Quan era jove, era relativament freqüent sentir la gent gran comentar que tenia tal o qual amic ben connectat. Ho deien amb un cert èmfasi, una mica misteriós, com si el fet de tenir aquella amistat pogués obrir portes que els altres no podien obrir fàcilment. Les connexions personals sempre han sigut socialment rellevants —segur que heu sentit l’expressió “companys de pupitre”— i per això, es recullen sota el terme “capital social”. El capital social és aquesta xarxa d’interaccions amb amics i coneguts que ens acompanya i que, fins i tot, pot conformar la nostra vida, o explicar qui som i el que fem dins la societat. De fet, les estructures socials es basteixen sobre aquest complex entramat de relacions, amb gent d’alt o de baix capital social. Existeix una relació elevada entre el capital social i les expectatives econòmiques, d’educació i de salut.
Les societats antigues es basaven en coneixences de tota la vida, la gent viatjava molt poc, i moltes generacions solien viure al mateix lloc. Actualment, les societats són molt més complexes, solen estar més fragmentades i polaritzades, amb poca interacció i integració entre grups d’origen geogràfic, pensament polític, creences religioses, estatus econòmics diferents. Les societats fragmentades tenen perspectives de creixement econòmic i social pitjors que les societats ben cohesionades, i la seva resposta davant d’una crisi també és menys resilient. Una de les qüestions polítiques més rellevants als Estats Units des de fa dècades (i de fet, de tot el món) és com disminuir les diferències dins de la societat i fer-la més cohesionada i connectada. Però, com es mesura aquest capital social i el seu impacte en l’estructura de la societat? Respondre a aquesta pregunta és cabdal per dissenyar millors polítiques socials, però quantificar-ho científicament és difícil, perquè per extreure’n conclusions es requereix gran quantitat de dades.
Existeix una relació elevada entre el capital social i les expectatives econòmiques, d’educació i de salut
Doncs bé, dos estudis acabats de publicar a Nature aborden aquesta gran qüestió: com les connexions socials modelen les expectatives socioeconòmiques de les persones, i ho fan analitzant les connexions de més de 72 milions de persones usuàries de Facebook (amb edats de 25 a 44 anys, dels Estats Units) i 21 mil milions de les seves connexions (amics compartits o no entre ells). Podeu trobar un article que en fa una revisió i un podcast, però us faig cinc cèntims de les seves conclusions. En primer lloc, defineixen i mesuren diferents indicadors del capital social: la connectivitat econòmica (la relació que hi ha entre l'estatus econòmic de les persones connectades), la cohesió social (el nivell d’amics comuns que comparteixen) i la implicació en voluntarisme i activitats socials (en anglès, civil engagement) i ho fan per codi postal (per tant, en fan una correlació geogràfica). Com us podeu imaginar, aquestes dades de connectivitat econòmica i social són molt rellevants per explicar les diferències de segregació racial, pobresa, inequitat i possibilitats de millorar econòmicament dins de la societat.
Un primer article, molt descriptiu i detallat, mostra que les àrees en què la gent té menys connectivitat entre estatus econòmics (és a dir, quan la gent de baixa renda té molt poca connectivitat amb la gent d’alt poder adquisitiu), les generacions tenen menys probabilitats de millorar econòmicament respecte a les àrees en què hi ha més connectivitat, com es veu en la gràfica adjunta. De fet, quan hi ha més connectivitat entre gent de diferents estatus socioeconòmics, reverteix en una millora del 20% en les expectatives salarials dels descendents.
Tanmateix, és molt important remarcar que no tot el capital social té a veure exclusivament amb les expectatives econòmiques. Per exemple, els autors mostren com les diferències en l’esperança de vida entre zones amb gent de baixa renda correlacionen millor amb la cohesió social, és a dir, la gent viu més en zones on té una bona xarxa d’amistats (amics comuns) i s’implica en activitats comunitàries. La sensació de pertinença i tenir una bona xarxa social és molt rellevant com a capital social, independentment de la renda.
En un segon article, els mateixos autors exploren quines podrien ser les causes de la desconnexió entre estatus socioeconòmics i extreuen dues conclusions: al voltant del 50% de la manca de connectivitat social es deu al fet que la gent de renda alta i baixa (i de diferents orígens geogràfics) tenen poca ocasió de trobar-se i relacionar-se, però, sorprenentment, l’altre 50% s’explica pel biaix en les amistats, és a dir, encara que la gent de diferent estatus social pugui trobar-se, no es generen espais de relació comuna, i les amistats i coneixences continuen establint-se dins dels mateixos grups socials d’origen. Si no hi ha connectivitat real, no hi ha possibilitat d’intercanvi i de millora de cohesió. En aquests casos, els habitants de rendes baixes estableixen connexions de veïnatge, mentre que els habitants de rendes altes estableixen connexions més estables pel fet d’haver anat a la mateixa universitat. El que ens diuen aquestes anàlisis, i cal que recordem aquí que estem parlant d’una “fotografia” molt precisa de l’estructura de la societat americana a nivell de codis postals (comtats), és que per implementar mesures efectives, cal conèixer bé quins són els punts on es pot millorar aquesta connectivitat social, per exemple, afavorint els contactes dins del mateix grup religiós entre practicants de diferents estatus socioeconòmics, o implementant activitats que permetin una major integració “real” de la població. Hi ha comtats on hi ha molta cohesió social, i altres en què no hi ha interrelacions efectives i, llavors, importa molt en quin barri has nascut per tenir unes determinades expectatives vitals (de salut, d’educació i de poder adquisitiu). Per exemple, a un institut de secundària de Texas, s’ha observat que el fet de tenir tres menjadors va propiciar, sense voler, la segregació en grups diferenciats d’alumnes segons el seu nivell de renda, amb diferents preus i preferències de menjar. Això és el que cal evitar per tenir una societat més integrada.
Com podeu veure, aquest tipus d’estudis són molt rellevants per dissenyar i implementar mesures efectives, per això, els autors han deixat en lliure accés les seves dades (convenientment protegides, anonimitzades, per evitar identificacions), agregades per codi postal, institut i universitat dels Estats Units al banc de dades Social Capital Atlas, que podeu consultar de forma interactiva.
Aquest tipus d’anàlisi hauria de ser ampliat, és clar. Per exemple, si parlem dels Estats Units, les mateixes dades permetrien analitzar si hi ha correlacions amb l’estat de salut o amb les preferències polítiques, però també pot servir perquè les institucions públiques puguin implementar polítiques efectives per millorar la cohesió social. Però si ens ho mirem amb ulls europeus, seria molt interessant veure si aquest tipus d’estructura social es manté a Europa, i se’n poden extreure conclusions similars respecte a la cohesió social en diferents regions i països, és a dir, si les conclusions són específiques de la societat americana o són generalitzables, amb matisos diferencials rellevants, a altres societats. Evidentment, es podrien usar altres tipus de grans dades (com ara les connexions per mòbil). Finalment, caldria veure, en el futur, si el fet d’entendre i analitzar la diversitat dels aspectes inclosos en el que considerem capital social permet realment millorar la integració i cohesió de la nostra societat. Davant de les crisis que ens esperen, tenir una societat més resilient no és un objectiu menor.