La regulació de l'ús del telèfon mòbil a la via pública està evolucionant per adaptar-se a nous hàbits de comportament. Durant anys, el focus de les sancions s'ha centrat gairebé exclusivament en els conductors, però l'augment de distraccions també entre vianants ha portat a ampliar el control. La Direcció General de Trànsit reforça així la seva estratègia de seguretat viària incloent tots els usuaris de la via, no només als qui estan al volant.

Aquest canvi respon a una realitat cada cop més visible en entorns urbans. L'ús constant del mòbil ha modificat la manera de desplaçar-se per la ciutat, afectant directament l'atenció. Caminar mentre es consulta la pantalla o travessar sense apartar la vista del dispositiu són conductes freqüents que, tanmateix, impliquen un risc elevat.

Creuar distret també té conseqüències

L'ús del mòbil mentre es travessa el carrer comença a considerar-se una infracció sancionable. No cal incomplir normes com travessar fora del pas de vianants per rebre una multa. N'hi ha prou amb fer-ho correctament però sense parar atenció a l'entorn. Aquest tipus de comportament pot comportar una sanció econòmica, enquadrada com a infracció lleu.

El motiu és clar. En mirar el telèfon, el vianant perd gran part de la seva capacitat de percepció. La visió perifèrica es redueix de manera significativa i l'atenció se centra en la pantalla, cosa que impedeix detectar vehicles, senyals o qualsevol imprevist. En una situació de trànsit, fins i tot uns segons de distracció poden ser determinants.

A més, aquesta manca d'atenció no només afecta qui utilitza el mòbil, sinó també a la resta d'usuaris de la via. Conductors i ciclistes es veuen obligats a anticipar moviments imprevisibles, cosa que augmenta el risc d'accident. La seguretat viària, per tant, deixa de ser una responsabilitat individual per a convertir-se en un factor compartit.

Un enfocament més ampli de la seguretat viària

L'augment del control sobre els vianants forma part d'una estratègia més global. Les autoritats busquen reduir els accidents a la ciutat, on els atropellaments representen una proporció significativa dels sinistres greus. En aquest context, els vianants són considerats usuaris vulnerables, però també actors amb responsabilitat en la prevenció.

D'altra banda, la mesura no es limita a la sanció. També s'estan introduint campanyes de conscienciació i nous senyals en determinades zones urbanes per advertir del perill d'utilitzar el mòbil en caminar. Aquestes accions pretenen modificar hàbits que s'han normalitzat amb el temps, però que suposen un risc evident.

Cal destacar que, a diferència dels conductors, els vianants no estan subjectes a un sistema de punts, per la qual cosa les sancions són exclusivament econòmiques. Tot i així, l'enduriment del control reflecteix un canvi en la normativa, que busca adaptar-se a un entorn on la tecnologia és present en cada moment.

En aquest sentit, l'atenció esdevé un element clau per a la seguretat. La convivència a la via pública exigeix que tots els usuaris, independentment del seu paper, mantinguin un nivell adequat de concentració. L'ús del mòbil, quan interfereix en aquesta atenció, deixa de ser un gest quotidià per a esdevenir un factor de risc que ja comença a tenir conseqüències legals.