L’1 de Maig és una diada reivindicativa de la classe treballadora que s’ha mantingut des de finals del segle XIX fins avui. Ha servit per aconseguir millores socials i laborals per a les classes treballadores i, també, per reivindicar que una nova societat era possible. Sempre ha estat un esdeveniment que ha contribuït a modernitzar les societats —també la de Catalunya—, a fer-nos més conscients de les desigualtats i de la necessitat d’avançar en els drets laborals i socials de la ciutadania. Mirar enrere és veure la lluita i l’esforç de tants homes i dones; mirar enrere és saber que els objectius s’aconsegueixen amb coratge, constància i treball col·lectiu, unes pràctiques que cal recuperar, també ara, en la lluita contra la Covid-19 i l’impacte que està tenint en l’àmbit del treball.

En aquest context d’augment d’ERTO i d’aturada de l’activitat econòmica, el que simbolitza l’1 de Maig és més vigent que mai. La crisi que comporta la Covid-19 arriba en un període en què el món del treball és massa precari, temporal i parcial. Aquesta situació afecta i afectarà, sobretot, les classes treballadores del nostre país. Precisament, les que han tingut i tindran un paper clau per tirar endavant en aquesta situació de crisi.

Una de les lliçons que estem aprenent d’aquest patiment és la necessitat de posar en valor feines que, sovint, no es veuen i no tenen unes bones condicions laborals. Persones que treballen en el sector social o en els àmbits de la logística, la neteja i l’alimentació. Uns sectors en què hi ha treballadors i treballadores que pateixen especialment la precarietat i les condicions laborals més desfavorables.

Aquest 1 de Maig ens ha d’ajudar a prendre consciència que hem de sortir d’aquesta crisi sense que els més perjudicats es quedin enrere, i que cal repensar el model de societat que tenim

Així doncs, aquest 1 de Maig també ens ha de servir per recordar que hem de continuar progressant com a societat. Hem de revisar les nostres prioritats. S’ha fet evident, més que mai, que cal posar la nostra vida al centre. Les persones són el més important i, per tant, també ho és el nostre entorn comunitari, social i mediambiental. Amb aquesta voluntat de preservar-les, prenem les decisions.

En aquesta situació de crisi, hem vist la importància de curar i de cuidar. Aquests elements són fonamentals per poder construir una nova economia i un nou país. La solidaritat com a base i el bé comú com a objectiu de futur. Hem après, dràsticament, que vivim en un món compartit, nodal. Mai com ara hem tingut la sensació que la nostra vida depèn tant dels altres. Per això aplaudim la vàlua dels petits gestos, tant dels que ens curen als hospitals o ens cuiden i ens acompanyen als serveis socials com dels que ens omplen les prestatgeries dels supermercats.

Cal fer una política progressista. Tenim l’experiència de les receptes que vam haver d’aplicar per gestionar la crisi del 2008, amb retallades dels serveis públics que ara hem lamentat. Necessitem mesures ambicioses de despesa social, d’inversió pública. Necessitem una nova gestió pública que es basi en la solidaritat i el principi de subsidiarietat.

Per això, des del Govern, estem definint les actuacions que implementarem a curt termini. Estem elaborant un pla d’accions efectiu, que se centri en les persones i que posi a disposició tots els recursos possibles per dur-lo a terme. És un pla de xoc per a la reactivació econòmica i per a les persones, sobretot per a les més vulnerables, a qui hem de donar més suport.

Hem d’incorporar, amb una mirada llarga, l’aprenentatge adquirit en aquest moment de patiment i por. Hem pogut comprovar que cal recuperar la vella estratègia de la cooperació, que s’han de buscar solucions entre tots, amb la comunitat, per millorar individualment i col·lectivament. Ens cal treballar per un sistema econòmic i social que posi la vida al centre. La vida de les persones i la del planeta.

Aquest 1 de Maig ens ha d’ajudar a prendre consciència que hem de sortir d’aquesta crisi sense que els més perjudicats es quedin enrere, i que cal repensar el model de societat que tenim i treballar per a una prosperitat compartida.