La possible combinació de dos gegants com Bayer i Monsanto manté en estat d'alerta la indústria agroalimentària mundial. Una operació d'aquesta mena va ser plantejada dimecres de la setmana passada sense previ avís per la companyia farmacèutica alemanya, en oferir 55.000 milions de dòlars pel gran grup nordamericà. Monsanto ha rebutjat l'oferta, si bé ha indicat que sense oposar-se a l'operació jutja que el preu ofert és baix. Rere la disputa pel preu hi ha tot un univers de lluita pel poder que va més enllà fins i tot de les pròpies companyies i de la qüestió de la salut.

Des del punt de vista empresarial, ambdues companyies han quedat aïllades en un sector que ha iniciat un procés de concentració fortíssim. El president executiu de Bayer, Werner Baumann, vol donar una escala més gran a la seva divisió agroindustrial per completar la reestructuració iniciada pel seu antecessor. Per la seva part, Monsanto es troba en una cruïlla en fracassar el seu intent d'adquirir la suïssa Syngenta, que ha anat a parar mans de la Xina National Chemical Corp. Al seu torn, Dow Chemical i Du Pont s'han embarcat en la seva pròpia fusió. Trencar, per tant, aquest aïllament és el primer motiu d'acostament.

Bayer ha ofert 122 dòlars per cada acció de Monsanto, el valor del qual en borsa s'acosta als 42.000 milions de dòlars. La prima oferta sobre el valor de l'acció Monsanto en borsa era del 37%. Doncs bé, la sorpresa ha estat que els accionistes de Monsanto, en comptes d'apropar-se al preu de 122 dòlars oferts per la companyia alemanya, van baixar el valor fins a 105 dòlars per mostrar la seva rotunda oposició a l'operació i la seva repulsa.

Monsanto només acceptarà començar a parlar de veritat quan el preu per acció pugi a 150 dòlars

Ha transcendit al mercat que Monsanto només acceptarà començar a parlar de veritat quan el preu per acció pugi a 150 dòlars. Per què aquesta quantitat? Segons experts, per una qüestió bàsica, els 122 dòlars, o els 62.000 milions de dòlars oferts per la totalitat de les seves accions, suposaven que Bayer estava disposada a apostar en el joc el 80% del seu propi capital, el de Bayer. Si el puja a 150, suposarà que posa el 100% del seu valor sobre la taula. Això significaria que en comptes d'una compra estaríem davant d'una fusió. 100% davant 100%. I aquesta qüestió és clau.

Sobre la prevenció i la desconfiança que existeix sobre la companyia nord-americana a Europa, el lector en tindrà prou amb buscar a Internet la paraula Monsanto per trobar tots els avisos imaginables sobre el perill que representa per a la salut de les persones, amb els seus aliments transgènics i altres productes, així com per al medi ambient.

Per frenar aquest corrent d'opinió, l'Acadèmia Nacional de Ciències, Enginyeria i Medicina dels Estats Units ha presentat el passat 18 de maig un estudi on diu que no ha trobat evidències que hi hagi un risc més gran per a la salut menjant aliments modificats genèticament que ingerint aliments convencionals. Així mateix, afirma, tampoc no és perjudicial per a l'entorn. Que l'Acadèmia Nacional de Ciències americana entri en una discussió concernent a la fixació de preus en una operació entre empreses privades revela que potser és convenient canviar d'escala per comprendre el cas.

I el cas és que els aliments transgènics constitueixen un punt de fricció molt elevat de cara a la firma del Tractat de Lliure Comerç i d'Inversió entre els EUA i Europa, que recentment ha promogut Obama a Berlín i Londres. Aquest tractat es considera crucial per al futur d'Occident en un entorn de fractura de la globalització. Així que el mercat estima que no seria estrany que fons públics intervinguessin perquè al final el preu ascendís a 150 dòlars per acció. D'aquesta manera, amb una fusió pel mig i no una compra, els EUA i Europa quedarien igualats, decidint urbi et orbi el que està bé i el que està malament.