No recordo per què la vaig anotar ni quan va ser. Tampoc no sé de qui és, però avui em sembla una afirmació que escau molt bé per descriure el que està passant a Espanya: "La construcció d'un país no es pot deslligar de la llibertat que s’hi respira". Espanya és una presó gegantina per a molts catalans. És igual que molts altres pensin que la repressió contra els independentistes és la millor solució per aturar l'onada sobiranista. El tsunami que porta gairebé una dècada sacsejant Catalunya no retrocedirà amb empresonaments, exilis, multes, inhabilitacions o expedients disciplinaris, que és el que vol el PP amb el silenci i col·laboració còmplice de l'esquerra.

La llibertat està amenaçada a Espanya, se n’adonin o no els patriotes d'esquerra. I ho està quan un jutge s'atreveix a justificar el manteniment a la presó d’algú simplement perquè no renega de les seves idees polítiques. Ser independentista català —o basc o canari o d'on sigui— no és, fins el que jo sé de lleis, un delicte a Espanya. Si ho fos, suposo que els partits independentistes estarien il·legalitzats. El 28 de març de 2003, el Tribunal Suprem va notificar la sentència que il·legalitzava Batasuna, Euskal Herritarrok i Herri Batasuna, i ordenava el cessament immediat de les seves activitats. Es tancava així el procés posat en marxa el 26 d'agost de 2002, quan el Congrés va instar el Tribunal Suprem que deixés fora de la llei el partit independentista basc. Però els motius plantejats per la Fiscalia General de l'Estat per demanar la il·legalització de Batasuna i de les altres formacions abertzales no es referien al seu independentisme, sinó que la justícia espanyola els considerava el braç polític d'ETA: "Els partits polítics Herri Batasuna (en endavant, HB), Euskal Herritarrok (en endavant, EH) i Batasuna (tots ells integrants de l'anomenat "entramat Batasuna") desenvolupen una actuació constant de legitimació i d’alè a tota l'actuació delictiva d'ETA, inclosos els seus atemptats (extorsions, xantatges, amenaces, coaccions...), de justificació i exculpació d’aquests actes, mantenint el suport a les accions d'aquesta organització terrorista, que complementen i els efectes de les quals contribueixen a multiplicar, fomentant i propiciant un clima de terror i d’intimidació que tendeix a fer desaparèixer les condicions necessàries per a l'exercici a les comunitats autònomes del País Basc i Navarra de la democràcia, del pluralisme i de les llibertats polítiques ".

Tard o d'hora el PP voldrà il·legalitzar els partits independentistes catalans. No els queda una altra opció per intentar aturar el sobiranisme català

El problema era el terrorisme, que coartava la llibertat dels bascos, i no si es volia la independència. L'Estat va respondre a la desfeta dels drets humans al País Basc amb la desfeta de la democràcia. Llavors pocs van ser els intel·lectuals espanyols que van rebutjar una il·legalització que no va acabar ni de bon tros amb l'independentisme basc. Recordo les paraules ben exactes de Javier Ortiz, per a qui "la il·legalització de Batasuna no interromprà ni poc ni molt l'activitat de l'esquerra abertzale. A canvi d’això, aquest clima d'assetjament propiciarà un tancament de files que servirà perquè els sectors més dogmàtics de l'anomenat MLNV tallin d'arrel els debats interns que s'estaven produint en aquest corrent social". Quan l'assetjament polític traspassa certs límits, l'efecte és exactament el contrari al que es persegueix. El PSE-EE, castigat pels assassinats, va ser incapaç de separar-se d'una estratègia que ja anunciava el que després s'ha vist.

Estic d’acord amb els que pensen que tard o d'hora el PP voldrà il·legalitzar els partits independentistes catalans. O almenys la facció que no s’aplaqui amb renúncies precipitades. No els queda una altra opció per intentar aturar el sobiranisme català. Es tracta de provocar a Catalunya el mateix efecte que va tenir al País Basc la il·legalització de Batasuna. Ja saben vostès: el 26 de març de 2009, en contra del que havien promès en campanya electoral, els 25 parlamentaris del PSE-EE (cinc menys dels obtinguts pel PNB) van arribar a un acord d'investidura amb el PP, la tercera força en les eleccions (que havia obtingut 13 parlamentaris). Entre tots dos partits sumaven 38 dels 75 escons de la cambra. El pacte incloïa la cessió de la presidència del Parlament Basc al PP. El 5 de maig, Patxi López va ser investit lehendakari, amb el vot de PSE-EE, PP i UPyD. Podria semblar un pacte legítim però no ho era, ja que va ser possible gràcies a la il·legalització d'una part de la representació política basca. Qui vol ser el Patxi López català? El lloc està molt disputat, perquè hi aspiren Inés Arrimadas, la líder de la dreta espanyolista a Catalunya, i Miquel Iceta, el cap de files dels socialistes.

Recordo un debat en què vaig participar el 2003, quan es va il·legalitzar Batasuna, on el meu oponent em va llançar la frase que llavors feien servir tots els partidaris de la il·legalització dels abertzales: "sense violència es pot parlar de tot". En vista del que ha passat a Catalunya, està clar que això no era de cap manera veritat. Posar en un programa electoral que es vol la independència està molt bé sempre que el partit que el defensi no sobrepassi el 15%. Quan els independentistes arriben al 49% i la possibilitat de separar-se d'Espanya és real, llavors s’acaba l'amabilitat i el pluralisme. S'ha acabat la democràcia. Això és el que està passant a Catalunya. La sensació d'inseguretat s'estén per tot arreu davant la indiferència dels unionistes. El PP, pressionat per la dreta nacionalista espanyola, està disposat a arriscar-se i que el que és avui pa per als patriotes espanyols, demà pugui ser només fam. A Espanya es respira el mateix autoritarisme que està entelant la democràcia a molts altres països de la Unió Europea. El més greu és que el que el PSOE i Podemos denuncien sobre Polònia o Hongria no volen pas denunciar-ho quan passa a Catalunya.