El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar divendres una resolució que demana "mesures necessàries per permetre l'ajuda" a la població civil de Gaza, que, a més dels atacs, pateix un problema de fam; és a dir, el Consell no demana un alto el foc, perquè ho haurien tornat a vetar els Estats Units. Fa unes setmanes, l’Assemblea General sí va aprovar una resolució exigint un alto el foc a Gaza, l’alliberament dels ostatges israelians i el respecte al dret internacional humanitari. "En nom de la humanitat, ho demano de nou: pareu aquesta violència ja", bramava Dennis Francis, president de l'Assemblea. El resultat de la votació va ser rotund: 153 vots a favor, 10 en contra i 23 abstencions. Què va fer Europa? Europa no va fer res perquè no hi era. Hi havia països europeus contraris, com Àustria i Txèquia, uns altres es van aixoplugar en la indecència de l’abstenció, com Alemanya i Itàlia, i d’altres van votar-hi favorablement, com Espanya. Les presidentes de la Comissió i del Parlament europeus, Ursula von der Leyen i Roberta Metsola, s’havien afanyat a viatjar pel seu compte a Tel-Aviv a donar suport a la resposta israeliana contra l’atac terrorista de Hamàs. Aquesta setmana, el responsable de política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, en un atac de sinceritat, ha declarat: "Estem perdent la nostra estatura moral a la resta del món, inclòs el Pròxim Orient". La qüestió és: Europa, on vas?

A Europa hi ha una altra guerra, de la qual de sobte se’n parla poc, malgrat que els combats continuen. La guerra d’Ucraïna és a Europa, però el curs del conflicte s’ha anat decidint a Moscou i a Washington. Ara, els Estats Units s’està cansant d’ajudar Ucraïna. Alemanya i França ha tingut diferències estratègiques, però, un cop s’han posat d’acord, Hongria veta els ajuts. A Ucraïna li han promès que formarà part de la Unió Europea, però la sensació de solitud creix al camp de batalla. La qüestió és: Europa, on vas?

La Unió Europea tampoc no demana l’alto el foc a Gaza; vol i dol amb Ucraïna; rebutja l’extrema dreta, però n'aplica les polítiques migratòries; lluita contra el canvi climàtic, però reactiva les centrals de carbó, i envia a Catalunya una colla d’agitadors contractats per trencar la pau a les escoles

El mar Mediterrani ha esdevingut el cementiri de milers de persones que pretenien arribar a Europa cercant l’opció de vida que no trobaven als seus països d’origen. Des del 2004, han desaparegut al mar 28.000 persones. Només aquest any, passen de 2.000 els desapareguts. Dimecres passat, la presidència espanyola de la UE es va apuntar l’èxit d’un nou pacte migratori que endureix les mesures per aturar l’arribada d’immigrants. Els mandataris europeus s’han posat d’acord per empresonar i deportar més ràpidament els nouvinguts. El missatge europeu als africans que somien en una nova vida a Europa és: si veniu, morireu ofegats; si sobreviviu, sereu empresonats i immediatament deportats. Cinquanta organitzacions, entre elles Càritas, Intermón-Oxfam i Save the Children han fet públic un comunicat per advertir que el nou pacte "repetirà els errors del passat i n'agreujarà les conseqüències", atès el risc que el sistema resulti "defectuós, costós i cruel".  Els analistes de Brussel·les han interpretat aquest acord com un intent de neutralitzar els discursos de l’extrema dreta de cara a les eleccions europees d’aquest any que ve. És a dir, que per frenar l’extrema dreta a Europa se n’apliquen les idees i les polítiques. La qüestió és: Europa, on vas?

Europa s’ha compromès, més que cap altra economia del món, en la lluita contra el canvi climàtic i l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils. Alemanya ha estat el país més bel·ligerant i el seu govern tripartit de socialdemòcrates, ecologistes i liberals va fer bandera de la descarbonització... fins que la indústria de la primera economia europea l’ha convençut d’assegurar l’hivern amb la reactivació —això sí, temporal— de les centrals elèctriques de carbó. La mesura és compartida per Àustria, França, Itàlia o Països Baixos, i rebutjada per Dinamarca i altres països, afecta el mercat de drets d’emissions i, per descomptat, incrementa les emissions de gasos amb efecte hivernacle. La qüestió és: Europa, on vas?

En un moment en què Espanya i Catalunya cerquen fórmules per resoldre el seu conflicte polític, el Parlament Europeu s’ha prestat a posar sal a les ferides, col·laborant amb la campanya d’agitació del Partit Popular espanyol contra l’escola catalana. Ha autoritzat l’enviament a Catalunya d’una delegació d’eurodiputats homòlegs de PP i Vox a confirmar les mentides del nacionalisme espanyol sobre el model lingüístic escolar. El Parlament Europeu no té competències sobre els models educatius dels països membres —és dubtós que qualsevol altre estat membre hagués permès aquesta ingerència— i l’informe que sorgeixi d’aquest paperot, si és que la presidenta no té prou vergonya per evitar-ho i l’estat espanyol ho tolera, no tindrà cap efectivitat, tret d’alimentar els titulars dels diaris de la caverna, que no tenen cap altre objectiu que atiar un conflicte on no n’hi ha. La qüestió és: Europa, on vas?

Disculpin les molèsties i tinguin un bon Nadal.