"Treballar? I contribuir al deteriorament d'una societat ja per si mateixa en decadència?"
John Kennedy Toole

Com una tornada maleïda, aquests dies em ve al cap l'Ignatius, sí, aquell, l'Ignatius Reilly, i amb ell tot el malestar que aquella novel·la em va fer pair. I és que la inacció, els subterfugis intel·lectuals per tal de no assumir el propi paper a la vida, la irresponsabilitat més grotesca disfressada de superioritat intel·lectual, em feien venir basques, jocoses, però basques, al cap i a la fi. És per això que l'Ignatius aquests dies em persegueix i no perquè la casa que habita es digui Una conxorxa d'enzes. Tot i que, ben pensat, aquesta associació més fàcil tampoc no està gens malament.

No us parlaré de l'opa del BBVA al Sabadell. Ens digui el que ens digui el cos, aparquem el resultat i els arguments. El que em pertorba fortament en el deteriorament democràtic i la inseguretat que es deriva de la nova invenció del president del govern espanyol és que, en democràcia, tan greu és inventar-te procediments que no estan reglats com mancar als que ja existeixen. Sánchez convertit en la boca de la llei, perquè ell s'ho val, ha trobat la fórmula per espolsar-se un afer espinós que li pot portar problemes, però que és responsabilitat exclusivament seva. Responsabilitat, aquell concepte que avui dia té nom d'unicorn.

Òbviament, entre el seu soci PNB i el seu soci Junts i el seu soci Sumar i el dictamen de la CNMC, és potestat del Consell de Ministres prendre una decisió. Ah, és clar, que prendre-la et pot posar en contra a un o a un altre. Mala peça al teler, perquè els necessites a tots. Passa, doncs, al pla barret de copa i conill i s'inventa un tràmit que, aparentment, no té discussió: que parli el poble! La té i tota. Amb aquest fi, desposseeix de sentit o embosca o disfressa una obligació de tramitació legislativa i la converteix en una consulta no vinculant, amb participació oberta a tothom, secreta i que pretén, diuen, dotar d'arguments Cuerpo, com si ja no hi hagués un munt de gent generant arguments a sou! El tràmit articulat per la llei és el que es produeix de conformitat amb el previst a l'article 133 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en relació amb l'article 26 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del govern espanyol i és previ a la presentació d'un avantprojecte de llei. No estem en un procés legislatiu, estem davant una decisió empresarial privada que el govern espanyol pot vetar. El mateix que succeeix amb les extradicions un cop han passat per l'Audiència Nacional. També les sotmetran a escandall popular?

 

Sánchez ha trobat la fórmula per espolsar-se un afer espinós que li pot portar problemes

El procés és una bestiesa sense cap garantia. En ser secret i no vinculant resulta un brindis al sol, com no podia ser de cap altra manera, ja que és fictici, la qual cosa no impedeix que sigui extremadament perillós en termes de seguretat jurídica, estabilitat empresarial i respecte del joc de les empreses privades. Si a això hi afegiu les especulacions teòriques de la vicepresidència Díaz quan parla de "democràcia econòmica", veureu que el camí avança tortuosament cap a una cosa que no ens han explicat. Bé, sí! Que després d'intentar convèncer-nos que Redeia és una empresa privada, ens diuen que Pedro Sánchez s'hi va plantar amb eficiència a donar-los ordres i repartir exigències. Creieu que això ho hauria pogut fer en una empresa privada? Estan avisant que creuen que podrien fer-ho?

L'evolució del "governarem sense el Congrés, si cal" al "consultarem sense cap control el poble per blindar-nos en decidir" és tremenda per a qualsevol observador amb sensibilitat democràtica. No han consultat ni el Congrés ni el poble per incomplir la normativa internacional respecte al Sàhara Occidental, no han consultat ni el Congrés ni el poble per incrementar la despesa militar al 2%, no han consultat ni el Congrés ni el poble per incomplir la Constitució no presentant els comptes públics, però vet-ho aquí que reforçaran llurs arguments per intervenir en una operació entre dues empreses privades recorrent al poble en una pàgina web. Un senyor, per molt senyoríssim que sigui, no pot alterar els procediments de funcionament democràtic ni utilitzar-los per a altres finalitats per si mateix, ni venent-ho com una ampliació democràtica, cosa, per cert, molt del gust dels transformadors il·liberals.

No són responsables del deteriorament de les infraestructures ni d'esdeveniments que mai no s'han produït en aquest país d'ençà que tenim ús de raó, no són responsables de gestionar si no els ho demanen, i ara, una novetat, no volen ser responsables ni de les decisions que prendran en un Consell de Ministres.

Put a estancat en les seves dues accepcions, també en la que parla de convertir una mercaderia en monopoli d'una persona o entitat. El dolent és que aquesta mercaderia és la nostra qualitat de vida i la nostra democràcia. I, per cert, sense cap criteri més enllà de considerar que per als ciutadans és millor tenir més opcions que menys, no m'agrada l'absorció del Sabadell.