La mort té molt de poder. Fins i tot per reconvertir una antiga parròquia en un centre internacional d’acompanyament al dol. L’Arquebisbat de Barcelona i la Fundació Mémora han signat un acord per cedir la que fins ara era la parròquia barcelonina Abraham, que va ser construïda i admirada per la seva forma trencadora durant els Jocs Olímpics, i crear un espai pioner internacional dedicat a la mort en diverses dimensions, des de l’acompanyament integral de les persones en el procés final de la vida fins a la formació de les seves famílies i els professionals que els atenen. La parròquia és just davant del monumental cementeri del Poblenou, inaugurat el 1819 i que té més de 34.000 sepultures (algunes tombes són espectaculars, com el Petó de la Mort) en una superfície de 52.700 m². El va dissenyar un italià, l’arquitecte Ginesi.
El nou centre pretén ser un referent per al suport divulgatiu, emocional, educatiu i comunitari, i ser un referent a la ciutat de Barcelona de promoció del diàleg interreligiós. De fet, la parròquia del Patriarca Abraham ja era un espai obert al diàleg interreligiós des dels seus inicis, i el nom d’Abraham no és una casualitat, sinó que fa al·lusió al profeta reconegut per les tres religions monoteistes jueva, cristiana i musulmana.
L’espai se cedeix a la Fundació Mémora durant 50 anys a canvi d’un cànon anual
La parròquia havia passat per moments de desinflor després de l'apoteòsica dècada dels Jocs i fa temps que es buscava què fer-ne. L’espai se cedeix a la Fundació Mémora durant 50 anys a canvi d’un cànon anual. Aquest conveni ajudarà l’Arquebisbat de Barcelona a continuar conservant el seu patrimoni històric i a dotar les parròquies de recursos suficients perquè puguin continuar amb les seves activitats.
Un cop s’aprovi el Pla Especial Urbanístic, es procedirà a la dessacralització de l’actual edificació i es rehabilitarà l’equipament. Està previst que la comunitat parroquial del Patriarca Abraham sigui acollida a l’església veïna de Sant Francesc d’Assís al barri del Poblenou. La parròquia olímpica barcelonina es tanca, i Barcelona té ara l’ocasió de ser coneguda, i reconeguda, també per com acompanya la mort. No és un tema més en un ordre del dia, sinó “el” tema que ens agermana a tots els mortals. Del “Barcelona, posa’t guapa” a un hipotètic eslògan “Barcelona acompanya la mort”, hi ha un salt de nivell. Potser ens hem tornat tots més grans, més transcendentals, més conscients que una ciutat no és només dels vius.