Que la cultura popular ha estat una de les més colpejades per la pandèmia és una evidència que, no per repetida, perd impacte. La convivència amb el virus de la Covid-19 ha permès, segons ha marcat l'evolució de les dades epidemiològiques, obrir parcialment i durant alguns períodes bona part dels sectors de la cultura. Però la d'arrel, la popular, la que apel·la a la participació i al contacte directe entre persones ha hagut de renunciar amb una actitud exemplar als seus cicles principals: Setmana Santa, ara fa un any (i les dades no són massa esperançadores respecte a aquest 2021), trobades de referència com la Patum, l’Aquelarre o el mateix Sant Jordi, que es viu molt intensament des del vessant associatiu, incomptables fires, festivals i festes majors o, més recentment, el cicle de Nadal i el Carnaval.
Conscients d'això, i en diàleg permanent amb el sector, el Govern de Catalunya ha traçat un pla específic per a la represa de la cultura popular que situem pels volts de Sant Jordi. Els perquès de l'elaboració d'aquest pla són molts, i complementaris. El sector està tocat, i comença a donar mostres d'un desànim creixent fruit de tot un any d'hibernació obligada. Afortunadament el múscul és fort, perquè la crida de Josep Anselm Clavé (aquella que diu: “Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços”) ha calat profundament en les generacions posteriors i, encara avui, la cultura popular a Catalunya mou uns números espectaculars: prop de 5.000 associacions; més de 480.000 persones associades, de les quals 23.000 participen en els òrgans de govern de les entitats; 50.000 treballadors abocats al sector (la majoria d'ells voluntaris, però també n'hi ha prop d'un 10% de remunerats) i, igualment important atès que se'ns reclama sempre xifrar-ho tot des d'una perspectiva econòmica, un impacte econòmic vinculat al treball del voluntariat que ascendeix als 600 milions d'euros.
Serveixin aquests números per posar en valor no la dada, que és freda, sinó la realitat del sector, que de tan càlida és fins i tot roent, perquè no hi ha exemple més gran de cohesió i de benefici directe en la salut física i emocional de la ciutadania que pensar en una pinya de castells multicolor i multilingüe, en una ballada de jotes transgeneracional o en un concurs de colles sardanistes fent punts lliures, per citar-ne només algunes mostres (que ningú se m'enfadi, que n'hi ha tants, d'exemples, com practicants de la cultura popular al nostre país).
Només un país que s'implica i participa en la seva vida col·lectiva (i això és, s'associa) és capaç d'avançar col·lectivament. Ho sabem i ho practiquem perquè la cultura ens fa ser, ens defineix
Què diu, el pla que estem treballant des del Departament de Cultura amb el sector i per al sector? Doncs que ens cal establir un marc unívoc de represa de l'activitat que inclogui, per exemple, la creació d'una oficina tècnica d'atenció als municipis i entitats integrada per personal de les àrees de cultura, protecció civil i salut (conscients que el Procicat, a vegades, queda molt lluny). És a dir, donar resposta amb criteri però des de la proximitat, que és sens dubte un dels grans valors de la cultura popular. Però no només: incentivar la creació de grups de treball de caràcter transversal que posin en valor l'associacionisme cultural, acompanyant-ho de noves convocatòries d'ajut al foment de la cultura popular i el patrimoni etnològic que contemplin, com fins ara, des de les despeses estructurals de les entitats fins a la imprescindible (per necessària i per urgent) adequació tecnològica i digital dels equipaments i activitats de les federacions, entitats i associacions. Aquestes línies, moltes d'elles ja convocades en primera instància durant els mesos més durs de la pandèmia, han de contemplar també les obres de restauració i conservació dels equipaments culturals, la programació estable (importantíssim, en aquest sentit, el rol de la Federació d'Ateneus), el suport a la realització de consultories i les beques i treballs de recerca sobre patrimoni etnològic.
El futur (fins i tot el present) és incert en relació a l'evolució de la Covid-19, però la inacció no ha de ser, en cap cas, una opció. D'aquí que apostem per sumar manifestacions tradicionals a proves pilot que s’estan treballant des de l'àmbit de cultura i salut per garantir que la represa de l'activitat cultural serà segura. En destaco només una: Obrim Girona, iniciativa col·laborativa que es presentarà properament i on ja es contempla la inclusió de la cultura popular des del minut zero de la represa.
Tot esperant que l'esforç que s’ha demanat a tots els sectors, i molt singularment al de la cultura popular, es vegi recompensat amb el retorn a una normalitat que, com la teníem entesa, encara costarà d'assolir, vull recordar que només un país que s'implica i participa en la seva vida col·lectiva (i això és, s'associa) és capaç d'avançar col·lectivament. Ho sabem i ho practiquem perquè la cultura ens fa ser, ens defineix. Perquè som cultura com som cultura popular i tenim un pla.
Àngels Ponsa i Roca, consellera de Cultura