Concord és un petit poble a l’estat de Massachusetts on pots triar anar a visitar la casa de Little Women (Donetes, o Mujercitas), fer una visita literària o una immersió en la història revolucionària. Molt a prop hi ha Walden, el bosc on es va refugiar Thoreau dos anys en una cabana i on va fructificar el transcendentalisme, amb la seva vinculació a la natura com a manera de connectar més amb Déu, prescindint de les institucions. El que perceps a Concord és que estan orgullosos d’haver lluitat per alliberar els esclaus i per haver estat pioners en la lluita pels drets humans. Però la història és curta. I el racisme persisteix.

Massachusetts va ser la primera colònia a legalitzar l’esclavitud el 1641. El 1725 hi ha el primer registre de persones negres a Concord, algunes alliberades abans de la llei de 1780. Concord comença a oposar-se a l’esclavitud, però no serà fins al 1835 que es funda la Societat Antiesclavitud de Massachusetts. El 1837 aquest poblet funda la Societat Femenina Antiesclavitud de Concord i el poeta Emerson parla en públic en contra de l’esclavitud per primer cop. El 1865 ja sí: la 13 esmena a la Constitució dels Estats Units aboleix l’esclavitud. No en fa ni 200 anys.

No hi ha pacte sense poder mirar els ulls una persona d’igual a igual en dignitat. I anem justets, encara

Per tal que la gent ho entengui a 2025, on encara es respira el racisme i la divisió del treball en aquest Estat encara segrega per color de la pell, una potent ONG, la Robbins House, intenta explicar la història americana i proposa per exemple als nens que visiten la zona que juguin i escriguin (amb ploma i paper antic) peticions al president Lincoln, emulant així la petició real de desenes d’infants que el 1864 van fer aquestes cartes per alliberar tots els nens esclaus. També es visiten les vies de tren, on hi havia rutes i amagatalls per a esclaus fugitius que es refugiaven en aquest estat del nord o s’explica la casa de Bronson Alcott no només com a pare de l’autora Louisa May Alcott, la cèlebre escriptora de Donetes, sinó com a destacat lluitador per alliberar esclaus.

Quan Carl Linnaeus el 1735 va dividir la humanitat en races i colors, va dibuixar el camí vers una desigualtat que persisteix. El cèlebre sociòleg Du Bois ja va avisar que aquest rànquing humà no tenia sentit. Concòrdia és un nom preciós i ens remet a pactes i enteses, però no hi ha pacte sense poder mirar els ulls una persona d’igual a igual en dignitat. I anem justets, encara.