Des del moment en què es van repartir entre els militants socialistes cartells fabricats en sèrie on posava “Pedro, no te rindas”, estava clar que el líder del PSOE ja no tenia cap altra opció que continuar en el càrrec de president, si és que en algun moment es va plantejar seriosament la dimissió. Rendir-se hauria estat com ficar-se ell mateix a la paperera de la història, abandonant el seu partit a la seva sort. Ningú li ho hauria perdonat, però més que ningú, els seus més propers; així que el que no pot ser no pot ser i a més era impossible. El que els estrategs socialistes han sabut fer ha estat mobilitzar els seus columnistes afins per fer creure que podria marxar i que així tot tingués una aparença més real que fictícia.

Sánchez ha vist necessari fer un cop de timó davant les eleccions que venen, potser perquè tem una hecatombe Puigdemont o una majoria independentista que li amargaria la vida

Dit això, el que és evident és que Sánchez ha vist necessari fer un cop de timó davant les eleccions que venen, començant per les catalanes i seguint per les europees. En aquest moment, per Pedro Sánchez són més transcendents les catalanes, així que ves a saber si no estava espantat per algunes enquestes impublicables. Certament, abans de la carta sobre el tema de la seva dona, gaire eufòria no es percebia als actes del PSC. Tothom pot entendre que una victòria de Puigdemont seria una hecatombe en la política, en les institucions i, sobretot, en els tribunals espanyols. I si no, una majoria independentista al Parlament convertiria la legislatura espanyola en una carrera d’obstacles difícils de superar. Tant ERC com Junts ja han dit que no votaran els pressupostos de l’Estat si no es traspassen els impostos de l’Estat a la Generalitat i no es reverteix el dèficit fiscal i d’inversions, i com que tots dos són rivals es faran la competència aviam qui és més agosarat davant Sánchez, que haurà d’inventar-se un nou capítol al seu manual de resistència.

Si ara Sánchez relleva els ministres de l’Interior (clavegueres) i de Defensa (espionatge) i presenta al Congrés la derogació de la llei mordassa, haurem de treure’ns el barret, però si no ho fa és per engegar-lo a pastar fang

I amb aquest panorama, l’actual president del govern espanyol no tindrà més remei que fer el que calgui per incorporar els seus aliats catalans al Congrés a aquest projecte de regeneració democràtica que ha mencionat en la seva compareixença. És de suposar que en els propers dies Sánchez farà anuncis de canvis importants al seu gabinet i a les seves polítiques, perquè, si no, tot quedaria com un ridícul foc d’encenalls. Per entendre’ns, si després de tot el sidral, demà o aquesta setmana Pedro Sánchez fa quelcom prou transcendent com per exemple rellevar del seu govern els ministres de l’Interior (clavegueres) i de Defensa (espionatge) i presentar al Congrés la derogació de la llei mordassa, francament, haurem de treure’ns el barret, però si no ho fa, és per engegar-lo a pastar fang.