El PP, el PSOE (el que inclou el PSC) i Cs estan acordant com implantar la dictadura a Catalunya. Avui dissabte ho ratificarà un Consell de Ministres extraordinari. Amb una aparent cobertura legal —i és que totes les dictadures es fonamenten en lleis—, els partits del Règim del 78 pretenen modificar la majoria parlamentària de Catalunya. Perquè la qüestió és aquesta. No n'han tingut prou a recórrer permanentment als tribunals per laminar els drets democràtics, perseguir persones i destruir l’autogovern. Els cal fer un pas més per substituir el govern legítim de la Generalitat, elegit democràticament, per una colla de subsecretaris dirigits des dels ministeris de Madrid. Allò que no han guanyat a les urnes, que és la majoria social i política, ara ho volen guanyar als despatxos.

Miquel Iceta, que és un dels polítics més cínics que existeix en aquest país, al que tothom lloa però de qui es desconeix que hagi aportat mai cap solució a problemes reals, fins i tot del seu partit, es queixava de la dinàmica parlamentària de les sessions dels dies 6 i 8 de setembre durant les quals es van aprovar les lleis del Referèndum i de Transitorietat. Millor o pitjor, aquelles lleis es van aprovar en un parlament, que segurament ell considera de segona divisió, però tanmateix representa la voluntat electoral dels catalans. Coscubiela, el líder de CSQP, va fer molts escarafalls aquells dies, però suposo que avui, un cop vist què ha passat des de llavors, es deu penedir de l’exageració de les seves paraules. La democràcia a Catalunya està essent violentada per la coalició a la qual escau que se l’anomeni botiflera. En totes les derrotes nacionals de Catalunya hi ha hagut catalans que han col·laborat amb els repressors. Va passar el 1640, va passar el 1714, va passar, també, el 1939. Catalunya ha perdut sovint la seva llibertat amb la col·laboració entusiasta dels catalans unionistes. No és que hi hagi bons o mals catalans, que és com acostumen a reduir aquest fenomen els ximples, sinó que, com a la França de la Segona Guerra Mundial, hi ha catalans demòcrates i n’hi ha que no ho són, que és la mateixa distància que separava el mariscal Pétain del general De Gaulle. 

És un error haver paralitzat el Parlament, perquè és des de la tribuna d’oradors des d’on cal combatre la instauració de la dictadura que estan ajudant a implantar a Catalunya les forces minoritàries de la cambra

De vegades es vol substituir la democràcia per la demoscòpia, apel·lant així a suposades majories silencioses o bé substituint una majoria parlamentària per la mobilització permanent de la gent. Per l’opinió pública. Una manifestació, o dues, o tres, per multitudinàries que siguin, no poden reemplaçar la representativitat dels diputats i diputades. És per això que crec que el Parlament de Catalunya hauria de tenir avui més activitat que mai. És un error haver paralitzat el Parlament, perquè és des de la tribuna d’oradors des d’on cal combatre la instauració de la dictadura que estan ajudant a implantar a Catalunya les forces minoritàries de la cambra. Les darreres eleccions van donar la majoria a Junts pel Sí i la CUP i no pas a la nova coalició botiflera. Per tant, és al Parlament on també cal plantar cara. És allí on es pot desemmascarar els cínics i despullar els que fan costat a la repressió amb la conculcació dels drets civils i humans dels sobiranistes.

Cal que els polítics facin la seva feina perquè la resistència de la gent del carrer no afluixi

Ahir, el govern de Mariano Rajoy va acordar impugnar davant el Tribunal Constitucional l’acord de la Generalitat per a la creació de la Comissió sobre violació de drets fonamentals per les càrregues policials durant la jornada del referèndum de l’1-O. Segons el govern espanyol, la comissió busca les omissions i vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat, la Fiscalia, el Poder Judicial i les forces de Seguretat, i “produeix una sèrie de situacions d’inconstitucionalitat” que vulneren les competències de l’Estat sobre administració de justícia i legislació processal, a més violar la presumpció d’innocència i la garantia del dret a l’honor. Segons Méndez de Vigo, la impugnació també es basa en el fet que la comissió no prevegi traslladar els seus resultats als òrgans judicials, i pretengui atribuir a la Generalitat un poder per investigar sense “tenir en compte el Poder Judicial”. Literatura legalista per combatre la difusió del que tot el món ha pogut veure. I tanmateix, la meva opinió és que aquesta comissió l’hauria d’haver promogut el Parlament.

L’única manera de combatre el deliri dictatorial que pertorba l’ànim dels socialistes (amb el vot favorable, suposo, de l’expresident José Montilla), dels conservadors i de l’extrema dreta liberal, és reactivar el Parlament i crear allí la corresponent comissió especial d’investigació sobre la violació de drets fonamentals a Catalunya i el que faci falta. El Parlament és el refugi dels demòcrates. Cal que els polítics facin la seva feina perquè la resistència de la gent del carrer no afluixi. Recórrer al parlamentarisme és l’antídot de la majoria sobiranista per a combatre la cirurgia de ferro que vol aplicar a Catalunya el govern espanyol i la casta del 78. És una manera, també, de preservar els partits sobiranistes davant la temptació unionista d’il·legalitzar-los.