Aquest diari vol articles amb títols breus. Per això m’he limitat a citar el nom del director de cinema, mort recentment, tot esperant que la cançó dels Amics de les arts faci efecte en el subconscient dels lectors: vull entendre-ho, però no puc. Em refereixo a la consulta que Junts per Catalunya està celebrant aquests dies entre els seus associats sobre si el partit ha de continuar formant part de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya o ha d’abandonar la institució. Hi ha cinc elements clau per respondre la pregunta: La independència, que en parlen molt; el model de país, que en parlen poc; els seus votants, que no en parlen; la marca i la consolidació del partit, que sembla que ni hi pensen.

1. Els votants. Qualsevol empresa necessita saber què ven, a qui li ven i per què li compren. Més enllà del sentit econòmic del terme una empresa també és allò que fem o que tenim la intenció de fer, especialment quan comporta feina i esforços. Junts hauria de saber què ha promès, a qui li ha promès i per què l’han votat. Perquè aquest és el motiu principal pel qual els partits es presenten a les eleccions: perquè els votin. I en fer-ho adquireixen un compromís amb la gent. El programa electoral de Junts per a les eleccions del 14 de febrer de 2021 és definit pel mateix partit com un contracte amb la ciutadania i que “les persones, el seu benestar, la defensa de les seves llibertats, són el fil conductor d’aquest contracte”. I afegeix “un pla de Govern per impulsar els potencials econòmics de la societat catalana, una acció social per pal·liar els efectes de la crisi en la societat i una priorització dels recursos públics per garantir el sector de la salut a Catalunya”. Fins aquí es pot dir que estan complint força el seu compromís. Però el programa també diu “defensarem la constitució d’un govern independentista, des del convenciment que només des d’unes institucions liderades sense fissures per les formacions independentistes podrem avançar cap a la independència”, sortir del govern seria no complir aquest compromís.

2. La independència. Fer la independència és molt complicat, com s’ha vist. Fer-la sense un govern independentista és, senzillament, impossible. És un error voler desvincular l’independentisme de la institucionalitat, justament és un dels guanys dels darrers deu anys, un actiu que l’ha fet sociològicament majoritari. Un altre actiu per a l’independentisme és la unitat política. No hi ha una visió compartida al respecte, però és un dels elements principals del debat estratègic. Junts, almenys pel que fa als partits polítics, és l’abanderat d’aquesta unitat. Abandonar el govern va en contra del seu discurs històric. Perd identitat.

3. El model de país. L’arc parlamentari català té un clar biaix cap a l’esquerra. Pel que fa als partidaris de l’aplicació de l’article 155 de la CE, PP i VOX se situen a la dreta i a l’extrema dreta, però són molt minoritaris, i el PSC al centreesquerra. Els Comuns, no partidaris de la independència, més a l’esquerra. Però pel que fa al bloc independentista, majoritari amb el 52%, hi trobem Esquerra i, a l’extrema esquerra, la CUP. Que el govern perdi una visió, progressista i liberal, que defensa la concertació, l’economia productiva i la moderació fiscal és un problema pel país. I per Junts una nova pèrdua d’identitat. Molts dels sectors més dinàmics de la societat poden sentir-se abandonats per ells.

4. La marca. Junts és un partit jove, que es va fent. I tots els inicis tenen dificultats, però arran dels darrers congressos les han anat resolent d’una manera prou positiva. Però ha de treballar per consolidar la seva marca, és a dir, explicitar quins són els seus valors i què representa. D’entrada ha d’oferir coherència, la confusió genera desconfiança; diferenciació, definir què el fa diferent d’altres opcions polítiques; i simplicitat, la gent no vol més problemes, que ja en té prou. No sembla que el que està passant aquests dies ajudi en aquest sentit. I renunciar a la millor tradició del catalanisme des de Prat de la Riba a Pujol, que consisteix a obtenir sempre el màxim poder institucional possible, tampoc.

5. Consolidar el partit. La implantació territorial és clau per dotar de bons fonaments qualsevol partit que vulgui ser majoritari. I això no vol dir altra cosa que obtenir alcaldes i regidors. Abandonar el Govern complica molt el missatge que hauran de donar d’aquí a 8 mesos a les eleccions municipals. Complica la interlocució dels ajuntaments que governa amb la Generalitat. Complica els pactes. I, com hem dit, abandonar el Govern es contradiu amb presentar-se com una opció de govern, en aquest cas, als ajuntaments.

No és per fer-hi broma. És una decisió molt transcendent pel país, per Junts i per l’independentisme. Però no puc entendre que davant una situació de crisi important al si del Govern, provocada per incompliments, errors polítics, actituds antipolítiques que ha derivat en un cessament dolorós, l’opció de Junts pugui acostar-se a l’actitud de Pépé, el fill del cabdill del poble d’Hispalis, a Astèrix a Hispània, que quan s’enfada, deixa de respirar voluntàriament.

Jordi Cuminal Roquet, empresari