El PSC no és el PSOE... per més que s'entossudeixi el PSC. Sorprenent, Pedro Sánchez: inicia una pugna amb el comitè federal del seu partit, en un intent que les bases validin un futur acord amb Podemos, i acaba convocant els militants a ratificar un pacte amb Ciutadans. Podria ser aquesta la gran metàfora d'un desorientat secretari general del PSOE que arriba a la sessió d'investidura d'aquest dimarts desproveït d'èpica i havent abandonat a la seva sort els que creien de bona fe que anava a intentar un acord d'esquerres amb Pablo Iglesias, les seves confluències i Esquerra Unida. A Sánchez li ha fallat el truc final després d'unes setmanes ocupant el centre de l'escenari polític i mediàtic i arriba al Congrés dels Diputats aparentment sense opcions de tirar endavant la seva investidura.
Encara que hi ha moltes maneres de llegir els resultats de la consulta a la militància respecte a l'acord per a un pacte de govern entre PSOE-C's i les més favorables les han anat apuntant els dirigents d'ambdós partits, també és cert que del cens de votants socialistes, establert en 189.256, van votar a favor de l'acord 74.146 militants, lleugerament per sobre del 39%. Aquests percentatges, que no deixen de ser una mica discrets, empitjoren molt a Catalunya, on els vots emesos van ser del 31,32%, i del total del cens de votació, només el 24,4% va aplaudir el pacte. I això no és estrany.
El PSC i el seu primer secretari, Miquel Iceta, preferien obertament un acord amb Podemos, que a més avalés l'acord que intenten des de fa temps amb Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona i n'eclipsés altres que té amb Ciutadans a Tarragona i Lleida. Un suport, el que ha obtingut Sánchez entre les bases socialistes catalanes, molt pobre i que no deixa de ser una esmena en profunditat al pacte PSOE-C's. No serà que la militància del PSC sap millor que cap altra que parlar de bastir ponts i acabar amb les trinxeres a Catalunya de la mà de C's és poc menys que impossible?