No sempre el nom fa la cosa, però sí que sempre s'haurien de poder dir les coses pel seu nom. En poques ocasions lo cas tortosí ha estat tan paradigmàtic d'aquella frase que diu que les eleccions municipals van més de persones que de partits. No són només les coses que es fan, també és qui les fa. I sobretot lo tarannà de la gent, que influïx —i no poc— en la manera com després s'actua. No cauré en la cantarella de dir que tota la gent de Junts és de dretes. Lo viratge independentista de la darrera dècada mostra un espectre ben divers de la seua militància, dins la qual hi tinc amistats. Al mateix temps, però, tothom sap que darrere lo canvi continuat de sigles s'hi amaguen, segons on, convergents de tota la vida que han volgut blanquejar aquelles maneres de fer caciquils, tan maldestres, amb arrogància i clientelisme. Tants anys aplicant allò de 'amb mi o contra mi', al final a alguns se'ls hi ha girat en contra.

A la capital de l'Ebre ha arribat lo canvi amb un govern d'esquerres liderat per Jordi Jordan (Movem Tortosa), després de moltes legislatures d'oposició constructiva, després de 16 anys continuats de governs convergents i després que en 36 dels 44 anys de democràcia la ciutat haja estat en mans de la mateixa formació, amb un o altre nom. Los extrems mai no són totalment absoluts i, per tant, no tot s'ha fet malament al llarg de les dècades recents però el cert és que les formes han passat factura a una alcaldessa que no ha sigut capaç de trobar cap aliat que li prestés un regidor —ni que fos en forma d'abstenció— per a assolir un simple acord d'investidura, no ja de govern.

Les mateixes normes democràtiques de vegades mos afavorixen i d'altres mos perjudiquen. Les regles del joc són les que són per a tothom, quan mos agraden i quan no. Com a tortosina, celebro el canvi de govern a l'ajuntament de la meua ciutat (realment feia falta) i accepto que hi haja qui pense el contrari. Com a catalana, l'operació feta a Barcelona m'entristix i em sembla lamentable. Val a dir, però, que hi ha notables diferències: a la capital del país lo pacte ha estat cuinat des de Madrid i en contra de l'independentisme. A Tortosa l'acord s'ha forjat des de la vora del riu mateix i a favor de la ciutat. Junts va guanyar les eleccions però no té majoria al ple. Junts, que aquí en gran mesura sí que és l'antiga CiU, no té una correlació de forces favorable i la resta de partits —que són tots d'esquerres, no com a Barcelona que s'ha fet palanca amb lo PP— han decidit apostar pel canvi, fet del tot legítim.

Cal conèixer la realitat de cada municipi abans de jutjar-lo a la lleugera i tindre present la idiosincràsia dels seus habitants

Per primera vegada des del 1979 al consistori tortosí no hi haurà cap regidor del PP, ni de Ciutadans, ni de Vox, ni de cap fórmula similar i a les cadires del saló de plens hi vorem només portaveus de quatre partits o coalicions (Movem-PSC, ERC, CUP i Junts). És lògic pensar, doncs, que nombrosos votants de dreta i centre dreta, prou orfes d'estes opcions, s'hagen decantat per una candidatura, Junts per Tortosa, que s'acosta poc a la manera de fer d'altres formacions que arreu del país tenen lo mateix nom. La marca local queda lluny de la percepció que es té d'estes mateixes sigles a d'altres indrets i d'una època ençà ha anat per lliure en molts aspectes (en l'escissió de fa dos anys, per exemple, va decantar-se per seguir el PDeCAT i per allunyar-se de la idea inicial del seu fundador, lo president Puigdemont).

Les esquerres tortosines sumen més, simplement sota sigles diferents. Los quatre partits progressistes, que es van presentar en tres candidatures i que han arribat a un acord de govern i d'estabilitat, sumen 5.851 vots, 400 més que els que ha tret Junts, que va guanyar a les urnes però que no suma prou suports, probablement per una manera de fer prepotent que li ha impedit arribar a acords amb aquells mateixos a qui ha menystingut durant massa temps. Durant dècades s'ha volgut desacreditar a nivell personal i laboral a tota persona que els portés la contrària o que, simplement, no els votés i s'ha volgut exercir un control ferri sobre la ciutat. Ben diferent d'altres col·legues comarcals o territorials que, sota les mateixes sigles, han sabut teixir consensos i fer poble.

Cal conèixer la realitat de cada municipi abans de jutjar-lo a la lleugera i tindre present la idiosincràsia dels seus habitants. Així com molts hem assumit la majoria quan l'han tinguda altres i hem acceptat governs en minoria quan los han exercit aquells que no ens convencien ideològicament, és de justícia ara demanar respecte per este canvi tan necessari i entendre la pluralitat de la ciutat. Només des de la tolerància i la humilitat es pot avançar i això es va poder vore en la sessió d'investidura de dissabte, on les abraçades sinceres i l'emoció als ulls denotaven que s'havia assolit un repte: començar a governar la ciutat d'una altra manera. Ara, caldrà fer realitat lo somni. Farà falta generositat i treball per a sembrar en terra bona que puga donar els seus fruits. Sort i encerts al nou govern municipal d'esquerres. Serenor i fermesa. Valentia i amabilitat. Lo canvi és vida. Per la Catalunya lliure. Per les Terres de l'Ebre. Per Tortosa.