“Miguel, el científic, ha descobert una proteïna i li ha posat el meu nom”. Rosalía va compartir extasiada durant un concert a Boston la troballa de Miguel López Rivera. L'artista s'havia assabentat durant la mateixa actuació que aquest científic de la Universitat Harvard havia batejat una proteïna amb el nom de Rosalía Despechá, RyDEP de nom científic. Natural d'Úbeda, Jaén, el jove científic, que està cursant el doctorat a Harvard, va assistir al LUX Tour amb una pancarta en què explicava el seu descobriment. No es devia esperar que la de Sant Esteve de Sesrovires llegís la pancarta i li dediqués Sauvignon Blanc.
La feina de Miguel López Rivera se centra a estudiar com alguns virus aconsegueixen escapar dels mecanismes de defensa de les cèl·lules. Quan van analitzar aquesta proteïna van veure que recordava molt unes castanyoles. I com que sempre intenta buscar analogies que facilitin explicar els seus descobriments, la connexió va aparèixer de manera natural. Li agrada la Rosalia des de fa anys i va pensar que podia ser una manera divertida d'apropar la investigació a persones que normalment no segueixen temes científics. RyDEP té un significat científic, però també fa referència a Rosalia despechá, perquè el que fa aquesta proteïna és fer les cèl·lules més “despechás”. Els virus que la tenen són capaços d'amagar-se del sistema immunitari i, en certa manera, acaben guanyant la batalla.
RyDEP té un significat científic, però també fa referència a Rosalia despechá, perquè el que fa aquesta proteïna és fer les cèl·lules més “despechás”. Els virus que la tenen són capaços d'amagar-se del sistema immunitari
Justament a Boston es donen cada any els IgNobels. Amb un llarg currículum català. El 1992, Ivette Bassa va guanyar l’IgNobel de Química per coronar la fita més important de la química del segle XX: la síntesi de la gelatina groga de color blau brillant. El 2006 Antonio Mulet, José Javier Benedito i José Bon, de la UP de València, i Carmen Rosselló, de la UIB, van guanyar per l’estudi Velocitat ultrasònica en el formatge cheddar afectada per la temperatura. El 2007, Juan Manuel Toro, Josep Trobalon i Núria Sebastián Gallés, de la UB, es van imposar amb un estudi que demostra que les rates de vegades no distingeixen entre el japonès i l’holandès quan les persones parlen aquestes llengües a l’inrevés. El 2014, un grup d’investigadores catalanes —Raquel Rubio, Anna Jofré, Belén Martín, Teresa Aymerich i Margarita Garriga— van triomfar per descobrir que la caca de nadó pot servir de cultiu de potencial aliment probiòtic, i proposaren fermentar fuet nutritiu amb caca de nadons. El 2016, Ramon Hedegüs, de la Universitat Girona, va guanyar el guardó gràcies a descobrir que els cavalls blancs reben menys picades de tavans que els negres. El 2017, Matteo Martini, afiliat a la UB va descobrir que els bessons idèntics no són capaços de reconèixer-se a si mateixos quan els ensenyen una foto que pot ser d’ells o dels germans. El 2018, l’Institut Universitari Valencià de Trànsit i Seguretat Viària va mesurar la freqüència, motivació i efectes de cridar i maleir mentre es condueix. I el 2025 es va guardonar la investigació de la fórmula ideal per a la pasta alla cacio i pepe, amb participació de Giacomo Bartolucci, de la Universitat de Barcelona.
No sé si mereix el Nobel, però Rosalia Despechá mereix com a mínim l’IgNobel del 2026.