Fa tres anys va caure a les meves mans el llibre escrit per David Rocasolano Adiós, princesa. L'autor és cosí de Letícia, l'actual reina d'Espanya. Si la memòria no em falla, el cosí havia tingut una relació molt propera, o d'això presumia, amb la que fins aleshores havia sigut periodista. Abans de ser escriptor, era advocat. I precisament per això coneixia, o deia conèixer, moltes de les intimitats de la reina d'origen plebeu.

El cas és que un amic m'havia recomanat el llibre feia uns mesos i aprofitant el "descans" estival, el vaig llegir. Vaig començar sense tenir gaire fe en el document, però he de reconèixer que al cap de tan sols dues pàgines el que vaig llegir em va esglaiar tant, que no vaig poder deixar-lo. Mentre filava cada paraula, rellegia alguns paràgrafs i provava d'assimilar el que explicava el llibre, pensava també en el tipus de persona que s'ha de ser per escriure una obra amb dades tan íntimes, tan reveladores (i tan fortes).

No és estrany que, per altres assumptes llunyans a Letícia, aquest senyor fos processat, condemnat i inhabilitat com a advocat. Precisament per revelar secrets d'algun dels seus clients. Concretament, de Rocío Durcal. Va facilitar informació sobre assumptes d'índole absolutament personal —ja que ell era l'advocat de la cantant— a María Patiño, una de les veus de la premsa rosa, que així ho va reconèixer a la televisió.

Al llibre es dona a entendre que la senyora Letícia respondria a un perfil fred, calculador i capaç de fer pràcticament qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius. No entraré en els episodis foscos i tenebrosos que explica el seu cosí.

La senyora Letícia respondria a un perfil fred, calculador i capaç de fer pràcticament qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius

Una sensació entre estupor, incredulitat i curiositat em va aclaparar aquell estiu mentre llegia aquesta espècie de calaix dels secrets.

Una sensació semblant a la que vaig tenir en llegir l'entrevista que s'acaba de publicar realitzada a Amadeo Martínez Inglés, coronel retirat de l'exèrcit. La publicació es fa en el context de la presentació de l'últim llibre del coronel: Juan Carlos I, el rey de las cinco mil amantes. El títol no pretén ser metafòric i el to en el qual s'expressa Martínez Inglés en l'entrevista no dona aparences d'opinió-ficció, ni una broma.

Explica el coronel episodis del monarca que esglaien. Descriu Juan Carlos com un depredador sexual, un addicte, un ésser absolutament fora de control amb les dones. Des de sempre.

Els detalls que narra sobre la reina Sofia fan, al principi, llàstima. Al cap d'una estona una ja no sap què pensar. Coaccions, silencis, trames ordides a palau, abdicacions, traïcions i plans per callar llavors i parlar ara. D'això parla obertament el coronel en l'entrevista. I de l'exèrcit, de la seva manera d'entendre moltes coses que fins avui se'ns podien escapar.

Una entrevista que no pot deixar ningú indiferent. Provinent d'una persona que no acaba d'arribar, sinó que compta amb múltiples publicacions que sempre han tingut per objectiu desmuntar la idea que se'ns ha volgut inocular del campechano. Una realitat, segons ell, molt llunyana a la rectitud, l'honradesa, la serietat. Al contrari.

En cas que sigui cert el que l'un i l'altre expliquen als seus llibres, una arriba a la conclusió que és impossible comprendre què pot tenir aquesta gent al cap. Com han de funcionar els seus principis, de quina manera miren el món. És inconcebible per a la majoria de nosaltres. Viuen en una altra realitat, una cosa que jo respectaria sempre si no fos perquè els seus excessos, que són inimaginables, els costegem en gran part persones que ens preocupem cada dia de complir les normes, d'obtenir els nostres salaris a canvi d'una feina i una dedicació, que paguem impostos, que patim la destrossa constant del que és públic. Nosaltres som els que hem pagat les barbaritats que han pogut fer-se mentre aquí es passava gana.

Està clar que això es precipita. Tot va rodat. Treure a la llum semblants qüestions no podria passar-se per alt en cap lloc decent.