Aquesta setmana Victoria Abril irrompia en l'actualitat espanyola. L'actriu, que des de fa anys viu a França, va anar al lliurament dels Premis Feroz.

Venia amb ganes de parlar, i ho va fer. L'efecte de les seves paraules va revolucionar les xarxes, les tertúlies, els titulars dels diaris. Tots van sortir en bloc a criticar-la, a assenyalar-la amb el dit inquisidor, a menysprear la seva persona, fins i tot la seva carrera, pels seus comentaris sobre la pandèmia.

He llegit que, fins i tot, s'ha arribat a plantejar (no sé fins a quin punt de manera formal) la retirada del premi que l'actriu venia a recollir. Fins aquest punt ha arribat l'assumpte.

Vaig veure la intervenció completa de la roda de premsa que va fer l'actriu i, segons la meva opinió, no té pèrdua. És evident que, des del minut zero, tot just arribar, Abril sembla tenir molt clar quina és la seva intenció: dinamitar la roda de premsa i, com comunament se sol dir, armar un sidral.

Des de la simple anàlisi de la comunicació, l'actriu ho va fer molt bé. Perquè va aconseguir l'efecte suposadament desitjat: ser notícia. I de fet, ser-ho durant diversos dies, ja que encara avui es continua parlant del que Victòria pensa respecte a la Covid. Ens podríem preguntar que, si no hagués dit el que va dir, si ens haguéssim assabentat que Abril recollia el Premi Feroz i trepitjava Espanya un altre cop. Segurament, els més informats sí que ho haurien sabut, però el públic en general, no.

"Tots contra Victòria" ha estat la reacció. Començant per la mateixa María Guerra, presidenta dels Premis Feroz, que, a través del seu compte a les xarxes socials, ha volgut deixar constància que no comparteixen en absolut l'opinió de Victoria Abril sobre la Covid.

I jo em pregunto: per què cal publicar un tuit com a presidenta d'uns premis sobre cinema per posicionar els Feroz sobre la Covid? Qualsevol que tingui dos dits de front (aquesta és una qüestió important en el tema) sabrà de sobres que Victòria ha dit el que a ella li sembla. I evidentment, això no té res a veure amb el premi ni amb ningú més. Però sortir a ensenyar la poteta diu molt del que, en el fons, pensa la presidenta dels Premis Feroz sobre la llibertat d'expressió. Aquesta actitud tan típica i inquisitorial de la nostra terra...

El que falta aquí és gent valenta que sigui capaç de plantejar crítiques, dubtes i plantejaments que puguin xocar contra el que és políticament correcte, contra el que és oficial, contra el que tothom repeteix una vegada i una altra

Jo no entraré al fons del que va dir Victoria Abril, jo ja tinc la meva opinió i em moc entre els colors grisos en aquest tema (hi ha coses que em semblen interessants, altres que podrien semblar-me correctes i altres que no comparteixo, i què importa el que em sembli a mi?). El que sí que volia plantejar és la sensació de finestra oberta que vaig tenir en escoltar aquesta dona.

Perquè dona la seva opinió i es veu que està informada. Presenta dades, aporta qüestions que no són absurdes en absolut i que qualsevol persona es planteja (n'hi ha prou de tenir una conversa amb qualsevol al carrer perquè moltes de les qüestions que planteja la Victoria sorgeixin).

Repeteixo, perquè em sembla important en tot això: Victoria Abril dona la seva opinió sobre un tema d'absoluta actualitat que, a més, afecta la seva feina com a actriu, el sector de la cultura i que podria haver-se conduït cap a una reflexió sobre la cultura en temps de pandèmia. Però es veu que als presentadors de l'acte els importava més ser "políticament correctes" que abordar un debat interessant.

El que Victòria va dir no se sent a Espanya. I no se sent perquè hi ha hagut una tendència molt marcada i molt evident: sobre la pandèmia, "molt de compte". Valorar dades, tenir dubtes, sospitar que hi ha coses que no es fan bé és una cosa que cada vegada es veu i se sent menys. S'ha diluït. Intentar donar informació que posi en dubte alguna qüestió "oficial" comporta un atac brutal a les xarxes socials, als mitjans de comunicació. I estan passant coses que haurien de tenir resposta: com el ball de les dades, per exemple, que modifiquen i esborren les que han estat publicades sense cap explicació. Però esclar, poca gent es dedica a mirar-se les dades oficials dia a dia, a guardar-les i a adonar-se que hi ha coses que, per algun motiu, no s'estan explicant. Si proves d'aproximar-te a investigar sobre aquest tema, els especialistes et diran que vagis amb compte, que aquí no és possible "explicar el que passa" i que cal tenir molta precaució perquè t'atacaran de totes les maneres possibles per desacreditar-te.

I això és el que em sembla important sobre el discurs de la Victoria. El valor que ha tingut sabent el que passaria: ella mateixa ho diu, que sap que la titllaran de conspiracionista, però que li és igual. Perquè el que falta aquí és, precisament, això, gent valenta que sigui capaç de plantejar crítiques, dubtes i plantejaments que puguin xocar contra el que és políticament correcte, contra el que és oficial, contra el que tothom repeteix una vegada i una altra.

Perquè plantejar diferents idees ens serveix per pensar. Ni més ni menys. No es tracta de tenir raó o no tenir-la. Es tracta de respectar, sense necessitat de compartir-ho. I a Espanya hem perdut totalment la capacitat de no estar d'acord i respectar-nos. Ens hem carregat els grisos, i en certs temes, la "línia editorial" del que és políticament correcte no permet, de cap manera, qüestionar-se res, per petit o gran que sigui.

A la Victoria li han posat ja l'etiqueta de "negacionista", i dubto molt que la majoria hagi vist la roda de premsa completa. Perquè si ho haguessin fet, potser tindrien l'opinió formada i sabrien que no, que Abril no fa un discurs negacionista, sinó que el que està fent és criticar les mesures que estan prenent davant de la pandèmia. No nega el virus, ni la seva existència; aporta dades amb què, segons el que jo entenc, posa de relleu altres malalties que han quedat desateses per la gestió de la pandèmia. Que és una cosa molt diferent i en la qual cosa, a més, té raó (l'Associació Espanyola contra el Càncer ha demanat que la pandèmia de la Covid no tapi altres malalties, ja que un de cada cinc casos està sense diagnosticar per la Covid).

En les seves paraules vaig entendre un missatge de crítica ferotge a les mesures que s'estan prenent, que en alguns casos es basen en la pandèmia per retallar llibertats de la ciutadania. Bàsicament, el que dilluns va denunciar el mateix secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, que va denunciar, literalment: "Defensors de drets humans, periodistes, advocats, activistes i fins i tot professionals de la salut han estat objecte de detencions, processaments i intimidacions i vigilància per criticar les mesures —o falta de mesures— preses per enfrontar la pandèmia". Sí, l'ONU ha denunciat aquesta setmana que s'està aprofitant la pandèmia per limitar drets de la ciutadania de forma injustificada.

Ens hem carregat els grisos, i en certs temes, la "línia editorial" del que és políticament correcte no permet, de cap manera, qüestionar-se res, per petit o gran que sigui

Evidentment, la llibertat d'opinió ha de ser per a tothom: des de la de Victoria Abril, a la dels qui la critiquen. Òbviament. Tanmateix, no parlo del que li pugui semblar a tal o a tal altre. Del que vull parlar en aquest article és de com s'ha activat la maquinària perquè, tots a l'una, hagin sortit a menysprear una persona, injuriant-la fins i tot per la seva trajectòria professional (de l'èxit de la qual ningú no pot tenir el mínim dubte a hores d'ara). De com en lloc de valorar una opinió, fins i tot analitzar si hi ha alguna cosa certa en les seves paraules, des del respecte, Espanya s'ha convertit en una espècie de bidet ple de piranyes.

Com a mètode ben planificat, calia utilitzar la veu d'algú del seu sector per atacar-la. I allà hi havia Loles León, que ha sabut aprofitar bé la bretxa per dir "simple" a Victòria. I no només això, sinó que ha volgut donar a entendre que ho ha estat sempre, de simple, durant tota la seva vida. És evident que algú, des de la suposada mateixa trinxera, surti a trepitjar l'ull de poll quan la tempesta està activa. Així s'encimbellen algunes persones, a costa d'intentar pujar al carro de la crítica fàcil.

Personalment no crec que Victoria Abril sigui una persona simple. Sempre m'ha semblat una dona intel·ligent. Una grandíssima actriu i, sobretot, he vist que és lliure. I a mi això de la llibertat sempre m'ha agradat molt, sobretot ara que ja sembla que veure algú amb opinió pròpia és com veure una peça de museu, o un animal al zoo. Els veurem pels aparadors, mentre alguns criden i encenen focs, d'altres els mirem amb reconeixement al valor que suposa ficar-se en un merder com aquest. I molts ho faran en silenci, d'altres, escriurem articles com aquest sabent que els més simples potser em titllaran de "negacionista" per defensar la llibertat d'opinió d'Abril.

D'altres diran que m'afegeixo a la conspiració perquè em sembla bé que hi hagi gent que qüestioni les mesures que s'estan prenent. Allà hi ha l'ONU per donar suport a les "conspiracions" de la Victoria, parlin amb Guterres i expliquin-li que no és cert: que qualsevol pot dir el que vulgui. Diguin-li-ho des d'Espanya, que serà molt graciós de veure.

I una última reflexió: tan científica és Abril (la critiquen per no tenir ni idea de virus per opinar sobre la pandèmia) com la majoria de les persones que l'han apedregat des dels mitjans de comunicació. Però la clau està en saber el que "es pot dir" i el que "no s'ha de dir". I a Espanya ja ens movem en aquesta clau: hi ha coses que no s'han de dir públicament, encara que te les puguis plantejar. I perquè ningú no pugui qüestionar-te per això, assenyalar-te i enviar-te a la foguera, el recomanable és penjar un tuit on deixis clar que no estàs d'acord en cap cas amb Victoria Abril. Encara que ningú no t'ho pregunti i encara que no li importi a ningú la teva opinió sobre el tema. Però cal salvar el cul, amics, cosa gens habitual en una democràcia tan perfecta. No creuen?