Escric sense saber encara qui ha guanyat les eleccions d’ahir, però amb el convenciment que, passi el que passi, la candidatura de Donald Trump significarà la culminació d’un fenomen generalitzat de la política mundial marcat per la ira i el contestatarisme. Hi ha dos prejudicis habituals en els europeus que es creuen progressistes segons els quals la filosofia anti-sistema només pot ser d’esquerres i, com a conseqüència, que aquesta es vehicula únicament a través de finalitats èticament lloables com ara la fi de la desigualtat o el multiculturalsme. Trump ha estat un candidat únic perquè ha fet virar la indignació al proteccionisme i l’aïllament racial, mentre escarnia el progressisme de Hillary Clinton com un fill privilegiat del llinatge de Wall Street i de les influències elitistes de la candidata demòcrata. Jo la ballo grassa i he trampejat, diu Trump; però m’ho he fet tot sol".

Ja fa lustres, que la narrativa televisiva nord-americana, des dels Soprano a Narcos i Stranger Things, s’ha centrat quasi exclusivament en la vida de protagonistes tan risibles com atractius que trenquen la legalitat vigent i la pura racionalitat per tal d’assegurar la subsistència alimentària de la seva família. Trump s’adreça directament a Walter White, el químic frustrat de Breaking Bad que subsisteix com a professor d’institut mentre els seus companys de generació s’han fet rics i que, al ser-li diagnosticat un càncer, decideix fer-se narcotraficant per regalar una herència multimilionària a la seva família. Donald Trump és l’excusa odiosa que necessita aquest home blanc desencantat amb la vida per salvar la seva tribu al preu que sigui: malgrat la seva educació i el seu talent alquímic, Walter White és l’encarnació d’algú que no té res a perdre i prefereix una mort televisada i gloriosa com la de Pablo Escobar, a la pura i simple parsimònia de l’anar tirant.

Žižek deia que la victòria de Trump, lluny de dur el feixisme o la intolerància a Amèrica, provocaria una catarsi desvetlladora

Fa pocs dies, el Filòsof Slavoj Žižek sostenia –al seu pur estil de provocació controlada– que de ser americà votaria Trump perquè considerava cínica la unió forçada d’interessos dels votants de Sanders amb el capitalisme velat que encarna Clinton. El col·lega eslovè també deia que així la victòria de Trump, lluny de dur el feixisme o la intolerància a Amèrica, provocaria una catarsi desvetlladora en els dos grans partits ianquis que seria molt més beneficiosa que la inèrcia sistèmica de la candidata demòcrata. El que no deia Žižek és que la seva pròpia carrera com a pensador als Estats Units seria impensable sense l’auge dels neocons que va permetre a tants teòrics d’esquerres com ell escarnir George W. Bush als congressos de progres novaiorquesos per guanyar una pasta que no se l’acabaven. Trump ha posat de relleu que això de Žižek no és anar de llest sinó pur cinisme.

Mentre els Estats de la Unió Europea continuïn exercint l’art de parlar cínicament d’una Europa que saben ja inexistent i s’entestin a arribar tard i no afrontar discussions essencials com ara la política migratòria, els petits Trumps sorgiran com bolets  a cada país. Primer va ser el Brèxit, i ja tenim ultradretans antisistema amb possibilitats d’arribar al poder a Holanda, Àustria i França. Que vagin fent brometa contra el populisme de Trump, que la cosa els pot sortir cara. God bless America.

Sense títol
presidencials eua 'Hackegen' el web de la campanya de Trump durant hores Marta Escobar Martí