La manera de conduir influeix directament en la vida útil d'un motor, especialment en els vehicles amb canvi manual. En els últims anys, alguns professionals del sector han alertat sobre un hàbit cada vegada més estès: circular a molt baixes revolucions amb marxes llargues, una pràctica que, lluny de millorar l'eficiència, pot provocar avaries a mitjà i llarg termini.

Aquest fenomen, conegut com a “conducció a baixes revolucions”, s'ha popularitzat per la recerca d'un menor consum de combustible. Tanmateix, no és cap secret que forçar el motor en marxes llargues per sota de certs llindars de revolucions genera un esforç mecànic innecessari que acaba afectant components clau.

Circular a baixes revolucions: més perjudicial del que sembla

El principal problema de canviar de marxa per sota de les 2.000 o 2.500 revolucions és que el motor treballa en una zona ineficient. En aquest rang, especialment en motors dièsel i també en molts gasolina moderns, el propulsor no desenvolupa prou parell per moure el vehicle amb fluïdesa.

Això obliga el motor a realitzar un major esforç intern, generant vibracions, estrebades i una combustió menys eficient. Com a conseqüència, es produeix una acumulació de residus en elements com la vàlvula EGR, el filtre de partícules o fins i tot els injectors.

A més, aquest tipus de conducció incrementa el desgast de l'embragatge i del sistema de transmissió. El conductor tendeix a trepitjar més l'accelerador en marxes llargues per compensar la manca de resposta, cosa que provoca una càrrega excessiva en el conjunt mecànic.

D'altra banda, mantenir el motor en un règim massa baix també pot afectar el turbo, que no treballa en el seu rang òptim, afavorint l'acumulació de carbonissa i reduint la seva vida útil.

L'equilibri entre eficiència i mecànica

La recomanació general de molts mecànics és mantenir el motor en un rang de revolucions adequat, que sol situar-se entre les 2.000 i 3.000 rpm en conducció normal. En aquest marge, el motor funciona de manera més equilibrada, amb una combustió eficient i menor esforç mecànic.

El que és destacable en aquest cas és que conduir a un règim lleugerament més alt no implica necessàriament un consum més gran. De fet, un motor que treballa de manera eficient pot optimitzar millor el combustible que un de forçat a baixes revolucions.

També influeix el tipus de motor. Els dièsel solen tolerar una mica millor les baixes voltes, però tot i així no estan dissenyats per circular constantment per sota del seu rang òptim. En els motors gasolina, especialment els atmosfèrics, aquest efecte és encara més evident.

En situacions com incorporacions, avançaments o pendents, mantenir una marxa curta durant més temps permet al motor respondre amb més solvència i redueix l'estrès mecànic. La clau és adaptar l'ús del canvi al comportament del motor, evitant tant les revolucions excessivament baixes com les innecessàriament altes.

En definitiva, la tendència a conduir “ofegant” el motor en marxes llargues pot acabar sortint cara. Ajustar el canvi de marxes a un règim adequat no només millora la resposta del vehicle, sinó que contribueix a preservar la seva mecànica a llarg termini.