Cada vegada que el sobiranisme assoleix una fita, la manada de guardians del seny tribal ixen del seu cau per recordar-te que ara toca descansar i gaudir del capital acumulat. Després de l’èxit incontestable de l’1-O, amb Rajoy encara buscant les urnes i la policia sorpresa per la resistència carnívora dels catalans, els entenimentats de sempre es dediquen a escarnir la DUI com si fora un suïcidi polític. Diuen, diuen, diuen, amb veu aflautada i posat seriós, que l’independentisme va guanyar un munt d’indecisos indignats amb la repressió policial el passat diumenge i que ara cal gestionar el capital polític que ha acumulat per al govern Puigdemont. Són els mateixos, ai las, que fa mesos se’n fotien del referèndum dient que seria un 9-N de pacotilla (hola, Germà Bel) i que la votació s’havia de substituir per unes noves plebiscitàries de candidatura única.

Davant l’enèsim atac dels cavallers del seny, davant l’enèsima envestida dels saberuts de la tribu, de tots aquests catedràtics que —encara avui dia— no han entès que, per tal d’imposar-se a Catalunya, a Espanya només li queda la violència policial, nosaltres declarem la mort de l’enteniment i cantem ben alt la resistència. Si l’independentisme ha guanyat capital després de l’1-O és perquè els nostres dirigents van decidir anar de cara a barraca amb el referèndum, deixant sense màscara el xantatge repressor de l’Estat. Rajoy no es va equivocar per repartir llenya d’una forma maldestra, sinó perquè va pensar-se que els catalans encara es mouen pels prejudicis d’ells mateixos amb què els anys de castració pujolista els tenallà. Felip VI no va errar-se perquè negués la possibilitat del diàleg al seu famós discurs, sinó per la porra de Carles III que el secundava al despatx.

Ara ja no hi ha dubte: els catalans defensarem la legitimitat del Parlament tal com vàrem preservar la salut de les nostres urnes

Havíem escoltat mil i una vegades que, davant d’un guàrdia civil, el catalanet de torn abandonaria la lluita i se’n tornaria obedient a casa per tal d’obrir la botigueta i anar tirant. Però vosaltres vàreu resistir, i ara us toca de nou deixar en evidència els mateixos preservadors del peix al cove que vaticinaren la desfeta de la gent. Si l’independentisme renuncia a la DUI, estarà igual de mort que si hagués abandonat la idea del referèndum, i exactament pels mateixos motius, car hom només guanya sobirania si l’exerceix fins a les últimes conseqüències. Ara ja no hi ha dubte: els catalans defensarem la legitimitat del Parlament tal com vàrem preservar la salut de les nostres urnes, curulles de vots. Si cal, dilluns encerclarem la cambra catalana i estarem igualment disposats a rebre tota quanta llenya faci falta, si és que només així podem defensar el lliure albir dels nostres diputats electes.

La millor forma de guardar un capital polític i d’eixamplar-lo és exercint el marc de llibertat que aquest comporta. No us deixeu enganyar pels de sempre, us ho prego. Els mateixos que no volen la DUI, renegaven de l’1-O i se’n fotien de vosaltres, apel·lant al sentit comú i justificant l’opressió policial. No els ho permeteu! Que mori el seny i visqui la resistència!