El nostre Molt Honorable va fitxar una colla d’experts federalistes perquè li escrivissin un projecte de referèndum pactat amb l’Estat i, sorpresa majúscula, el grup de savis en qüestió li han acabat proposant un acord de claredat consistent en... un referèndum pactat amb l’Estat! Això de fitxar gent de solvència contrastada perquè tufegi d’acadèmia les teves quimeres polítiques és una cosa tan antiga com defecar. De fet, el model polític d’Aragonès —el jugadamestrisme d’Artur Mas— ja ho intentà amb la martingala del Consell Assessor per a la Transició Nacional, una guingueta que es dedicà a fantasiejar sobre les característiques del futur estat català, mercès a uns experts prou llestos per imaginar el viatge de les estructures d’estat al nou país, però no prou murris per veure que els convergents no tenien cap mena d’intenció d’aplicar-lo ni de fer la independència.
Val a dir que els professionals del Club Claredat s’han guanyat el sou, perquè han arribat a idear pensades de bomber molt elogiables. La més enginyosa és la del doble referèndum, que plantejaria una votació a Catalunya “sobre la conveniència que el Parlament iniciés un procés de reforma constitucional que podria preveure la independència i/o una nova acomodació en el si de l’Estat". En cas de prosperar aquesta reforma constitucional, a banda del plàcet del Congreso, la cosa hauria d’ésser votada pel conjunt de la ciutadania espanyola (perdoneu l’acumulació de verbs condicionals, però això de fer volar coloms requereix una gran inventiva). Posats a exercitar-se en l’art de la ficció, els politòlegs també proposen “un acord polític prèviament assolit sobre la independència o una nova acomodació en el si de l’Estat que, per exemple, es podria fer en el marc d’una reforma estatutària".
Això de fitxar gent de solvència contrastada perquè tufegi d’acadèmia les teves quimeres polítiques és una cosa tan antiga com defecar
Alehop! Novament, la reforma de l’Estatut (per tothom que tingui la memòria superior a la d’una cadernera) hauria de passar el ribot del Congreso i, of course, també sobreviure a aquell simpàtic òrgan castrador de la legalitat catalana que s’anomena Tribunal Constitucional. A banda de la inventiva, el grup d’amiguis del Molt Honorable també toquen el complicadíssim art de l’humor. Per si tots aquests impediments que he repassat breument fossin tan volàtils com un esquinç al dit petit del peu, també proposen una via tan democràtica com un referèndum a tota la ciutadania espanyola, on es preguntaria als habitants de Badajoz si estarien d’acord a autoritzar una consulta a Catalunya sobre la secessió. Però aquesta ganga és un pèl fotuda car, en cas de guanyar el Sí a Catalunya, la cosa podria derivar en un “xoc de voluntat democràtica difícil de resoldre". Què faríem sense tu, Astrid Barrio!
Com es pot veure perfectament, això de la claredat és més aviat poc clar i el president Aragonès ens l’ha situada en el marc espanyol (de totes les cinc propostes, només dues se circumscriuen als ciutadans de Catalunya). Al seu torn, cal considerar un afer gens contingent, com és el fet que les pretensions polítiques del Molt Honorable de moment només comptin amb el suport d’Esquerra R. En definitiva, i per no fatigar més el lector, Aragonès pretendria iniciar una reforma del marc legal espanyol sense comptar ni tan sols amb una majoria d’escons favorables a l’òrgan representatiu de la sobirania catalana. A casa ja ens agrada la gent que somia impossibles, però, com deia abans, la deixem a la lleixa de la narrativa. Tot i que, tractant-se d’uns experts que arriben a especular amb un arbitratge neutral del TC en un referèndum, això aniria de pet a la ciència-ficció.
Sortosament, el país ha avançat en maduresa política, i els invents amb què Artur Mas aconseguia guanyar temps a base de tecnicismes i de motos com les estructures d’estat ja no se’ls creu ningú (tampoc la gent d’Esquerra; a Junqueras ja li han començat a sortir ovelles negres interessants dins la secció barcelonina del partit). Com ja vaig avisar als meus col·legues republicans, tota aquesta fumera d’invencions no només acabarà amb ERC fora del Govern, sinó que —seguint les petjades de Junts— també esquinçarà el partit republicà a través d’una base cansada de tanta trola. Tingues paciència, lector; el cinisme farà implosionar les estructures del règim processista. La cosa trigarà més o menys, però el final és inevitable. Cal ser magnànim amb en Pere; això del grup d’experts, si més no, li regalarà una colla d’amics amb qui anar a dinar de tant en tant quan entri al club d’expresidents.