L'estructura VR46 ha pres una decisió significativa de cara a la temporada 2026 de MotoGP. Valentino Rossi ha ordenat renunciar a la Ducati GP25, la mateixa base tècnica amb la qual Marc Márquez es va proclamar campió i que havia de convertir-se en el material satèl·lit per a Franco Morbidelli. En un escenari on l'habitual és que els equips clients heretin el prototip immediatament anterior, l'equip del nou vegades campió ha optat per trencar aquesta dinàmica.
La mesura respon a una lectura clara del que ha succeït durant l'últim curs. La GP25 no va oferir un rendiment homogeni dins de l'ecosistema Ducati. Mentre Márquez va aconseguir esprémer el seu potencial fins a conquerir el títol, en altres garatges la situació va ser diferent. Pecco Bagnaia va mostrar dificultats poc habituals i Fabio Di Giannantonio va travessar una temporada irregular en el propi box del VR46. La conclusió interna va ser que el prototip no resultava tan versàtil com s'esperava.
En aquest context, l'equip de Rossi ha preferit no treballar amb una unitat que va generar més dubtes que certeses fora de l'entorn del campió. No és cap secret que la GP25 va evolucionar cap a un concepte molt específic, amb una moto més exigent en frenada i amb un tren davanter que demanava un estil agressiu. Aquesta orientació va beneficiar clarament Márquez, però va reduir el marge d'adaptació per a altres perfils.
Morbidelli seguirà amb la GP24
La decisió implica que Franco Morbidelli competirà per tercer any consecutiu amb la Ducati GP24, després d'haver-la utilitzat el 2024 amb Pramac i el 2025 ja dins del VR46. Es tracta d'una excepció dins de la lògica habitual del campionat, on els pilots satèl·lit reben l'evolució més recent disponible. No obstant això, l'equip considera que la GP24 continua sent una base tècnica extremadament competitiva.
Des del seu debut en pista, aquest model es va caracteritzar per un equilibri excel·lent entre estabilitat en frenada, tracció i manejabilitat en corba. A diferència de la GP25, el seu comportament va resultar més neutre i previsible, qualitats que van facilitar l'adaptació de diferents estils de pilotatge. En un campionat on la regularitat és clau, comptar amb una moto consolidada pot resultar més avantatjós que assumir riscos amb una evolució de caràcter més radical.
Cal destacar que l'horitzó reglamentari també influeix en l'estratègia. Amb el canvi normatiu previst per al 2027, la temporada 2026 es perfila com un any de transició més que de revolució tècnica. Les fàbriques no haurien d'introduir transformacions profundes en un context on el focus ja comença a desplaçar-se cap al nou cicle reglamentari.
Una aposta conservadora en un any de transició
La renúncia a la GP25 no implica una ruptura amb Ducati, sinó una elecció pragmàtica dins del marc competitiu actual. En un curs on les innovacions mecàniques seran limitades i el desenvolupament tendirà a la continuïtat, apostar per una plataforma coneguda redueix incerteses. La GP24 va demostrar ser una moto pràcticament immillorable des de la seva primera aparició, i aquest historial pesa en la presa de decisions.
Per altra banda, l'experiència recent va evidenciar que la GP25 no va ser una moto universal. La seva configuració més extrema exigia una adaptació específica que no tots els pilots van aconseguir completar amb èxit. En aquest sentit, el VR46 prioritza estabilitat i coherència esportiva abans que alinear-se amb l'última evolució disponible.
El destacable en aquest cas és que la decisió s'adopta en un moment en què Ducati continua sent la referència tècnica del campionat. Fins i tot amb una versió anterior, l'equip de Rossi disposa de material amb potencial suficient per competir a la part alta. En una temporada de transició, minimitzar riscos pot resultar més determinant que perseguir la novetat a qualsevol preu.
L'estratègia del VR46 redefineix així el repartiment intern de material dins de Ducati i reforça la idea que no sempre l'última evolució és la més convenient. En 2026, la continuïtat pot convertir-se en la major fortalesa competitiva.