que en el mateix temps i amb distanciament social, només seria un 40%, i amb aïllament, la població que seria infectada no arribaria al 20%.
(Imatge adaptada de Schlosser et al., Proc. Natl. Sci. USA 117(52):32833-32845, 2020)
Usant les dades obtingudes, es poden generar models matemàtics de predicció de l'expansió d'epidèmies. Per exemple, es pot considerar que els membres de la societat es poden classificar en diferents compartiments (models SIR). Així, de forma intuïtiva, podem considerar que la població es divideix en persones susceptibles (S), persones infectades (I) i persones que es recuperen de la infecció (R) i queden immunitzades, almenys durant un període de temps. Aquests models poden ser molt complets, perquè poden considerar subdivisions d'aquests compartiments, ja que tots sabem que pel que fa a la COVID-19, hi ha un cert percentatge de la població que és asimptomàtica, però que tot i així pot transmetre el coronavirus. També sabem que, de les persones que es recuperen, algunes ho fan a casa sense necessitat d'hospitalització, altres necessiten temps a l'hospital amb bon pronòstic, mentre que molta gent gran o susceptible acaba a l'UCI i alguns, amb mal pronòstic, malauradament acaben morint. Per tant, les persones poden passar d'un compartiment a un altre (passant de ser infectat a recuperar-se, per exemple).
Un dels millors models actuals de la pandèmia ha sigut elaborat per un grup d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa. Us adjunto un esquema simplificat del model que proposen en el seu estudi. En aquest model es calculen les probabilitats de passar d'un a un altre compartiment durant la transmissió de la infecció, i com es pot actuar per modular la rapidesa de l'expansió. Fixeu-vos que el confinament i el distanciament social són molt importants a l'inici de la malaltia, en la transmissió des de les persones susceptibles (S) fins a les que acaben infectades (I), mentre que la transmissió des del compartiment d'asimptomàtics (A) fins al final, recuperats (R) hospitalitzats (H) o morts (RIP) depèn del comportament de la malaltia dins de cada pacient (hi ha diferències genètiques i fisiològiques entre les persones que es recuperen fàcilment i les que no) i, és clar, de l'actuació del sistema sanitari.
(Figura modificada d' Arenas et al., Phys. Rev. X 10:041055, 2020)
Encara que us pugui semblar complex a priori, penseu que molts científics, conscients de l'enorme rellevància social de la COVID-19, expliquen de forma planera la seva recerca en aquest àmbit. Us recomano aquesta adreça web on trobareu activitats de simulació de l'expansió de les pandèmies, on qualsevol persona encuriosida, però sobretot alumnes i professors d'institut, podeu trobar activitats i vídeos engrescadors, basats en articles divulgatius (com a veritables detectius de les epidèmies), per a fer més comprensible l'expansió d'aquesta pandèmia i d'altres que ens poden arribar en el futur. Hem d'aprendre les lliçons que aquesta pandèmia ens ha deixat. A partir de l'anàlisi de la mobilitat i activitat humanes i les dinàmiques de contactes interpersonals dins la societat, podrem arribar a comprendre com es transmet una infecció, i com la nostra activitat diària influeix per afavorir o disminuir-ne l'impacte. Llavors, podem acceptar més fàcilment el perquè de la inevitabilitat del confinament en situació d'epidèmia descontrolada.
Només una societat informada està empoderada per decidir i per acceptar decisions que impacten fortament en els nostres drets més fonamentals, com ara, la interacció amb altres éssers humans.