Carregant...

Sean Connery va estar al servei secret de Sa Graciosa Majestat, tot i ser un independentista escocès. El nou James Bond, Robert Pattinson, és un actor anglès que encara té la cara del vampir Edward Cullen de la saga Crepuscle, que ha intentat —i ha aconseguit, en part— deixar d’estar encasellat, i l’hem vist a Tenet, The Batman o L'Odissea. I que ara, a 40 anys, ha estat triat pels directius d'Amazon MGM Studios per encarnar el pròxim 007.

A Catalunya, on ens agraden molt aquestes coses, el que hem destacat de la tria és que el 2008 va donar vida a un jove Salvador Dalí a Sense límits —Little Ashes, en anglès—, una obra sobre la relació del geni empordanès amb Federico García Lorca i Luis Buñuel. Que es veu que ja s’havia parlat de l’homosexualitat de Lorca abans.

Bé, el cas és que Pattinson va tenir l'ocasió de conèixer ambients molt diferents a Espanya: Cadaqués, Barcelona i Madrid. I que va dir: "És estrany, però treballant a la pel·lícula vaig tenir la sensació que Catalunya és diferent de la resta d'Espanya. Vaig tenir la sensació que els catalans estan més orgullosos de ser catalans que de ser espanyols". Ep! Ara resultarà que el nou James Bond no és independentista escocès, però és un autonomista català.

Si la Marina hagués dit que sí, ara James Bond seria català

També ens ha agradat molt saber que durant la seva estada a Catalunya el 2008, l'actor va viure una història d'amor amb l'actriu sabadellenca Marina Gatell, amb qui va compartir hores de rodatge a Sense límits. Ara, l’actriu n’ha parlat al Versió RAC1 i ha explicat que ara mateix podria ser la senyora Pattinson si hagués acceptat la proposició que li va fer l'actor en una situació una mica peculiar: "Tots dos anàvem amb paper de plata al cap perquè ens estaven tenyint els cabells, i amb paper de plata al cap em va demanar matrimoni. M'ho vaig prendre com una mostra que havíem connectat". Si la Marina hagués dit que sí, ara James Bond seria català.

Que a Catalunya, en programes com Que no surti d’aquí, fem informació del cor de la societat catalana ens acosta a la normalitat. Catalunya sempre ha sigut més com els calls jueus. Però això està canviant. També amb l’EnBlau. Potser perquè ens fa una mica de vergonyeta tot plegat, no entenem gaire això de Pedro Sánchez al Lecturas. I també ens acosta a la normalitat que fem thrillers periodístics, com en Dani de la Orden amb El director, basat en el llibre publicat per Libros del KO. Una pel·lícula, per cert, en la qual queda clar que tot això dels serveis secrets al servei de Sa Majestat, a Espanya, no té res a veure amb el black tie i s’acosta més a la brutícia del comissari Villarejo al servei del ministre Fernández Díaz i l’àngel de la guarda Marcelo.