El 2020 es va declarar al món de manera general l’epidèmia per covid-19 enmig del desconcert que significava no conèixer-ne la gravetat real, l’abast, la durada que podia tenir i el tractament que se li podria donar. Això passava mentre les morts a tot el món sumaven centenars de milers de persones i els sistemes sanitaris estaven completament desbordats. En aquest context, també de manera força general a tot arreu, es prenien mesures dràstiques en l’àmbit de la mobilitat i de les relacions socials per tal de minimitzar els contagis entre la població. Tot plegat per la maleïda acció i l’extensió d’un virus desconegut que generava reaccions de por i precaució, a l’espera de trobar unes vacunes que li plantessin cara.
Les conseqüències de restringir la mobilitat i les relacions socials van tenir immediatament la seva translació en l’àmbit de l’activitat econòmica, que estava condemnada a una caiguda sense precedents en la nostra època per culpa d’un problema sanitari. Per sort, les vacunes van arribar, i el 2021 i 2022, sense que la pandèmia hagi desaparegut, els seus efectes són limitats, estan sota control i es pot dir que pràcticament no afecten ara mateix l’activitat econòmica.
El 2020 va ser, doncs, des de la perspectiva de la incidència de la covid sobre el món de l’empresa i de l’activitat productiva en general, l’any de la pandèmia, un annus horribilis en tota regla. Els presagis es van confirmar i, en efecte, la caiguda del PIB aquell any es va situar en molts països desenvolupats entre un 5 i un 10% per sota dels del 2019, i concretament a l’estat espanyol va fregar el -11%.
El 2020 els resultats en termes de beneficis es van reduir a quasi la meitat, tot i això, és un fet clarament destacable que es van mantenir valors positius tant de rendibilitat econòmica com financera
De l’impacte de la covid en els comptes empresarials del 2020 se n’acaba de publicar un estudi que dona detalls pel que fa a les empreses. Aquesta setmana Pimec ha presentat l’Anuari de la pime catalana 2022 (que suma ja la dinovena edició). La base de les estimacions que s’hi fan són els estats comptables de 84.781 empreses, de manera que estem davant d’un cos informatiu molt ampli, representatiu del món de les societats limitades i les societats anònimes.
El 2020 la pime catalana va tenir una caiguda d’activitat (mesurada amb el VAB o valor afegit brut) del 12,9%; a la gran empresa (més de 250 treballadors) la caiguda va ser una mica inferior, del 10,9%. El nombre d’empleats a un tipus d’empresa i a l'altre va ser del 2,7% i del 3,4%, respectivament. Aquesta relativa moderació de la caiguda d’empleats s’explica fonamentalment per les línies de suport que van donar els governs, essent el més important i conegut dels instruments els ERTO, que van fer possible evitar acomiadaments que altrament haurien estat inevitables. Pel que fa al nombre d’empreses del col·lectiu de pimes amb assalariats, en van desaparèixer 7.520, cosa que va representar una caiguda del 3,3% i acabar l’any amb 217.350 empreses.
L’anuari referenciat dona els valors d‘ocupació, d’empreses, de productivitat i de VAB per 17 activitats diferenciades (primari, nou activitats industrials, la construcció i sis activitats de serveis) de les pimes catalanes. Centrant l’atenció en el VAB, totes disset activitats van experimentar caigudes, per bé que d’intensitats diferents. Les caigudes més importants van correspondre al material de transport, tèxtil, paper, alimentari (totes elles entre -20% i -24%), però de manera clarament destacada la principal caiguda la va tenir el sector d’hoteleria i restauració, amb un -62,3%.
Per dimensió de pime, la caiguda del VAB respecte al 2019 va afectar amb intensitats idèntiques tant les microempreses (menys de 10 treballadors) i les petites empreses (10 a 49 treballadors), amb una caiguda del VAB del 13,8%; com les mitjanes empreses (50 a 250 treballadors) que el VAB va caure un 12%.
En correspondència amb aquestes dades, la xifra mitjana de vendes de la pime catalana el 2020 va caure un 10,7%. Els resultats en termes de beneficis es van reduir a quasi la meitat, tot i això, és un fet clarament destacable que es van mantenir valors positius tant de rendibilitat econòmica com financera. Així mateix, indicadors com ara la solvència a llarg termini o la capitalització empresarial es van mantenir en nivells alts.
En definitiva, el 2020 va ser un any dolent, però hauria estat molt pitjor sense les línies de suport públic (financer i d’ocupació) i sense una resiliència empresarial que és, probablement, el millor dels actius que té el nostre teixit productiu.