Citroën es troba valorant el retorn d'un dels models més emblemàtics de la seva història: el 2CV. Tot i que encara no existeix un anunci oficial, la possibilitat de reviure aquesta icona de la postguerra és sobre la taula. Inspirat en una visió clarament retro, el prototip conceptual que circula en l'actualitat recull amb fidelitat la silueta original del model, reinterpretada amb proporcions modernes, elements tecnològics actualitzats i una estètica que combina nostàlgia amb actualitat.
L'objectiu d'aquest exercici de disseny seria recuperar els valors essencials del 2CV: simplicitat, sota cost i confort d'ús. No obstant això, el context ha canviat. L'electrificació, les exigències normatives en matèria de seguretat i les expectatives dels usuaris imposen condicionants que obligarien a una reinvenció profunda del concepte. Tot i així, el resultat manté certes picades d'ullet inconfusibles al model de 1948, des dels fars rodons fins als passos de roda marcats, reinterpretades ara com un SUV de proporcions contingudes.
En cas de rebre llum verda, una eventual tornada del 2CV no es produiria abans de 2028. Es contemplaria el seu desenvolupament sobre una plataforma ja existent del grup, adaptable a motoritzacions elèctriques o híbrides lleugeres. Aquesta opció permetria contenir costos i facilitar l'homologació, encara que planteja el repte de no diluir el caràcter original del cotxe. La gran incògnita, per tant, és si un 2CV reinterpretat com SUV urbà continuaria sent fidel al seu esperit o perdria la seva essència pel camí.
Un projecte carregat d'identitat... i de riscos
La possible reaparició del 2CV no es limita a una qüestió de disseny. El destacable en aquest cas és que el model original no només representava una forma, sinó una filosofia: oferir mobilitat bàsica, fiable i assequible en un context social molt diferent a l'actual. Portar de tornada aquest concepte amb sentit comercial implica resoldre contradiccions entre memòria històrica i realitat industrial.
Avui, Citroën ja disposa de models com el C3 que recullen part del llegat funcional del 2CV: simplicitat, cost ajustat i enfocament urbà. Especialment en les seves versions elèctriques més econòmiques, la marca cobreix l'espai d'entrada a la mobilitat, el que porta a preguntar-se fins a quin punt té sentit reintroduir un altre model amb una proposta similar, però centrada en el component emocional.
D'altra banda, hi ha el risc inherent a qualsevol reinterpretació retro: caure en la caricatura estètica sense aportar una solució realista als desafiaments actuals. El disseny original del 2CV, per simpàtic que resulti, presenta limitacions tècniques que difícilment podrien traslladar-se sense comprometre eficiència, seguretat o habitabilitat. Tot i així, si l'enfocament s'executa amb rigor, el projecte podria traduir-se en un producte diferenciador dins del catàleg urbà europeu.
En aquest sentit, Citroën manté una postura oberta però cautelosa. La pressió de les tendències retro i la resposta positiva del públic al disseny conceptual són factors a tenir en compte, però el salt cap a la producció requereix molt més que una picada d'ullet visual. Si el nou 2CV arriba a materialitzar-se, ho farà com una reinterpretació profundament adaptada, amb una lectura contemporània del cotxe més simbòlic de la marca.