He promès a un bon amic que no faria un article derrotista sobre l'AVE. D'aquí el títol. Faig referència a la resiliència de la bèstia mitològica que podria formar part de la pròpia imatge del tren. Que cadascú ho interpreti com vulgui. Si l'AVE fènix representa la capacitat humana de sobreposar-se a les desgràcies, de renéixer literalment de les pròpies cendres, crec que és una bona elecció. Malgrat el dol inevitable per la pèrdua absurda de vides humanes, el deplorable ús electoral de l'accident, les dades informatives de tota mena sobre les tècniques de seguretat ferroviàries, em toca parlar de l'AVE en primera persona.
Perquè l'AVE m'ha donat molt. He viatjat a Madrid d'ençà que vaig fer l'acadèmia de milícies d'infanteria a Toledo. Òbviament, a finals del vuitanta, el viatge era en cotxe. En autopista fins a Saragossa i per l'N-II fins a Madrid. Set hores. Més tard, quan treballava a IBM, agafava d'anada el "coche cama" i tornava en "puente aéreo", que permetia comprar un bitllet i agafar el primer avió que trobaves. Viatjar en tren de nit és una experiència només apta per a fanàtics del tren. Et deixes bressolar i et despertes a la ciutat. No recordo cap retard. Quan el 2008 va aparèixer la possibilitat de fer el trajecte Barcelona-Madrid en 2 hores i 20 minuts, va ser un somni fet realitat. Ja no vaig agafar cap altre transport. AVE for ever. L'AVE Barcelona-Madrid I el TGV Barcelona-París han estat el meu refugi lector durant molts anys. I també d'estudi. Totes aquelles hores mortes de tren —n'agafava dos al mes— es van convertir en temps per escriure una tesi. Literal. Sense elles no hauria estat possible. Per això m'he resistit a abandonar l'AVE, malgrat que ja fa uns anys, ves a saber si per culpa de l'augment del tràfic o per qüestions de seguretat, l'AVE ha acabat no baixant mai de les 3 hores i mitja, sortint tard molt sovint. A més, t'exposaves a una anul·lació de darrera hora. O a un retard acumulat de més de dues hores.
Us confesso que el pròxim viatge a Madrid el faré en cotxe tranquil·lament, com ja vaig fer el darrer abans de l'accident. A la meva edat, i sent un conductor apassionat per la carretera, estil Telma i Louise, agafar el cotxe per anar a Madrid intentant evitar les hores de camions és un plaer. Sis hores de porta a porta garantides. Molt més garantides que en els meus darrers viatges a Madrid en AVE, en què, amb els taxis d'anada a Sants i de sortida d'Atocha, poques vegades m'han permès completar el trajecte en menys de sis hores. Amb nervis, incerteses, cues, apilonaments i calor humana a dojo. Però he decidit que per al viatge de desembre agafaré un AVE, vagó 4, digueu-me fetitxista. Tornaré a l'AVE, tot i que sé que mai serà el mateix. I m'explico.
Quan el 2008 va aparèixer la possibilitat de fer el trajecte Barcelona-Madrid en 2 hores i 20 minuts, va ser un somni fet realitat
Demaneu-li a la IA que us parli d'Adif Alta Velocidad, que és l'empresa pública que gestiona la infraestructura ferroviària de l'AVE a Espanya. Els líders polítics que demanaven que es fes una gestió pública dels trens haurien de tenir una mica més de cura. Potser una part del problema és aquest. Concretament, Adif Alta Velocidad factura uns 800 M€, i genera uns 480 M€ d'EBITDA. Factura sobretot el peatge pel transport del tren. Que, si ho posem en xifres de cost per viatge, sortiria a uns 10-15 euros. Això és el que paguem per la via i les infraestructures. Però agafeu-vos: té un deute superior a 19.900 M€ i, per tant, paga gairebé 500 M només d'interessos. És a dir, que el que genera s'ho gasta en interessos. Ja es veu que no anem bé. Poca cosa més a dir, perquè he promès fer un article que no sigui pessimista.
No té cap sentit tancar tota la via de Barcelona a Madrid de cop. Però no cal patir per la seguretat. Vindrà garantida pels moderns sistemes de control que l'AVE Barcelona-Madrid té, la reducció de velocitats en trams no 100% aptes, i l'extraordinària i benvinguda prudència dels maquinistes, que activaran protocols severs. Que anirem en AVE a 150 per hora de mitjana i tardarem molt més? No passa res. S'aniran renovant trams i a poc a poc tindrem l'AVE més segurs i de darrera generació per anar a Madrid. Els meus nets podran tornar a viatjar a Madrid en 2 hores. Ningú va escriure que l'AVE Fènix tingués gens de pressa a renéixer de les cendres. Només sabem que renaixerà. No li puc demanar més al meu optimisme.