El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, s'aparta del càrrec. El seu substitut serà l'alcalde de Girona i dirigent de Convergència Democràtica, Carles Puigdemont, que se sotmetrà aquest mateix diumenge, l'últim dia legalment possible, a la sessió d'investidura del Parlament. La política catalana, tan donada a les incerteses i els canvis d'última hora, ha consumat aquest dissabte un moviment sorprenent i d'enorme calat que dóna vida a la legislatura catalana en l'últim sospir. La decisió d'Artur Mas d'apartar-se de la presidència de la Generalitat, l'ha adoptada després de constatar durant aquestes llargues setmanes que el procés polític que va iniciar Catalunya el 2012 amb la manifestació de l'11 de setembre i la convocatòria d'eleccions anticipades quedava fet miques pel vet de la CUP a la seva investidura.

De fet, Mas ha estat sempre fermament contrari a la celebració d'eleccions encara que, al seu estil, ha esgotat la seva candidatura fins a l'últim moment per raons sobretot polítiques i de respecte als 62 diputats que té Junts pel Sí al Parlament i als seus 1,63 milions de votants en les eleccions del 27S. En aquests tres mesos llargs, Mas ha viscut situacions d'un desgast polític enorme per la determinació de la CUP fins i tot a trencar-se abans que a donar compliment democràtic al mandat dels electors sobiranistes expressat a les urnes el mes de setembre passat. A cada proposta seva o dels negociadors de JxSí sorgia un nou impediment. L'última porta de la seva investidura es va tancar a Sabadell en aquella polèmica assemblea dels antisistema saldada amb una votació inexplicable: 1.515-1.515. I així anaven passant els dies.

No va ser fins ben entrat el dijous que el president en funcions va obrir una petita porta a explorar vies alternatives a la seva investidura sempre, en tot cas, que la seva renúncia assegurés tres coses: total autonomia per proposar el seu substitut –encara que és el Parlament qui l'elegeix–; estabilitat de JxSí al Parlament per desenvolupar, entre altres coses, el full de ruta sobiranista; i renúncia dels diputats de la CUP més crítics durant aquests mesos.

Mas sempre es va reservar la solució definitiva al jeroglífic
Durant la intensa jornada de divendres, algunes persones van tenir coneixement d'aquest hipotètic escenari, encara que Mas va compartir molt pocs detalls i sempre es va reservar la solució definitiva al jeroglífic. Així fins a aquest dissabte, quan Mas va sortir de casa amb la decisió presa i es va dirigir al Palau de la Generalitat, on la va executar en una infinitat de reunions que van culminar amb la seva compareixença en una conferència de premsa a la mateixa seu de la presidència.

La decisió de Mas no només remou el tauler de la política catalana d'una manera substantiva. També situa el president per mèrits propis en una posició de generositat política i de lideratge social sense parió en la Catalunya actual. Només farà falta esperar el transcórrer dels propers mesos perquè es pugui veure amb més claredat la transcendència i el significat del moviment de Mas en una triple dimensió: procés, govern i partit. Els que es van precipitar –de fet, porten anys fent-ho– dient, cantant i dictant el respons del president en funcions i actuant amb miopia i sectarisme respecte a la seva persona, des de la dreta i l'esquerra espanyola i des d'alguns mitjans de comunicació, hauran de reescriure el final de la legislatura i també el seu. És possible que això no sigui avui mateix, ja que el seu orgull els ho acabarà impedint. Però el que no saben és que ells, amb la seva mesquinesa, també l'han ajudat a trobar la solució el trencaclosques.