Tal dia com avui de l’any 1897, fa 128 anys, el municipi de Barcelona s’annexava els municipis de Gràcia, Sant Andreu, Sants, les Corts i Sant Gervasi. Amb aquesta annexió, que es va portar a terme contra la voluntat dels municipis absorbits; Barcelona multiplicava per 2,5 la seva superfície i guanyava quasi 100.000 habitants; amb la qual cosa superava la xifra del mig milió de residents per primera vegada en la seva història, i recuperava el lideratge demogràfic peninsular que havia ostentat durant els segles XII a XIV.
Segons l’Institut Nacional d'Estadística, el municipi de Barcelona —amb les viles annexades— passava a tenir 509.589 habitants; per 512.150 de Madrid, 350.919 de Lisboa o 204.768 de València. Però el Pla de Barcelona (la capital, les viles annexades i els, municipis independents d’Horta i de Sarrià), sumava 519.259 habitants i esdevenia la primera àrea demogràfica de la península. Fins llavors, l’emigració que havia col·locat Barcelona en aquella posició de lideratge era, exclusivament, catalana; i procedia, bàsicament, de les comarques de l’interior del país.
En el moment en què es va produir aquesta annexió, la vila de Gràcia amb 40.000 habitants, ja era la segona ciutat de Catalunya en població, superant àmpliament Reus (27.000 hab.), Manresa (25.000 hab.), Tarragona (25.000 hab.), Tortosa (23.000 hab.), Sabadell (23.000 hab.), Lleida (22.000 hab.), Mataró (19.000 hab.) o Badalona (19.000 hab.). I Sant Andreu de Palomar ratllava els 16.000 habitants, una massa de població similar a la de Girona (16.000 hab.) o de Terrassa (16.000) i molt superior a la de l’Hospitalet (11.000 hab.).