Serà un cap de setmana intens. La majoria de l'esquerra, l'espanyola i la catalana, se'n va de consulta. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han convocat una espècie de "consulta absolució". Es disposen a fer una mica de penitència i contrició per la falta de visió que els va impedir d'acordar el juliol, per banyar-se després a les aigües absolutòries i reparadores del suport de les seves militàncies a l'acord exprés de novembre. Passi el que passi durant la investidura, ambdós ja podran dir allò que no van poder sostenir el 10-N i van pagar a les urnes: que van fer tot el possible per aconseguir un govern progressista i no van ser ells sinó d'altres els qui ho van impedir; cada un que posi el seu culpable favorit o els seus sospitosos habituals.

ERC també se'n va de consulta. Però dilluns, que és el nou diumenge. La pregunta sona prou enrevessada per justificar tant l'acord com el desacord. Socialistes i morats pregunten a la seva militància si donen suport a un pacte per governar. Els republicans interroguen els seus sobre la seva disposició al rebuig. És la distància que va des de la certesa de saber que, o governes ara, o no governes i el dubte de no tenir clar què fer.

ERC demana una taula de diàleg i Pablo Iglesias i Moncloa deixen caure que diàleg és el seu primer cognom. Pot sortir malament al final, encara que de moment els astres es van alineant. L'abstenció republicana obrirà de nou espai per a la política. ERC podrà dir que els ha donat l'oportunitat reclamada i tindrà les de mans lliures per votar a favor o en contra del govern de coalició en funció de com vagin anant el diàleg i les seves polítiques. És cert que haurà de suportar al principi crítiques i retrets que els imputin cedir a canvi de res, o donar suport al PSOE del 155. Però vindran dels qui, alhora, es queixaran que se'ls recrimini votar amb la ultradreta i reclamaran per a si mateixos la complexitat que neguen als altres; es perdran en la pluja.

Amb les coses de votar és millor no jugar i fer pocs experiments. Es tracta de deixar passar, no de donar suport. JxCat i la CUP es disposen a efectuar una aposta arriscada

A JxCat no van de consulta, que és una cosa molt de progres i de perdre el temps. La seva posició en contra de la investidura de Sánchez sembla cantada per provar d'amortitzar-la en uns imminents comicis catalans, reclamant per a si mateixos la puresa i acusant de col·laboracionisme els republicans. A llarg termini no sembla preocupar-los un escenari on no els quedarà més remei que situar-se una vegada i una altra al costat de la ultradreta espanyola o rectificar vot i posició. Tampoc no sembla preocupar-lo aquest desgast a la CUP, molt segura que els seus electors entendran que voti amb la ultradreta espanyola, però amb raons molt diferents; igual que entendrien que votessin amb el processismo i a les catalanes de 2017 van passar de 10 a 4 diputats.

Amb les coses de votar és millor no jugar i fer pocs experiments. Es tracta de deixar passar, no de donar suport. JxCat i la CUP es disposen a efectuar una aposta arriscada. Necessiten que el futur govern ho faci pitjor a Catalunya que els executius anteriors per justificar el seu rebuig del compromís de diàleg que pugui oferir. Una cosa que sembla difícil perquè, atesos els precedents, el més fàcil serà fer-ho si més no una mica millor.