Twitter és una xarxa social que es va crear l'any 2006 i té més de 300 milions d'usuaris. Genera més de 65 milions de tuits al dia i té més de 800.000 peticions de recerca diàries. Dit així, per a algú que no sàpiga el que és Twitter, senzillament li sonarà que és una eina "potent", però no li servirà per comprendre de què es tracta.
A Twitter cada usuari crea el seu perfil, i hi pot afegir el seu nom (o un d'inventat) i una foto (que pot ser la pròpia o una imatge qualsevol). Una vegada creat el teu compte, pots començar a "seguir" altres perfils per veure el que escriuen, en alguns casos pots enviar-los missatges directes o interactuar-hi de manera pública. Els missatges que escrius poden ser compartits per altres usuaris fent "retuit", i així apareixeran també en els seus perfils, o pots optar per prémer un cor per assenyalar que aquest comentari "t'agrada".
En un primer moment, només podies utilitzar 140 caràcters per expressar la teva opinió. Hi pots acompanyar un enllaç per compartir amb els teus seguidors notícies, vídeos, fotos...
Ara l'espai per escriure les teves opinions és més gran, i ha arribat a ser de 280 caràcters, i pot cresar "fils", que són missatges que es van seguint un darrere d'un altre per explicar allò que no et cap en un simple tuit.
Fins aquí, pot entendre's que Twitter ha servit per accedir a opinions, informacions, de milions d'usuaris que, de cap altra manera, no podrien interactuar. L'eina et permet seguir perfils d'institucions, mitjans de comunicació i personalitats públiques dels quals t'interessi estar informat. I també pots seguir persones que coneixes amb qui vulguis interactuar (o no), així com persones que no coneixes de res i senzillament t'interessa establir-hi un vincle.
Serveix, per tant, per conèixer les opinions d'altres persones, la informació de diferent índole que t'interessa i per poder estar actualitzat en temps real del que succeeix.
En situacions d'esdeveniments puntuals, com pot ser un atemptat, o una tragèdia, Twitter ha servit de gran ajuda per conèixer en directe el que estava succeint en algun lloc del planeta, suposant una font d'informació de gran immediatesa.
És, sense cap dubte, una eina útil, dinàmica i revolucionària que ha permès, a més, exposar opinions per a moltes persones que, d'altra manera, no disposarien de cap altaveu tradicional com els mitjans de comunicació.
Tanmateix, com qualsevol altra eina, pot ser utilitzada sense ètica, forçant els límits i servint per atacar persones amparant-se en l'anonimat que la xarxa permet utilitzar. I aquest és un punt que, segons la meva opinió, la companyia hauria de revisar i controlar amb més serietat i rigor. Perquè a la xarxa es creen perfils anònims o amb identitats falses que serveixen a aquests usuaris per parapetar-se i poder actuar de manera impune cometent, fins i tot, actes delictius a la xarxa.
Hi ha persones que tenen centenars de milers de seguidors, fins i tot milions. Aquest fet suposa que des dels seus perfils pot llançar-se informació que tindrà una àmplia repercussió. I d'alguna manera, suposa que els qui tenim perfils amb un notable nombre de seguidors, tenim l'obligació ètica de controlar allò que publiquem, perquè la incidència dels nostres missatges pot generar, en alguns casos, conseqüències que s'allunyen molt de la intenció que teníem de compartir certa informació. Entra en lliça el debat de l'autocensura, que es dona amb freqüència.
D'altra banda, també és sabut que la xarxa ha pogut estar operant en censures concretes de perfils determinats. Es tanquen comptes sense motiu aparent i se'n potencien d'altres atenent a campanyes de pagament, perquè existeixen empreses que generen seguidors ficticis per donar a entendre que una determinada persona té més influència de la que en realitat té. Els partits polítics han estat agafats en més d'una ocasió "comprant seguidors" que, a més, s'utilitzen per enaltir alguns perfils i per injuriar-ne d'altres.
Hi ha els "trolls", que són perfils que es dediquen a difamar, assetjar, i a provar de desacreditar persones concretes o idees marcades. Se'ls pot "bloquejar" o "silenciar". Aquesta és l'opció adequada si no volem haver d'estar navegant entre insults i barbaritats de diferent tipus.
Fer ús d'aquesta xarxa social requereix parar-se a estudiar les seves normes, i també les possibilitats que ofereix l'eina. Les notificacions, per exemple, poden suspendre's perquè no estiguem rebent contínuament avisos en el nostre suport. També podem optar per rebre missatges únicament d'aquelles persones que nosaltres també seguim, estalviant-nos així rebre missatges de perfils desconeguts, de trolls, o de persones que només es dediquen a insultar a les xarxes.
Davant d'un abús de l'ús de la xarxa, podem "reportar" l'usuari concret, enviant una denúncia a Twitter, que valorarà el cas i procedirà en conseqüència, podent anul·lar aquest compte en concret o penalitzar-lo durant uns dies. En alguns casos, s'han donat campanyes selectives de comptes que, a les seves campanyes d'assetjament organitzat, han decidit reportar massivament un compte concret per aconseguir així que fos anul·lat o silenciat, sense que hagués incomplert les normes. Una altra de les qüestions que Twitter hauria de considerar.
En definitiva, Twitter ha suposat una revolució per que fa a la llibertat d'expressió. Tota persona és lliure de poder accedir-hi o d'abandonar-la si no li agrada el que hi veu. És cert que, en un primer moment, la gent solia comportar-se d'una manera molt més respectuosa en comparació als últims temps, en els quals s'ha anat veient una evolució on cada vegada hi ha actituds més agressives, la gent prefereix amagar la seva identitat, i una no sap del tot amb qui està parlant.
Però també suposa una oportunitat única per expressar les nostres idees, compartir informació i nodrir-nos de la que d'altres comparteixen. En aquest sentit, és, sens dubte, una manera de canalitzar informació si un sap com organitzar el seu propi compte de manera adequada.
Si el que vostè vol és estar informat, seleccioni aquells perfils que li resulten d'interès. Elimini la possibilitat que a vostè puguin enviar-li missatges. I tindrà, sens dubte, una manera d'estar informat al detall sobre allò que li interessi de manera immediata. Hi ha múltiples maneres d'establir pautes en el seu compte que li permetin evitar els atacs i la informació no desitjada.
Per desgràcia, en tractar-se d'una empresa privada, de vegades els criteris ètics brillen per la seva absència i és per això que faria falta legislar per limitar la impunitat dels qui s'aprofiten de les llacunes que en el dia d'avui encara existeixen
Fa uns mesos James Rodhes, el famós pianista, va anunciar que se n'anava de Twitter davant de la quantitat de missatges d'odi que rebia. No li faltava raó: els perfils que llancen insults, amenaces i missatges plens d'odi proliferen mentre la companyia no pren mesures, o les pren massa tard. La decisió de Rodhes ha estat la mateixa que acaba de prendre Ada Colau. I ambdós tenen raó en què, si no controles l'ús i la dimensió d'aquesta xarxa social, pots patir molt, i perdre massa temps enganxat al que diuen els altres.
Segons la meva opinió, després d'anys en aquesta xarxa (vaig obrir el meu compte el 2008), i havent de gestionar més de 250.000 usuaris que em segueixen, he après algunes coses que volia compartir amb motiu del debat sobre la utilitat d'aquesta xarxa.
En primer lloc, aposto perquè la gent s'hagi de registrar en aquestes xarxes socials amb la seva identitat veritable. Haurien de sol·licitar la identificació amb dades reals en crear-se un compte, encara que després un pugui interactuar amb un sobrenom o nom fictici. D'aquesta manera, en cas de cometre algun tipus d'abús o delicte, poden ser identificats per les autoritats pertinents i, tal com passa fora de les xarxes, haver de donar la cara pel que han fet. La impunitat a les xarxes socials hauria de delimitar-se i per a això la mateixa companyia hauria d'assumir també la seva responsabilitat.
En segon lloc, és important que tothom conegui les possibilitats que existeixen a l'hora de crear-se un compte. Trobo a faltar una guia senzilla que t'expliqui les diferents maneres d'interactuar en aquesta xarxa, les possibilitats de protegir el teu compte i com poder participar-hi d'una forma positiva, ètica i constructiva.
I, permetin-me un consell: no diguin allò a Twitter que no serien capaços de dir en persona a un altre. És temptador saber que les xarxes poden permetre't una certa impunitat, però no per això podem servir-nos per atacar persones, difamar-les o muntar campanyes d'assetjament que no voldríem patir nosaltres mateixos. L'ètica i l'educació no haurien de quedar fora de l'espai d'internet.
La xarxa, per si mateixa, pot ser meravellosa i donar-nos la possibilitat de conèixer persones interessants, de forma directa, com també pot ser un lloc on s'hi aboquin els més baixos instints. Depèn de la responsabilitat de cadascun de nosaltres fer d'aquestes noves eines una cosa que ens permeti disposar d'informació i connexió amb tercers que abans no teníem. És perfectament respectable sortir del joc. Segons la meva opinió, sabent utilitzar-lo i tenint a tota hora clar el que és i per al que serveix, em continua semblant una eina tremendament útil per superar els obstacles de certs poders davant de la possibilitat d'accedir a informació que, d'una altra forma, seria molt més difícil i costosa conèixer.
Un ús responsable, ponderat i constructiu és, com gairebé tot en la vida, responsabilitat de totes les persones que formem part de la comunitat d'usuaris d'aquesta xarxa. Per desgràcia, en tractar-se d'una empresa privada, de vegades els criteris ètics brillen per la seva absència i és per això que faria falta legislar per limitar la impunitat dels qui s'aprofiten de les llacunes que al dia d'avui encara existeixen.