Neil Parish, membre del Parlament britànic per Tiverton i Honiton des del 2010, renuncia com a diputat. Parish ha entrat en pàgines porno dues vegades al Parlament en un "moment de bogeria", segons les seves pròpies paraules. La primera vegada, diu, “va ser accidental, després de mirar la pàgina web d'un tractor”. La segona, reconeix, de manera deliberada. Estava passant el temps mentre s’esperava per votar. Dues parlamentàries el varen veure i es varen sentir incòmodes i intimidades. Parish va reconèixer que el que havia fet era totalment incorrecte i un error terrible, i demanava "una disculpa total" per les seves accions, però el seu partit no el va disculpar. En el Parlament britànic, infectat de misogínia com la immensa majoria d’institucions públiques, Neil Parish va deixar de ser parlamentari per haver-se “entretingut” durant la sessió en una web porno.

El Regne Unit demostra una vegada més que els estàndards ètics i morals tenen mesura doble segons afectin l’esfera privada o la pública. En una carta dirigida al primer ministre Boris Johnson el novembre de l'any passat, deu parlamentaris britànics expressaven la seva preocupació per les revelacions de mitjans de comunicació com The Guardian sobre les activitats del grup de tecnologia israelí NSO que facilitava el programari espia Pegasus als governs de l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Bahrain. L’objectiu de l’espionatge eren persones nascudes als països del Golf que viuen a les illes Britàniques o ciutadans del Regne Unit.

En un afer tan seriós com el d’espionatge Pegasus, se segueix alimentant la indefensió de la majoria i la ignomínia i impunitats dels hereus del general

Entre els incidents de pirateria informàtica més greus a què es referien hi havia, per exemple, els intents de soscavar el sistema judicial britànic per part del xeic Mohammed al-Maktoum, governant de Dubai. L'octubre del 2021, es va revelar que l'alt tribunal havia dictaminat que el xeic Mohammed va interferir en la justícia britànica piratejant el telèfon de la seva exdona, la princesa Haya de Jordània, i dels seus advocats, inclosa la baronessa britànica Shackleton, durant una disputa legal sobre la custòdia dels seus fills. El tribunal va descriure el pirateig com a "abús de poder" del xeic Mohammed i "interferència en el procés d'aquest tribunal i l'accés de la mare a la justícia". Els parlamentaris britànics remarcaven que “els ciberatacs representen infraccions flagrants de la llei nacional i internacional dels drets humans", inclòs l'article 8 de la llei de drets humans de 1998 i l'article 17 de la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics, que prohibeixen "interferències arbitràries o il·lícites" amb la "privadesa, la família, la llar de les persones o la seva correspondència”. I demanaven que el govern de Boris Johnson condemnés públicament les accions del grup NSO i dels governs saudita, dels Emirats i de Bahrain, i prengués mesures substancials per protegir els ciutadans i residents del Regne Unit dels atacs cibernètics”. Però fins ara, pel que sembla, per aquest motiu no s’ha pres explícitament cap mesura, ni ningú no ha dimitit.

Tot i això, el Regne Unit queda molt per sobre del nivell del regne de Felip VI. Perquè si l’espionatge d’una advocada britànica en un cas de custòdia representava un atac intolerable als drets humans i interferia en l’administració de justícia, què no representa l’espionatge il·legal del president Puigdemont i dels seus assessors, dels advocats i polítics del procés i de persones destacades de la política catalana en els darrers anys? I tampoc en aquest cas ningú dimiteix, ni s’espera que ningú ho faci, malgrat que la ministra Margarita Robles s'ha esforçat de valent per ser una de les primeres assenyalades.

Demanava l’advocat Gonzalo Boye que sobre l’afer Pegasus era millor no entrar en relats i aferrar-se als fets. I el fet és que ell i altres advocats, polítics, presidents de la Generalitat, periodistes, assessors i més, han estat espiats en un nombre ja força nombrós que pot créixer encara molt més. El relat que potser mereix cert interès ―sense tampoc encaparrar-s’hi massa― és per què en el Parlament britànic hi ha la sensibilitat adient per fer dimitir un “Peeping Tom” de pàgines porno, una denúncia formal que de moment no té resposta del govern (però denúncia, al cap i a la fi) de parlamentaris demòcrates, i en aquest estat es blanqueja l’espionatge (veure la intervenció de Margarita Robles a la sessió de control del dimecres 27 d’abril ) i s’és tan tolerant amb les mentides i les manipulacions interessades (veure també les delirants intervencions d’Inés Arrimadas i Macarena Olona). En aquest estat ningú es talla, ni dimiteix, ni s’ocupa de prendre mesures serioses. Tot al contrari. Seguint l’estela de la presidenta de Madrid, la competició sembla ser per veure qui la diu o la fa més grossa…

Diuen que plou, però en un afer tan seriós com el d’espionatge Pegasus, se segueix alimentant la indefensió de la majoria i la ignomínia i impunitats dels hereus del general. I la vergonya dels demòcrates.