L'alcaldessa Ada Colau és una política amb sort. Amb baraca, que diuen els àrabs. Va arriscar a la campanya municipal del passat mes de maig, encapçalant una candidatura de confluència de l'esquerra alternativa a Barcelona davant l'alcalde convergent Xavier Trias i va guanyar. Li va robar la cartera a tota l'esquerra –des del PSC a la CUP passant per Esquerra– que gentilment va acceptar el nou lideratge de la capital catalana i li va lliurar els vots que no necessitava per a la investidura. Va tornar a arriscar el passat 27S quan es va quedar als seus quarters de la plaça de Sant Jaume i va marcar distàncies amb Catalunya Sí que és Pot, el candidat del qual no va acompanyar en els actes públics. El fracàs de Lluís Rabell va sonar gairebé a victòria entre els seguidors de Colau. I per tercera vegada, ha tornat a arriscar prenent el comandament de la candidatura d'En Comú Podem i situant al capdavant un historiador proper i de la seva confiança com és Xavier Domènech.

En alguna cosa més de mig any, Colau ha passat de ser l'activista de més renom en la batalla contra els desnonaments a una política amb una tirada important a l'hora d'omplir places, bé sigui a Barcelona, el seu cinturó industrial o, fins i tot, Madrid. Però més important que la seva capacitat d'atracció de masses és la seva habilitat per desplaçar-se d'un costat a un altre entre els diferents espais que vol seduir. Així, defensa aquest diumenge a la Caja Mágica de Madrid, al costat de Pablo Iglesias en el seu míting central, que "Madrid pot tornar a ser la nostra capital" i sintonitza amb l'esquerra menys sobiranista; sense importar-li molt que posi dels nervis el president del Grup Municipal d'Esquerra, Alfred Bosch, que ha d'afanyar-se a dir a Facebook que "Madrid mai sera nostra capital". O fa unes setmanes quan el que es va sentir incòmode va ser el PSC després d'anunciar l'alcaldessa que encapçalaria l'acte de suport a Mas per la seva imputació pel 9N. Colau porta el timó i els seus aliats amb prou feines coneixen els seus moviments.

Ara torna a passar l'aspirador pels votants del PSC, de la CUP i fins i tot d'ERC. Si la campanya continua movent-se en clau espanyola té moltes possibilitats que li surti bé i aconsegueixi el triomf el 20D. Però encara falten sis dies fins a les eleccions i cal creure que els rivals també juguen.