La Direcció General de Trànsit ha intensificat en els últims mesos la vigilància sobre algunes de les conductes més repetides en carretera mitjançant la incorporació de nous senyals específics i el reforç dels sistemes automatitzats de control. Aquesta estratègia no es limita al clàssic excés de velocitat, sinó que amplia el focus cap a infraccions que durant anys han passat més desapercebudes malgrat el seu impacte directe en la sinistralitat.

En carreteres convencionals, on es concentra un elevat nombre d'accidents greus, l'organisme ha apostat per una senyalització més detallada que informa expressament del tipus de comportament sotmès a supervisió. La mesura respon a una política de més precisió en el control i d'advertiment clar al conductor sobre què s'està vigilant en cada tram.

La S-991e: control de la separació mínima entre vehicles

Una de les novetats més rellevants és el senyal S-991e, destinat al control de la separació mínima entre vehicles en carreteres convencionals o multicarril. Integrat en la família de senyals associats tradicionalment a radars, aquesta versió especifica que el dispositiu instal·lat no mesura la velocitat, sinó la distància de seguretat entre vehicles.

El sistema pot operar en un punt concret o al llarg d'un tram determinat. Mitjançant càmeres i sensors, la tecnologia analitza la distància existent entre un vehicle i el que el precedeix, determinant si es respecta la separació obligatòria en funció de la velocitat i del tipus de via. Quan es detecta una distància inferior a la permesa, es genera la corresponent denúncia de forma automatitzada.

Aquest tipus de control resulta especialment rellevant en vies secundàries amb un carril per sentit, on les col·lisions per encalç tenen conseqüències més greus. La manca de distància suficient redueix el temps de reacció davant frenades imprevistes o incidències a la calçada, multiplicant el risc d'accident.

El senyal compta a més amb una variant específica per a autovies i autopistes, diferenciada pel seu fons blau. En aquest sentit, l'adaptació al tipus de via manté el mateix objectiu: advertir que la distància de seguretat està sent objecte de vigilància activa.

Dins d'aquesta mateixa sèrie es troben altres senyals com la S-991c, per al control del pas en semàfor en vermell, i la S-991d, destinada a detectar l'incompliment del senyal de stop. La senyalització, per tant, ja no es limita a indicar la presència genèrica d'un radar, sinó que concreta la infracció supervisada.

La S-991g i el control de velocitat des de l'aire

Juntament amb el control de distància, la DGT ha incorporat el senyal S-991g, que informa de la possible existència de vigilància de velocitat mitjançant mitjans aeris. Els primers senyals van començar a instal·lar-se a finals de l'estiu, ampliant el ventall d'advertiments a la xarxa viària.

Aquest senyal pot aplicar-se a tot tipus de vehicles o a una categoria específica, en aquest cas inclou únicament el pictograma corresponent. El que és destacable en aquest cas és que la supervisió no depèn d'un punt fix a la carretera, sinó de dispositius que operen des de l'aire, com helicòpters o drons equipats amb sistemes de mesurament de velocitat.

El control aeri permet cobrir amplis trams sense necessitat d'infraestructura permanent a la calçada. Des d'una posició elevada, els equips poden detectar excessos de velocitat i altres conductes de risc amb més amplitud de visió, incrementant la capacitat de supervisió en carreteres convencionals i vies d'alta capacitat.

La combinació de nous senyals i tecnologies diversificades reforça un model de vigilància més específic i segmentat. La DGT consolida així una estratègia en què cada cartell informa de manera precisa sobre la infracció controlada, mentre els sistemes automatitzats amplien la capacitat sancionadora en trams on determinades conductes continuen sent especialment habituals.