Encara avui una dona que lidera (vaja, una lideressa) provoca de tot menys indiferència. I si és jove, encara més. I si és poc convencional, ja ni li explico. Anna Gabriel ha entrat com un tornado a la política catalana i ha aconseguit, en certs aspectes volent i en altres sense pretendre-ho, ser el nou centre d'atenció. Amb tot el que això implica.

Ella sap que una de les seves forces és la imatge, sobretot el serrell. Però és difícil saber on acaba la personalitat real i on comença el personatge que tots ens acabem creant i que té coses de nosaltres, però que no necessàriament som nosaltres. El cas és que ara mateix l'Anna Gabriel representa el no de la CUP a la investidura d'Artur Mas. A pesar seu o no, però és així. Els emprenyats amb la decisió li aboquen tota la seva ràbia i els que n'estan encantats la consideren el seu referent. I ella al mig. Veient (i suportant) com digui el que digui sempre serà el cervell pervers que imposa el mal. La Cruella de Vil de Sallent que fa anar els homes com a xitxarel·los. Veient (i suportant) persones en principi sensates (bé, sensatesa i Twitter són un oxímoron, però, vaja, era una manera d'expressar-ho) descarregant a sobre seu insults farcits d'aquella caspa masclista que sempre acaben destil·lant una gran majoria d'homes quan entren en discussió amb una dona i que tan bé va exemplificar dissabte en Xavier Sardà a La Sexta Noche dient-li a la diputada Miriam Nogueras "rubia, déjame hablar" (després es va disculpar, però el personatge ja s'havia fet una selfie del seu tarannà). Però també veient (i suportant) persones que la valoren positivament només pel fet de ser dona, i dona "compromesa i alternativa". Vaja, que no els importa tant el que diu com el fet que ho diu el personatge i la imatge que la gent s'ha construït d'ella. Al repartiment entre bons i dolents (o bones i dolentes), ella sempre serà la bona.

Al final, doncs, mai serà possible fer una valoració justa de l'Anna Gabriel, perquè els hiperventilats favorables i contraris sempre pervertiran el debat convertint-lo en un campionat de retrets tòpics creats a partir dels prejudicis previs. Això sí, els dos extrems coincidiran en el fet que la culpa de tot la té ella per ser dona i per ser líder. Els uns en positiu i els altres en negatiu. Naturalment.