Tinc 30 anys. Vaig néixer a Bethesda, a Maryland, a tocar de Washington DC. Provinc d’un distingit llinatge de buròcrates. Espero que això no ho llegeixi ningú d’allí, perquè la gent de Washington és terrible; tot ho determina la política, és una ciutat regida només per una indústria, que és el govern. La gent s’esforça en fer informes i papers de cara als seus interessos polítics, que són canviants depenent de qui mana. És una ciutat on hi ha massa nepotisme, la gent quan pregunta “Què fas?”, bàsicament vol expressar “Quant poder tens?” o “Com me’n pots aconseguir més?”. Dirigeixo el Charter Cities Institute, una organització sense ànim de lucre que actua com un Think tank tradicional d’assistència tècnica en la creació de noves ciutats i també ajudant-les a tenir sistemes de govern més efectius. Actualment, un 80% del meu negoci és a l'Àfrica. Al meu perfil de Facebook, hi tinc una fotografia que em vaig fer a les Cascades Victòria, a Zàmbia, amb un elefant que, molt provablement, deu ser un immigrant il·legal de Zimbabwe. He vingut a Barcelona, a ESADE, per explicar els meus projectes i la meva idea de noves ciutats convidat per l’Institut Ostrom Catalunya.

Mark Lutter Charter Cities Institute - Sergi Alcàzar

La ciutat xàrter, un nou paradigma.

Una ciutat xàrter és un desenvolupament urbanístic de nova creació amb una jurisdicció especial que comporta un entorn més competitiu de cara als negocis. En l'era posterior a la Segona Guerra Mundial hem vist créixer moltíssims ciutats com ara Singapur, Honk Kong, Shenzhen o Dubai fins a convertir-se en centres urbans de referència en poc més de dues o tres generacions, bàsicament perquè gaudien de formes de govern molt particulars que les feien atractives a emprenedors i inversors. Creiem que aquest model és aplicable a molts altres nivells, particularment al sud de l’Àsia i a l'Àfrica, on hi haurà quasi 2.300 milions més de residents urbans pels volts de l’any 2050.

Les noves ciutats implicaran noves formes de governs. Més ciutat, menys estat.

Cada dos o tres generacions acostuma a produir-se un canvi radical en l’estat de les coses, en l'àmbit governamental i polític, que també transforma radicalment les institucions. A Occident, això va esdevenir-se en temps de Thatcher i Reagan; abans, poc després de finals dels 40, al moment en què es creen institucions de caire global com ara el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional. També la llavor del que després serà la Unió Europea. Si encara mirem més enrere, el segle XIX, podem pensar en el Congrés de Viena, a partir del qual s’impulsen institucions que romanen quasi intactes fins la Primera Guerra Mundial. El que vivim ara és un trencament radical del període anterior. Quan va implosionar la Unió Soviètica, als 90, no s’esdevingué cap canvi realment important. Però ara, per exemple, als Estats Units hi ha un president com Trump, que no era un polític (en el sentit tradicional del terme, ni un senador ni un general que hagués guanyat prestigi degut a una la guerra) i Bernie Sanders, el favorit per endur-se la nominació dels demòcrates, és un activista que, tècnicament, és un independent molt proper al socialisme. Això et dona un camp molt variat en les possibles situacions futures que fins ara no es podia preveure. Aquesta imprevisibilitat obre molts espais per a unitats polítiques diferents com les ciutats xàrter.

Zones on l’economia es regularia ella mateixa.

Nosaltres les anomenem “zones d’economia especial”, que és una àrea on les normes de negoci d’un estat tradicional no s’apliquen; és a dir; espais amb una política fiscal especial per afavorir les exportacions, amb regulacions del treball més flexibles. D’aquestes zones ja se’n poden contar més de 4.000 en uns 70 països. Algunes d’elles s’han demostrat molt efectives, com ara Shenzhen, a la Xina. Algunes d’elles no, i per això des de la nostra institució hem intentat extreure les lliçons d’aquestes àrees més autoregulades per veure com es poden aplicar millor al model de la ciutats xàrter.

Mark Lutter Charter Cities Institute - Sergi Alcàzar

Shenzhen era una ciutat de pescadors i ara ja té l’edifici més alt de tota la Xina i és la capital manufacturera del món

El cas de Shenzen és paradigmàtic.

Totalment, pensa que fa 40 anys Shenzhen era una ciutat de pescadors amb una població de 30.000 persones. La Xina tenia moltes ciutats així que voltaven els 100.000 habitants. Convertint-se en una zona d’economia especial, la tercera del planeta, només el primer any d’aquesta nova dinàmica aquestes ciutats va arribar a atreure la meitat de la inversió estrangera de tot el país sencer. La Xina tenia una població d’entre 700 i 800 milions de persones i, de sobte, aquestes vil·les pesqueres van aglutinar el 50% de l’economia del que ja era un autèntic tità. Després de només 5 anys, Shenzhen ja tenia l’edifici més alt de tota la Xina i la seva població havia crescut fins a 800.000 habitants. Ara és la capital manufacturera del món i la seva població s’aproxima als 20 milions de persones: la seva renda per càpita mitjana és d’uns 50 mil dòlars mentre que fa 40 anys era de 100 dòlars. Això implica un canvi radical en la qualitat de vida, difícilment repetible, però s’hi ha de tendir i intentar-ho.

M’ha sorprès molt que a Barcelona no existeixi Uber. Què vol dir això d’haver de trucar o parar un taxi per haver-te de desplaçar?

La ciutat xàrter importa la cultura moderna de les ciutats tradicionals però intenta escapar la burocràcia dels estats.

Exactament. Pensa en l’exemple de l’Àfrica subsahariana, un entorn en què actualment l’acte de registrar un negoci comporta una despesa del 46% dels recursos econòmics d’un ciutadà. En molts països de l’Àfrica existeixen innumerables traves a l’hora de contractar un treballador, ja sigui a causa de la burocràcia o dels impediments governamentals per afavorir l’economia, com va passar a Nigèria quan es va prohibir la circulació de motocicletes comercials que eren molt útils de cara a fomentar el negoci de la compra-venda d’aliments. A Barcelona hi ha el cas de la prohibició d’Uber, que a mi m’ha estranyat moltíssim, perquè jo no puc viure sense un servei semblant (què significa això d’haver de trucar o agafar un taxi per haver de desplaçar-se?). En aquest sentit, la creació d’una ciutat xàrter és més fàcil en territoris on no hi visqui ningú i que tinguin necessitat d’urbanitzar-se amb una certa rapidesa (a l'Àfrica, per exemple, hi haurà 900 milions de nous residents urbans pels volts del 2050), perquè en aquest entorn és molt més senzill aplicar-hi polítiques que fomentin els negocis i que, al seu torn, ajudin la gent a sortir de la pobresa.

La creació d’una ciutat xàrter és més fàcil en territoris on no hi visqui ningú i que tinguin necessitat d’urbanitzar-se amb una certa rapidesa

Mark Lutter Charter Cities Institute - Sergi Alcàzar

Faig d’advocat del diable. Els estats són molt reticents a cedir poder: no només a les ciutats, també als ciutadans.

Les ciutats xàrter, evidentment, respectarien les constitucions i la policia dels seus respectius estats. Nosaltres hem parlat amb molts polítics d’arreu del planeta i són ben conscients que necessiten nous espais d’organització econòmica més variables, on les infraestructures creixin més ràpidament i la governança sigui més flexible. Evidentment, això no sempre és fàcil i el moviment de les ciutats xàrter encara és incipient. Però quan s’esdevé un cas d’èxit en un país també implica en efecte contagi; si una ciutat xàrter té èxit a Zàmbia hi ha moltes més possibilitats que països com Tanzània ho vulguin imitar. Pel que fa el tema de les taxes, nosaltres proposem un acord pel que fa a la distribució d’ingressos que pot seguir un camí doble: primer, que l’inversor que promou una ciutat retorni una taxa d’equitat a l’estat i al seu govern central, cosa que ja funciona a molts indrets o, en segon lloc, que hi hagi impostos directes recol·lectats a la ciutat que vagin directament a l’administració de l’estat hoste a través d’un tant per cent prèviament pactat. De fet, si ens fixem en els mercats emergents veiem que l’efectivitat real pel que fa l’obtenció d’impostos per part dels estats és molt baixa, arriba a un 10 o un 20% de la població. Les ciutats charter, de fet podrien ser una forma més efectiva de recol·lectar aquests impostos i, la mateix temps, augmentar la productivitat dels ciutadans que treballen en un indret determinat.

Sembla difícil construir una ciutat del no-res.

Crear una ciutat del no-res? És molt fàcil. De fet, és tan fàcil ja s’ha fet. Sant Petersburg, Alexandria, entre moltes d’altres. Brasília és una ciutat no gaire modèlica, però es va construir des de zero. Hi ha tres formes de construir una ciutat. La primera és des del govern, que pot forçar un conjunt de buròcrates a moure’s de lloc, com va passar a Sant Peterburg o Kostanay. A Egipte, per exemple, s’està pensant a construir una nova capital administrativa, com va fer Nigèria amb Abuja a principis dels 90. Aquest procediment no és nou. La segona forma és crear una religió, com és el cas de Salt Lake City. La tercera és per motius econòmics racionals, degut a l’existència d’un port o una mina on la gent es vulgui congregar per tal de fer-hi negocis. Això passa amb les ciutats xàrter, però a banda és necessari que hi hagi una legislació que afavoreixi els avantatges competitius i el registre de negocis sigui prou sucós com per atreure la gent.

Si fos un socialista torracollons et preguntaria per què un agent immobiliari ha de construir bons hospitals i serveis públics eficients en una ciutat de nova creació si en té prou fent diners fent cases.

Bé, si ets un socialista torracollons podries intentar crear una ciutat xàrter socialista... i jo no hi estaria en contra, tot i que et costaria atraure prou inversors com per fer-hi infraestructures. Però els motius pels quals a un inversor o un promotor immobiliari li interessaria construir una ciutat amb bons hospitals, escoles i etcètera és ben simple: faria que tothom fos més ric. Si vols que algú vagi a viure en un indret hi has de millorar les condicions de vida, la qualitat genèrica. Pensa en un centre comercial o un aeroport; pot estar construït per un sol inversor que hi promogui els espais oberts, la seguretat, la il·luminació, la neteja de residus, etcètera. Però també hi haurà d’incloure lavabos, perquè si no en té, la gent utilitzarà altres aeroports o centres comercials o acabarà ben enfurismada. De fet, moltes de les noves ciutats xàrter afavoreixen que les escoles tinguin la possibilitat de comprar terres on el metre quadrat és inferior al preu general del mercat, la qual cosa, al seu torn, implica que la gent hi podrà viure a prop amb més facilitat.

La gent que viu a ciutats tendeix a tenir una ment més oberta i al cosmopolitisme, la qual cosa els fa més democràtics en termes de valors

Quantes més ciutats hi hagi, més democràcia.

Depèn de l’indret on les edifiquem. A la Xina hi haurà 200 milions de nous residents urbans en els propers anys i no puc assegurar que això per se dugui el país a la democràcia real. Igualment, sí que sabem que la gent que viu a ciutats tendeix a tenir una ment més oberta i al cosmopolitisme, la qual cosa els fa més democràtics en termes de valors. En general, per tant, crec que podem afirmar que quanta més gent visqui en ciutats el món serà més democràtic.

Catalunya. Més que un estat burocràtic, podríem intentar tenir més ciutats xàrter.

No conec les particularitats demogràfiques de Catalunya, però les d’Europa i les d’Espanya ens mostren que no hi ha gaires nous habitants (és a dir, els naixements no superen la mortalitat), i en general no t’interessa construir una nova ciutat charter si no tens molta gent nova que pugui estar interessada en viure-hi. Si penses en termes d’un estat independent per Catalunya, o per qualsevol altre regió, rumiaria més aviat en com puc convertir l’indret en un entorn on sigui més fàcil registrar un negoci, amb impostos més flexibles, amb possibilitat de contractar fàcilment. El mercat no és perfecte, però tendeix a funcionar remarcablement bé; si intentes adaptar-te a les teves regles, generalment constitueixes un entorn urbà molt més efectiu.

Uber, Airbnb...

Si m’ho preguntes personalment, sense aplicacions com Uber o Airbnb em seria molt més difícil tornar a visitar Barcelona en un futur immediat.

Mark Lutter Charter Cities Institute - Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat