1. Òmnium acaba de fer públic un vídeo, amb motiu del 45è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, per reivindicar que la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana es converteixi finalment en un espai de memòria tal com es va acordar fa tres anys, el 2017 de l’1-O, sota el govern de Mariano Rajoy.

2.  L’1 juny del 2017 el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició per convertir la comissaria de Via Laietana en un centre-memorial de la repressió franquista. Hi van votar a favor tots els grups menys un, el PP, el que, a la pràctica, va impedir fer efectiu traspassar l’antiga comissaria franquista a les institucions catalanes i convertir-la en un museu.

3. El vídeo d’Òmnium, a més de reivindicar que s’apliqui l’acordat per una àmplia majoria, repassa diversos exemples mundials de com a l’Argentina, Portugal o Alemanya antigues instal·lacions on s’hi practicava la tortura s’han convertit en llocs de memòria. La policia franquista, la Brigada Política i Social (BPS), va torturar amb la mateixa crueltat que la SIDE argentina, la PIDE portuguesa o l’Stasi germanooriental.

4. Per què a Espanya no s’ha aconseguit fer net amb el franquisme? És una obvietat veient el nombre de diputats de Vox. L’exaltació del franquisme no està penalitzada per llei. Al contrari. De vegades sembla que ho estigui l’antifranquisme. L’anomalia és tan gran que hauria de ser un motiu de preocupació per a les autoritats europees. La UE es preocupa per les actituds autoritàries dels governs d’Hongria i Polònia, però l’ou de la serp sempre s’ha seguit incubant a Espanya.

5. Ara que a Madrid governa la coalició PSOE-Podemos, que va votar a favor de la proposició, i que a la Generalitat governen els mateixos partits que governaven el 2017, per què no tira endavant la proposta de reconvertir la comissaria de la BPS en un memorial? La resposta és fàcil: les polítiques de memòria a Espanya sempre seran una enganyifa mentre no s’il·legalitzi el franquisme i no es persegueixi judicialment els que l’exalten amb el mateix acarnissament que els tribunals hereus del TOP persegueixen els dirigents independentistes.

6. Així com la memòria de la Guerra Civil es podria dir que és una suma de memòries, la memòria de la dictadura és unívoca perquè només hi ha dues actituds possibles: la dels franquistes o la dels antifranquistes, la dels repressors i la dels repressaliats. Per això no hi caben les típiques discussions que enterboleixen les polítiques esguerrades de memòria històrica.

7. En aquest sentit, el vídeo d’Òmnium comet un error descomunal. És un error lingüístic amb un rerefons ètic que els hauria de fer pensar. Al començament del vídeo la veu en off diu que el 20-N es commemora la mort del dictador i el “defalliment” de José Antonio. El cap de la Falange no va “perdre les forces físiques o morals” quan el 20-N del 1936 va ser afusellat a Alacant pels republicans. Caure en aquest infantilisme no ajuda gens a enfortir la memòria democràtica.