El Congrés dels diputats va viure dimarts una barreja de Mag Lari i Mago Pop. Res per aquí i res per allà i van aparèixer 10 misteriosos diputats que, inesperadament, van votar la Mesa pactada per PP i Ciutadans. Res per aquí i res per allà i els vots van quedar-se, però llavors van desaparèixer els seus autors. I, com que la votació va ser secreta, abans sabrem qui va matar a Kennedy que els noms en qüestió.

En Francesc Homs ha dit: “Nosaltres no vam ser”. I quan diu “nosaltres” vol dir el partit que abans es deia Convergència, que ja no es diu Convergència, però que tothom li continua dient Convergència. Bé, doncs si ells no van ser, qui va ser?, es pregunta tothom (a veure, tothom menys els 10 que sí que ho saben perquè van votar).

Una possibilitat és que fossin 10 diputats del PSOE, sector Susana Díaz, que haguessin decidit tocar els nassos a Pedro Sánchez. O 10 diputats de Podemos que, en una rocambolesca maniobra maquiavèl·lica haguessin decidit votar a favor del pacte PP i Ciutadans perquè el mort caigués als post-convergents i tenir munició argumental de cara a reforçar el discurs hegemònic que intenten fer arrelar a Catalunya. Podria ser. Sí, i jo sóc George Clooney.

O potser van ser 10 diputats del PP que, quan van veure un sobre, van perdre el món de vista...

O potser sí que van ser els postconvers, però sense saber-ho. Resulta que estaven tots (i totes) jugant al Pokémon, un dels bitxos va posar-se a sobre de l’urna, van prémer el botó per caçar-lo i, sense voler, van votar Ignacio Prendes (C's) i Rosa Romero (PP) com a vicepresidents del Congrés.

O potser van enredar-se amb tant de trasbals nominal propi. Pensi que en un any s’han transmutat del CiU de tota la vida a un Partit Demòcrata Català, passant per CDC i Democràcia i Llibertat, i transitant per propostes més o menys efímeres com “Més Catalunya”, “Catalans Convergents”, “Partit Nacional català” o “Junts per Catalunya”. Amb tanta varietat digna del nom del protagonista d’un culebrot veneçolà, a veure, hi ha risc d'equivocar-se o no?   

Però també és possible que fos el sector “cupero” de CDC buscant la manera d’empatar alguna votació, cosa que els apassiona. De fet, hi ha dies que 5 o 6 mil persones queden en secret per votar una vegada i una altra i passar-se hores empatant.

I no descarti que sí, que alguns diputats del PDC decidissin votar les vicepresidències de PP i C’s per mostrar a tothom (i a totdon) com s’havien fet sempre les coses a l’antiga CDC i deixar clar que a partir d’ara es faran diferent. Podria ser...

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat