“Poques coses desmoralitzen més que la injustícia feta en nom de l’autoritat i la llei.”
Concepción Arenal
Cada vegada que parla Grande-Marlaska, ens torna a la minoria d’edat. Cada vegada es desencadena un insult massiu a la intel·ligència. La veritat, esporuguida, assaltada per les mentides fabricades a l’engròs i la prepotència dels que es varen donar, entre ells, Transició i Constitució, corre a refugiar-se sota les llambordes. Mentre gent com Grande-Marlaska representi l’autoritat competent, mai trobarà la platja. Les perles de la darrera collita del ministre d’Interior en funcions ens expliquen que això que passa a les viles i ciutats de Catalunya, aquestes cinc Marxes per la Llibertat (la darrera, la sisena, aquest diumenge, fent a bon pas i sota la pluja els 18 km que separen Waterloo de Brussel·les) aquesta reacció insubordinada de la gent més jove quan es fa fosc, aquesta pèrdua de por que és tan nítida com la seva pèrdua de poder, és tan sols un problema d’ordre públic.
Deixem-ho de moment només en un “problema” que, per més que el vulgui reduir i menystenir, s’agreuja amb el capteniment d’algunes forces i responsables de l’ordre públic. Segurament no hauríem de mirar les fotografies i vídeos d’aquests dies que demostren que membres de la Policia Nacional, però també dels Mossos, s'estan excedint en l'ús de la força. D’uniforme o sense, de dimarts a diumenge, en una mena de setmana temàtica que va començar amb una instructiva visita a l’aeroport i va seguir amb una nit fraternal en què els neofatxes baixaven a peu, sense problemes, des de Sarrià a plaça Catalunya amb bats de beisbol i navalles molt fotogèniques a la vista, i alguns altres episodis no massa pacífics dels quals encara es ressenten periodistes i fotògrafs. A l’espera del darrer recompte de Mèdia.cat, que ja inclourà el càmera de TV3 colpejat dissabte, el nombre total de periodistes ferits fins divendres i des del dilluns era de 58. La nit de divendres va ser especialment dura: 20 en total, dels quals 14 per la policia (13 a Barcelona i un a Girona); un per manifestants d’extrema dreta (València) i cinc per autors desconeguts (Barcelona).
Molesten els que repeteixen que Grande-Marlaska va nu quan ens vol fer creure que no es tracta de cap qüestió política, només d’ordre, i repeteix vint vegades que les forces policials han actuat amb proporcionalitat
Perquè la solidaritat amb els presos i preses polítiques s’ha estès a València, Palma, Madrid, Sant Sebastià, Bilbao i altres ciutats on molta gent demòcrata no pot acceptar les dures penes de la sentència del Tribunal Suprem i entén que és un pas més en la davallada de drets i llibertats. I molesten els testimonis lúcids, els que es neguen a fer de comparses, els que repeteixen que Grande-Marlaska va nu quan ens vol fer creure que no es tracta de cap qüestió política, només d’ordre, i repeteix vint vegades que les forces policials han actuat amb proporcionalitat. No s’adona de la incongruència (una més) en què cau. La suposada “proporcionalitat” queda feta engrunes quan s’al·lega també per defensar les càrregues fetes amb la mateixa fúria contra les “mirades d’odi” de l’1-O sense ni un sol contenidor cremat. Només mans enlaire i defensa pacífica, molt pacífica, de les urnes.
La “proporcionalitat” del senyor Grande-Marlaska queda a la mateixa altura de la seva empatia per la ciutadania apallissada, d’algunes víctimes de la violència amb greus afectacions irreversibles. La seva injusta proporcionalitat és la de la llei mordassa, encotillada, al marge de qualsevol lògica, en un problema d’ordre públic per evitar el funest vici de pensar, enraonar i, sobretot, d’escoltar.
Segurament per això, perquè segons el ministre en funcions no es tracta de cap problema polític, es justifica que el president en funcions no contesti el telèfon al president Torra. Un president de Catalunya que ja només li falta gravar en el contestador automàtic un missatge de condemna de la violència sense pal·liatius ni equidistàncies (assumint el sarcasme de l’exigència). Per aquests senyors del PSOE, es diguin Grande-Marlaska o Iceta o fins i tot Montilla, el president Torra no ho fa prou bé, no fa les condemnes amb l’entonació que volen... potser hauria hagut d’anar a fer pràctiques de convicció, com el “senyor X”, a la caserna d’Intxaurrondo.