Héctor Bellerín, futbolista català de l’Arsenal (que desitja tornar al seu Betis, encara que sigui cobrant menys), té milions de seguidors a Instagram. És un dels futbolistes que se situa al grup dels que, a més de jugar a futbol, viu en aquest món, pensa i té sensibilitat social. Si ha de parlar d’homofòbia, parla d’homofòbia. O de la guerra d’Ucraïna o del Brexit o del canvi climàtic. Coses que, venint d’algú que és referència per a milions de persones, demostren responsabilitat social. A veure si se n’adonen els altres que no cal ser Einstein per ajudar a fer un món més digne. Fa uns mesos, en una entrevista a La media inglesa, feia una reflexió, que en la festa major del postureig a Instagram, està bé recuperar.
“Les xarxes estan creades per fer-nos addictes”, arrenca. I transcric la seva reflexió. “Vaig estar sis mesos sense xarxes. I em feia por tornar. Vaig passar el millor estiu de la meva vida. Deixava el mòbil a casa, me n’anava amb la família i deia: 'Si algú m’ha de trucar, que truquin al meu cosí o a la meva germana, que estarà amb mi'. Era una sensació de presència total en qualsevol moment. M’agrada molt la fotografia. Anava amb la meva càmera, apreciant molt més les coses, les converses, els moments, el mar, l’aire. Si estàs pendent del telèfon, et passa de llarg. Em sentia millor a nivell mental, soc conscient de l’ansietat o el canvi d’humor que poden provocar les xarxes. Ara m’ho prenc com una feina. La vida real no és la que es veu a través del mòbil. Has de decidir quant de temps vols estar submergit en una mentida".
Segurament aquesta és una de les respostes a per què vivim l'època més pròspera de tota la història de la humanitat i, en canvi, estem més cansats, enfadats i deprimits que mai. Heather Heying i Bret Weinstein han publicat Guia del caçador recol·lector per al segle XXI. Com adaptar-nos a la vida moderna. Es plantegen com l'estructura dels nostres cossos amb prou feines ha canviat en els darrers 200.000 anys, però el que ens envolta ho ha fet a una velocitat exponencial. I un d’ells és el món digital. Estem permanentment pendents d’una pantalla. Els correus, els missatges, les reunions, les xarxes, les notícies, el Tinder, els jocs i les xarxes socials. La vida contemplativa ha deixat d’existir. A la feina tot és per a ahir i en el descans no ets ningú si no tens un pla perfecte que sigui l’enveja de la resta del món.
La vida contemplativa ha deixat d’existir. A la feina tot és per a ahir i en el descans no ets ningú si no tens un pla perfecte que sigui l’enveja de la resta del món
Al mig de la interpretació d’A Sky Full of Stars, el cantant de Coldplay Chris Martin atura el concert i fa una reflexió semblant a la de Bellerín. “Aquest moment no es tornarà a repetir mai més. Aquesta combinació de persones no es tornarà a repetir mai més”, diu. I és cert. És impossible que la mateixa gent, exactament la mateixa (parlem de milers de persones de diferents ciutats, pobles i països), es trobi dues vegades per veure un concert. Per tant, “deixeu el mòbil a la butxaca, aixequeu les mans, sigueu conscients i gaudiu”. La paradoxa és que podeu veure aquest moment a les xarxes socials, gravat amb mòbil per algú incapaç de seguir les instruccions. Però no està mal intentat.
En fi, que cadascú faci el que vulgui i hauria de dir que segueixin connectats al mòbil per seguir aquest diari. Però jo cada vegada estic més d’acord amb aquella frase d’aquella senyora que l’APM ens ha inoculat i deia “coge el movris y lo tiras”. Una visionària.