Espero que quan llegiu aquestes línies ja ens hagin donat una alegria: que els presos polítics sortiran de la presó ben aviat. Sincerament ho espero, i tot apunta que serà la notícia principal d'aquest cap de setmana.

La defensa de la seva llibertat és la defensa de la Democràcia. Perquè per defensar les idees n'hi ha d'haver diverses i han de tenir canals per expressar-se, i arribat el cas, puguin materialitzar-se. Aquí rau l'enormitat de la convivència i de la pau social: el fet d'aprendre a respectar, de comprendre que no sempre tenim raó i que, malgrat creure que la tenim, hi ha moments en què hem de transigir (encara que no hi estiguem d'acord) per mantenir una convivència sana.

Observo amb escàndol i estupor la terrible manera en què intenten manipular-nos. La quantitat d'informació adulterada incessant que es consumeix a Espanya. La tremenda manipulació a través d'una propaganda plena de prejudicis, injustícies i mala intenció. Perquè hem caigut a les xarxes de l'absoluta falta d'ètica. En el més obtús plantejament d'una realitat deformada. Perquè per poder conformar una opinió, un criteri que sigui mitjanament legítim, aquest ha de poder tenir l'oportunitat de fonamentar-se en la reflexió, en l'anàlisi i en la contraposició de diferents idees.

Qualsevol demòcrata hauria d'estar escandalitzat pel que estem veient a Espanya. Em consta que moltíssimes persones ho estem. I no, no som independentistes.

Adoctrinar, dosificar la informació, manipular-la fins a fer-ne quelcom totalment inassumible són pràctiques que atempten greument contra un sistema democràtic que s'ha d'establir sobre els pilars de la justícia i la dignitat de tota persona.

Qualsevol demòcrata hauria d'estar escandalitzat pel que estem veient a Espanya. Em consta que moltíssimes persones ho estem. I no, no som independentistes i no ens cansarem de dir-ho. El problema que tenim en aquests moments és de democràcia. De la patrimonialització que està fent el nacionalisme espanyol de tot un país, volent utilitzar les institucions, el sistema judicial i tota la força possible contra un altre nacionalisme. I resulta que, en aquesta "batalla", des del meu punt de vista, "guanya" qui respecta la democràcia. Senzillament. Qui consideri que la població ha de ser escoltada, que els arguments han de defensar-se pacíficament i per la via establerta des de l'acord i el diàleg. Qui assumeix que ens trobem davant de reptes polítics i socials que mai no poden abordar-se des de la força, la por, la mentida i la manipulació.

Defensar que es digui la veritat sobre les paraules de Puigdemont i qualsevol polític d'aquest país és obligat si un vol considerar que vivim en una democràcia. Denunciar les manipulacions dels mitjans de comunicació, també. Qüestionar decisions judicials mancades de fonaments jurídics, necessari. I alçar la veu, fins i tot, i sobretot, quan no es té cap interès específic ni personal, com és el cas de tantes persones que, sent espanyoles i sentint-se alienes a qualsevol qüestió nacionalista, defensem per damunt de tot la convivència, la pau social i les garanties del respecte entre ciutadans per part de tot el sistema.

És de justícia exigir l'excarceració dels que, en el dia d'avui, estan emparats per la presumpció d'innocència que té tot ciutadà. Que es troben privats de llibertat perquè se'ls considera perillosos. Terrible i injust per desproporcionat i feridor. La justícia ha de ser ponderada, proporcionada i, sens dubte, s'ha de fonamentar en criteris d'equitat i posar per damunt de tot, davant de qualsevol indici de dubte, la garantia de la dignitat i la humanitat. No s'entén de cap manera que s'hagi hagut d'empresonar els membres del Govern de Catalunya i, per descomptat tampoc, cap dels Jordis.

En aquesta batalla "guanya" qui respecta la democràcia. Senzillament. Qui consideri que la població ha de ser escoltada.

Tindré marcada al cor la carta de Cuixart que vaig rebre abans-d'ahir des del centre penitenciari on ja porta 45 dies reclòs. Les paraules d'un home de pau, diàleg i respecte que van arribar en forma d'abraçada doblegada en un sobre. Perquè els demòcrates ens enviem sobres plens de diàleg, entesa i solidaritat. I aquests sobres ara s'envien des de la presó.

D'altres utilitzen els sobres per ficar-hi els diners dels meus impostos, els que guanyo treballant, complint amb les lleis. Després els guarden a les carteres, als abrics, a les bosses cares. Aquests que unten i compren el que sigui necessari són els que després ens parlen del compliment de la llei. I els que són capaços d'arremetre amb violència i presó contra els que volen separar-se d'ells.

No, no sóc nacionalista. Però creieu-me, en la mesura que Espanya no sigui capaç d'alçar la veu i exigir democràcia, justícia i respecte per tots els que considera els seus ciutadans (segons el govern espanyol, tant els consellers com els Jordis són els seus ciutadans), i també pels qui tenen el dret i la llibertat de considerar que no volen ser-ho, estarà perdent una batalla terrible: la de lluitar per ser cada dia més oberta, més flexible i més tolerant. I aquesta era l'Espanya que al llarg de la història va ser respectada i estimada per aquells que avui la miren amb recel i tristesa.