Des de 1975, la població espanyola ha crescut un 36% però ho ha fet de manera molt desigual. Durant les últimes dècades s'han produït moviments migratoris d'unes regions a les altres, i sobretot, des de les zones rurals cap a les grans ciutats.

Segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, a Espanya hi ha 47 milions d'habitants, dels quals 9,4 viuen en poblacions de menys de 10.000 habitants. O sigui, que el 80% de la població viu apinyada a grans ciutats, mentre el 20% en pobles que s'estan quedant buits.

A Espanya hi ha 8.131 municipis. I el 90% d'ells (7.372) tenen menys de 10.000 habitants.

Viure en una gran ciutat t'ofereix molt. Sobretot en l'àmbit del lleure, formació i comerç. Tanmateix, té una sèrie d'inconvenients que cada vegada pesen més: d'entrada, tot sol ser més car; tens menys espai "vital", més contaminació (en l'aire, pel soroll, per la llum), més estrès i, encara que no ho sembli, més solitud.

L'entorn rural està convertint-se en una de les opcions principals des que va arribar la sindèsmia de Covid-19: des que en el confinament moltes persones se'n van anar a la casa del poble, no són poques les que han decidit quedar-se allà.

Altres, que sense tenir poble al qual anar, han tingut temps per pensar en el cost que suposa viure en una gran ciutat, estan ara buscant opcions per marxar en adonar-se que no compensa, no val la pena.

En zones com Castella, Astúries o Extremadura fa anys que la despoblació suposa un veritable problema. En províncies com Sòria la seva població s'ha vist reduïda en més d'un 23%. Madrid, tanmateix, ha patit un increment del 73%. Hi ha zones que ja tenen densitats de població molt similars a les de Lapònia Noruega.

En els dos últims anys, el 63% dels municipis han perdut habitants. Els que tenen menys de 1.000 veïns han perdut un 9% de censats.

És una roda perversa, perquè si la gent marxa del poble, el poble acaba quedant-se sense serveis i això suposarà que cada vegada siguin més els que no puguin quedar-se.

L'arribada d'immigrants des d'altres països ha salvat la vida de no pocs municipis en els últims anys, arribant fins i tot a ser majoria en alguns com a Torre del Burg, Llíber, Rojales, Arboleas, Partaloa, Benahavís...

Però sobretot el que està suposant una reactivació de la vida rural ha estat el coronavirus. Amb la possibilitat del teletreball s'obren finestrals a noves maneres de viure lluny de les massificades ciutats.

Des que vam haver de confinar-nos la tendència al mercat està sent marcada a l'hora de buscar habitatges unifamiliars i plurifamiliars amb zones exteriors, espais més amplis, il·luminació natural, aire net. A l'hora de triar el lloc, un dels factors determinants està sent l'accés a internet.

En localitats com Silla, a València, la recerca d'habitatge per comprar ha pujat en un 151% després del confinament; a Manilva (Màlaga) un 137% i a Galapagar (Madrid) un 104%. Les agències immobiliàries estan fins i tot començant a obrir oficines en localitats "petites" davant de l'afluència de clients, com ha a Casteldefells, on la demanda d'habitatges ha pujat un 43% després del confinament. Un percentatge petit en comparació amb Rubí, que ha pujat un 114% o Sant Just Desvern, amb un 101%.

S'espera que, a mesura que el teletreball es vagi implantant d'una forma estable, hi hagi cada vegada més gent que aposti per viure en pobles. Està succeint ja en altres països on les ciutats estan deixant-se per a la vida empresarial i el lleure.

És per tot això que afloren iniciatives com aquest interessant projecte: "Vine a viure un poble". A través d'aquest web es poden buscar localitats que s'adaptin a les nostres necessitats. Una xarxa que està creixent de manera exponencial, ja que cada veu són més els pobles que presenten la seva fitxa i ofereixen els seus encants. També hi ha sèries de televisió que posen èmfasi en el missatge.

Serveis com "CasaCocheCurro" faciliten informació sobre aquells municipis que ofereixen casa i feina a canvi de quedar-se allà a viure. Per exemple, En Zucaina (Castelló), ofereixen casa i feina, a Cubells (Lleida) s'ofereixen habitatges. Una iniciativa que va posar en marxa, entre altres, l'Associació contra la Despoblació Rural. Com deia, no som els únics, ja que aquests dies es coneixia que un poble de Suïssa oferia 70.000 euros a qui estigui disposat a anar-se'n a viure allà. Això sí, has de quedar-te deu anys.

Encara que sembli increïble, davant de semblant problema que es viu en la majoria del territori de l'Estat, hi ha hagut persones condemnades amb penes de presó per intentar repoblar pobles abandonats. Concretament, a Castella La Mancha es va condemnar als sis joves que van donar vida al llogarret de Fraguas. Un any i mig de presó i 2.160 euros de sanció a cada un. A més dels costos que comporti la demolició del que havien construït allà.

Un cas puntual, però que va servir per obrir els ulls a molta gent: la resposta està en l'àmbit rural. I allà va estar sempre, encara que l'hagin asfixiat i menyspreat. Encara que les institucions hagin fet el possible i l'impossible per mirar cap a un altre costat.

Ara que la majoria ens preocupem més que abans per la salut, ha crescut l'interès per respirar aire més net, per tenir més espai i a més, per poder gaudir també d'una manera més relaxada de les nostres llars, una cosa que a les ciutats no ofereix gaire més que petites "capses de llumins" sense finestres al cel.

Ara ens preocupen més les dades que ens diuen que a Espanya es produeixen 10.000 morts a l'any relacionades directament amb problemes de salut derivats per la contaminació. Al món són 7 milions.

Amb el coronavirus la contaminació és clau per agreujar els seus efectes. La mateixa OMS ha insistit aquests mesos en què "la qualitat de l'aire ha de ser tinguda en compte com a mesura de prevenció per a les epidèmies i hem de donar suport a totes les accions que es realitzin per millorar la qualitat d'aire especialment de les ciutats". De fet, durant el confinament hi ha hagut una reducció rècord amb una baixada mitjana del 60% en tot l'Estat. Mai no s'havien registrat nivells de contaminació tan baixos durant dècades.

Anar a treballar un o dos dies físicament permet estalviar en gasolina, descongestionar també el trànsit, el que suposa perdre menys temps en el trasllat i també més seguretat en el que a accidents es refereix.

En definitiva, viure en un poble millora notablement la teva qualitat de vida: et permet gastar menys, consumir productes de la zona, canviar hàbits i en general baixar el ritme d'estrès, tenir possibilitat de més espai "vital", i també formar part d'entorns socials més reduïts en els quals és més fàcil combatre la solitud, que és altra de les pandèmies contra les quals haurem de lluitar.

Escoltar un gall a trenc d'alba és una de les millors maneres de començar el dia. Ho sé per pròpia experiència. Cuidar-se de la nostra terra, una obligació que és ja generacional, ja que el camp està quedant-se sense ningú que vulgui dedicar-s'hi.

Amb bones xarxes, infraestructures i serveis bàsics garantits, la tornada a l'entorn rural serà l'aposta més positiva per a una societat que s'ha perdut entre el fum, els grans edificis i l'estrès. Seria la millor aposta que Espanya pugui tenir per tirar endavant: apostar pel rural mai va ser tan necessari ni tan evidentment reeixit. En tots els sentits.