Catalans! Espanyols!

M'adreço a vostès per reclamar-los pietat, humanitat i caritat cristiana.

M'agrada molt construir vaixells que, posteriorment, introdueixo dins d'ampolles de vidre de la mida d'una capsa de llumins. També faig maquetes de la Segona Guerra Mundial. Ara mateix estic acabant un desembarcament de Normandia amb 12.600 personatges, la flota aliada (sencera) i les defenses alemanyes fins a París a la closca d'una nou (per la part de dins). Ah, i també escric poesies en grans d'arròs. No gaire llargues, eh, només obres completes. Són les meves tres grans passions. I per fer-les necessito tenir una vida tranquil·la i calmada.

És per aquest motiu que vaig decidir buscar un espai vital que m'aportés el necessari esperit assossegat. Dubtava entre fer-me monjo de clausura o opositar al Tribunal Constitucional. Vaig decidir-me per la segona opció perquè creia que aquesta humil persona trobaria a les parets d'aquesta vetusta institució la pau, la quietud i la placidesa que anhelo. En un Tribunal Constitucional d'un país normal s'haurien de despatxar dos temes l'any, sense pressió, amb una reunió setmanal que, de fet, fos un àpat auster però apetitós, seguit d'una sobretaula per valorar amb prudència la legislació corresponent. Doncs no. Ni molt menys.

Per culpa seva, la meva vida és un infern

Amb quina realitat m'he trobat? Que això és un no parar. Sembla l'autopista de la platja un 15 d'agost. Van i vénen recursos i més recursos. Cada cop que els catalans respiren, au, ja tenim una cua de gent a la porta. "Recurs, recurs!!!", criden fora de si. I així no es pot treballar. Tenia pràcticament acabada la transcripció en una llentia de tota l'obra poètica de Lope de Vega i... sí, ho confesso, vaig haver de renunciar-hi perquè se'm va estendre la tinta d'una lletra. A causa de l'estrès. Terrible.

Per tant, imploro que tinguin pietat del meu precari estat nerviós i procedeixin a iniciar els treballs necessaris perquè Catalunya s'independitzi d'Espanya. Sense els catalans, aquest lloc tornarà a ser allò que mai hauria d'haver deixat de ser.

Agraint d'antuvi la seva atenció i esperant que considerin la meva sol·licitud amb la màxima brevetat, ja que acumulo molta rancúnia interior i he vist moltes pel·lícules de gent solitària que està sonada i fa coses tan estranyes com bèsties, quedo a la seva disposició.

Construïm la independència per poder construir una maqueta, un vaixell i acabar les obres de Lope sense més entrebancs!