Resulta sorprenent l'aguant que està demostrat l'escola pública, a Catalunya, però també a Galícia o Euskadi, davant una ofensiva contra l'educació pública que dura ja una legislatura i mitja. La resistència de l'escola gallega, basca o catalana davant el bombardeig constant de mentides, desqualificacions, falòrnies i estadístiques de destrucció massiva comença a vorejar l'heroisme.

El tema de la llengua suposa una de les bombes fètides favorites dels enemics de l'escola pública. Periòdicament se'ns alarma amb dades i estadístiques que reclamen provar definitivament que els nens catalans o gallecs no saben castellà, ni matemàtiques, ni ciències, ni història; només saben gallec o català i l'escriuen amb prou feines. Periòdicament es reclama que, d'una vegada, es faci valer el presumpte dret a elegir dels pares respecte a la llengua amb què han d'estudiar els seus fills. Periòdicament també se'ns avisa que la normalització lingüística representa un procés autoritari, que la majoria silenciosa resisteix en silenci tenallada per la por que els seus nens acabin en camps de concentració per parlar castellà.

L'escola pública no està per donar curs a les manies, els prejudicis o la ignorància dels pares sinó per educar i formar els seus fills de manera professional

Periòdicament, és per tant el nostre deure recordar als enemics de l'escola pública que totes les avaluacions i dades disponibles, que no són gaires i haurien de ser més, demostren que els nens catalans, gallecs o bascos se situen per sobre de la mitjana estatal en rendiment, qualitat i equitat; igual que la mitjana estatal de rendiment, qualitat i equitat se situa a la mitjana de la UE, amb el petit detall que la nostra inversió es troba gairebé un punt per sota de la mitjana del que gasten països com Alemanya, el Regne Unit o EUA. Als llicenciats i graduats se'ls rifen per mig Europa, l'únic lloc on es menysprea la seva formació i se'ls condemna massivament a la precarietat es diu Espanya

Periòdicament, és també el nostre deure recordar-los, com acaba de fer el Tribunal Constitucional, que no existeix aquest suposat de dret a elegir dels pares i que, afortunadament, correspon a l'Administració pròpia i als professionals educatius decidir els objectius educatius, els continguts i els currículums acadèmics. L'escola pública no està per donar curs a les manies, els prejudicis o la ignorància dels pares sinó per educar i formar els seus fills de manera professional.

Periòdicament, és el nostre deure recordar a tots els enemics de l'escola pública que la normalització lingüística constitueix un objectiu emparat pels respectius estatuts d'autonomia, la Constitució i la jurisprudència del TC; legitimat pel suport massiu de majories parlamentàries tan constants com aclaparadores i aplaudit per la satisfacció que les enquestes reflecteixen de manera consistent des de fa més de trenta anys: malgrat les retallades, el menyspreu i els atacs constants de la dreta des del poder, set de cada deu pares prefereixen portar els seus fills a un centre públic o concertat.