"Només hi ha decepció si hi ha esperança."
C.A Baquerín

Estic esgotada de tenir raó, us ho juro. O més aviat, esgotada que s'hi abonin ara els que no van donar la cara quan calia: expulsions de Marlaska a Ceuta, retirada de l'acta al podemita de les rastes, intent de repetició del judici de Bateragune a Otegi, això pel que fa al més recent, però Altsasu, procés i moltes més. En el fons, almenys m'alegra que en tots aquests casos, en alguna instància, s'ha imposat el seny, la qual cosa significa que en molts altres tribunals va imperar una cosa que no ho era, ni tampoc era justícia.

També he argumentat en aquesta columna reiteradament com s'està fabricant un delicte inexistent de terrorisme a l'Audiència Nacional. No cal ser gaire llest per entendre-ho. Si Europa no permet amnistiar el terrorisme, convertim-ho tot en terrorisme per parar l'amnistia. Si ens sembla malament que Puigdemont se'n surti de franc, convertim-lo en imputat per terrorisme. És estúpid que els polítics i els ministres surtin a dir fàstics dels jutges o d'un jutge pel broc gros. Mireu, no, hi ha prou proves de la inconsistència de les actuacions perquè no calgui disparar a tort i a dret. El terrorisme de Tsunami que ningú no va veure. L'atemptat terrorista, aquest amb greus danys i resultat de mort per infart, que es va convocar per les xarxes, ho diu García-Castellón a la interlocutòria; i aquesta és, evidentment, una característica definitòria dels atemptats: que algú els crida a cometre'ls públicament.

Deu ser que teníem tanta por dels gihadistes, que vam anar estirant i estirant la definició dels delictes de terrorisme. Sempre havíem tingut clar quan ens topàvem amb terroristes i què era terrorisme, fins que van arribar els titellaires, Altsasu, l'aeroport de Barcelona i, ah!, conduir a poc a poc per bloquejar Barajas. Tinguin en compte que ja no cal que hi hagi una organització al darrere, que un s'autoradicalitza mirant pàgines web i que qualsevol delicte greu "contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, contra la Corona, d'atemptat i tinença d'armes, municions o explosius" pot ser terrorisme si té finalitats —element subjectiu del tipus— també amplíssimes. Així que podríem dir que hi ha alguns togats, que mai no haguessin tractat el terrorisme quan corrien risc, que ara que han arribat a l'AN el despleguen amb prodigalitat.

És més que obvi que la jugada de García-Castellón i la seva fugida d'un possible rebuig dels seus superiors amb un xut a porta del Suprem, només és una estratègia per rebentar la llei d'amnistia, almenys pel que fa a Puigdemont, Alay, Rovira i els implicats en Tsunami

Tot i això, el tema de l'atemptat de Tsunami es fa bastanta bola. M'arriba que les ments preclares del Tribunal Suprem, que ha de decidir si es queden amb el paquet que els envia García-Castellón, tampoc no veuen que això de l'atemptat sigui gaire assumible, així que es decanten per la kale borroka, una figura de terrorisme de baixa intensitat, que ara caldria anomenar lluita al carrer o alguna cosa així. Això seria terrorisme? Seria terrorisme. Això permetria preguntar en una prejudicial si es pot amnistiar el terrorisme? Pot ser el que es pretén. I ho dic, encara que estic farta de tenir raó i que els juristes que ho saben callin, perquè és més que obvi que la jugada de García-Castellón i la seva fugida d'un possible rebuig dels seus superiors amb un xut a porta del Suprem, només és una estratègia per rebentar la llei d'amnistia, almenys pel que fa a Puigdemont, Alay, Rovira i els implicats en Tsunami. Allò dels CDR ja ho tenen armat i ho donen per descomptat.

Així que García-Castellón despatxa interlocutòria a Las Salesas i la sala segona demana informe a la Fiscalia del Suprem sobre si accepta o no quedar-se amb el terrorisme de Puigdemont. Recordem que la Fiscalia de l'AN no s'hi ha avingut i ha demanat reiteradament que s'enviï el tema a Catalunya com a desordres públics greus. Això els pot fer pensar, en ser la Fiscalia una sola veu, que a la sala segona li tornaran a dir el mateix. No apostaria jo ni un duro, i m'agradaria equivocar-me, però si aquests comentaris són més que comentaris, no gosaria dir que els fiscals del Suprem no ens obsequiïn amb un informe que parli d'aquesta lluita de carrer terrorista. No és la primera vegada, ja ho van fer el 2017 amb uns aldarulls a Pamplona i també amb la baralla d'Altsasu. Quan informin els quatre indòmits fiscals suprems, ja veurem si existeix o no unicitat del ministeri fiscal.

I ara ve el tema de les esmenes, que pretenen esquivar-lo sense ficar-se en el fangar de la inclusió del terrorisme sense sentència ferma que molts veien molt fàcil de tombar. Ara, segons el que es va pactar, el terrorisme queda exclòs del perímetre de l'amnistia "sempre que, de manera manifesta i amb intenció directa, hagi causat violacions greus de drets humans", en particular, si afecten el dret a la vida o s'han produït tortures". Així que, segons els proposants, encara que el Tribunal Suprem s'entossudís en la lluita terrorista al carrer i considerant que com a terrorisme en quedarien exclosos, després haurien d'analitzar una segona condició, si aquests fets han produït una violació GREU dels drets humans i aquesta gravetat ha de ser interpretada en funció de les directives europees. Amb tot i això, hi ha qui veu que encara alguns jutges poden posar-se creatius. Aquesta solució en les esmenes ha estat acceptada per ERC, PSOE i Junts, però pot ser que encara no sigui la definitiva. Encara hi ha alguna opció de transaccional que els juntaires proven de parlar amb ERC i una altra de diferent amb el PNB, i encara queda una setmana més per negociar.

Estic esgotada de tenir raó i espero que tot això només siguin rumors madrilenys i que l'informe fiscal sigui igual que el de l'Audiència Nacional i que Tsunami acabi d'una vegada a Barcelona i entri en l'amnistia. Però com ja deveu haver vist que moltes vegades l'encerto, no us oblideu d'allò de la kale borroka catalana, que coses més rares s'han vist.