El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat entrevistat per l'exprimer ministre d'Escòcia, Alex Salmond.

En aquesta entrevista Torra ha fet declaracions de gran rellevància. Sobretot perquè torna a insistir en una cosa que sempre s'ha defensat des de la sobirania catalana: la consulta a la població, és a dir, un referèndum, que pugui desenvolupar-se de manera legal i amb totes les garanties, comptant així amb l'aquiescència del govern d'Espanya. O sigui, el que es considera un "referèndum pactat".

És important aquesta entrevista perquè planteja i posa sobre la taula l'opció que sempre s'ha defensat des de les files independentistes. Però en un nou escenari: amb Sánchez al capdavant de l'executiu.

El cert és que el PSOE ha ballat sobre això en els últims anys. N'hi ha prou de donar un cop d'ull a l'hemeroteca per comprovar com l'assumpte del referèndum ha donat més d'un maldecap a les files del PSC i del seu partit germà, el PSOE.

En el programa electoral del PSC per a les eleccions autonòmiques del 25 de novembre del 2012 els socialistes catalans van incloure el següent compromís: "Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d'un referèndum, en el qual es plantegi una pregunta clara, a la qual s'hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta".

En aquest sentit, Iceta ha fet públicament manifestacions com aquestes: "El referèndum s'ha de poder fer".

Esclafats per la sentència del TC i per tot l'embolic enverinat del Partit Popular, ara cal desfer el greuge

Tanmateix, durant els últims temps, mentre el PSOE es posicionava al costat del PP i Cs en l'aplicació absurda i desproporcionada de l'article 155, el PSC s'hi va veure atrapat. El que se suposava que funcionava electoralment a Espanya, era el seu suïcidi a Catalunya. I ho sabien. Per això han embolicat la troca. Que si el problema és la pregunta, que si el problema és modificar la Constitució, que si primer hauran de votar els catalans, que si després haurà de votar tot Espanya... El cas és que han anat fent voltes generant cada vegada més desconcert i, sobretot, més desconfiança tant entre les seves files com entre els seus votants.

Però ara, un cop Sánchez és al capdavant del govern espanyol, la cosa se suposa que ha de canviar. Perquè està clar que s'han de notar diferències respecte a l'executiu de M. Rajoy i la qüestió fonamental a resoldre per Sánchez, pel que fa a l'actualitat política és, sens dubte, l'assumpte pendent amb Catalunya.

Lluny han quedat aquells temps de cordialitat i diàleg de Zapatero. Esclafats per la sentència del TC i per tot l'embolic enverinat del Partit Popular, ara cal desfer el greuge. I no és senzill perquè se li han atorgat poders al TC el 2015 que no hauria de tenir. Fins que Sánchez no hi posi la mà, totes les altres coses seran molt més complicades.

I per això ara prova de reprendre l'Estatut que va quedar trepitjat, que s'ha aplicat amb totes aquestes modificacions i que ningú no ha ratificat després. Per la seva part, des del Govern de la Generalitat, li plantegen parlar de referèndum, que és el que resoldria aquesta situació.

No és senzill, perquè està més o menys clar el que sortirà en aquesta consulta. I caldrà plantejar-se el que succeirà després. Perquè és evident que guanyarà l'opció que plantegi una república per a Catalunya. I llavors, què?

Tot el que ha succeït ha legitimat la sobirania, obrint els ulls de molta gent que no sabia fins al moment què s'estava posant sobre la taula

Fa un any ja plantejàvem la qüestió en aquests termes. I hauria estat el moment adequat, abans d'arribar on s'ha arribat. Ara això és una altra història i tot el que ha succeït ha legitimat la sobirania, obrint els ulls de molta gent que no sabia fins al moment què s'estava posant sobre la taula.

Espero que ara Sánchez ho vagi veient també. Aquesta és una qüestió de democràcia. I que, en la mesura que es respecti a un territori que té molt a dir, que mereix justícia davant de les aberracions que contra ell s'han comès, Espanya podrà aprendre i avançar. I aquesta lliçó li toca a Sánchez.

Deien avui alguns titulars que Torra "aparca" la república si Espanya està disposada a fer un referèndum pactat. Es veia clarament la intencionalitat en aquestes "informacions", ja que el president no planteja en cap moment arxivar el camí recorregut i els drets conquerits per la població catalana. El que està plantejant és una via de diàleg, de pacte i negociació que va quedar interrompuda per la negativa al diàleg de fa un any, i de molts més. Quan al PP li donava vots (o això es creien) inventar-se un relat: aquest que explicava que Catalunya no volia dialogar, no volia negociar i no volia fer res que no fos pel seu compte i sense atendre a raons de cap tipus. I tot era fals. Rotundament fals.

Ara es planteja una vegada més dialogar, negociar i poder consultar la gent què és el que ha de dir. Oh, maleïts colpistes, que volen saber el que opina el seu poble!