L'automòbil del 2050 serà un entorn intel·ligent capaç d'interpretar emocions, anticipar necessitats tècniques i adaptar-se dinàmicament a cada situació. Aquesta visió procedeix d'opinions com la de Markus Mußner, expert en l'àmbit de l'enginyeria d'aplicacions i la xarxa a bord, i permet dibuixar un escenari on la tecnologia redefinirà per complet la mobilitat.
L'evolució no es limitarà a l'automatització de la conducció. El vehicle s'integrarà en un ecosistema digital que connectarà infraestructura urbana, dispositius personals i altres automòbils, generant un flux constant de dades. En aquest context, l'arquitectura elèctrica i els sistemes de transmissió seran tan decisius com el programari que governa la intel·ligència artificial.
Un vehicle que entén l'ocupant
Segons la visió de Mußner, el cotxe típic del 2050 serà molt més que un mitjà de transport. L'interior experimentarà una transformació profunda gràcies a pantalles hologràfiques i superfícies tridimensionals interactives que substituiran els actuals sistemes convencionals. L'habitacle serà un entorn configurable, adaptat a diferents usos i moments del dia.
La conducció autònoma assolirà un grau de maduresa total, permetent desplaçaments fluids i segurs tant en àrees urbanes denses com en entorns rurals complexos. Els sistemes d'intel·ligència artificial gestionaran la dinàmica del vehicle amb capacitat de decisió pròpia, prioritzant seguretat i confort. A més, seran capaces de detectar necessitats de manteniment abans que es produeixin fallades i organitzar automàticament intervencions tècniques.
Un dels desenvolupaments més rellevants serà la integració de sensors biomètrics i tecnologies de detecció emocional. El vehicle analitzarà paràmetres fisiològics i patrons de comportament per identificar estats com estrès o fatiga. En aquest sentit, podrà modificar la il·luminació interior, ajustar la temperatura o recalcular la ruta cap a trajectes més agradables o menys congestionats amb l'objectiu de millorar el benestar dels ocupants.
L'automòbil es convertirà també en un espai polivalent. Funcionarà com a oficina mòbil, zona de descans o centre d'entreteniment, amb interiors modulables que s'adaptaran a cada escenari. Aquesta flexibilitat l'integrarà de forma natural en ciutats sostenibles, on trànsit i energia estaran coordinats digitalment.
Estats Units i Europa: camins reguladors distints
Mußner subratlla que el desenvolupament cap al 2050 no serà homogeni a banda i banda de l'Atlàntic. Als Estats Units, la normativa menys restrictiva en matèria de conducció autònoma i la preferència per vehicles de més grandària afavoriran un desplegament més ampli i ràpid de tecnologies avançades. La revisió d'estàndards concebuts per a vehicles tradicionals permetrà explotar amb més llibertat el potencial de l'automatització.
Europa, pel contrari, mantindrà previsiblement un enfocament més estricte en termes regulatoris. Encara que la incorporació obligatòria de sistemes avançats d'assistència ha impulsat la digitalització del parc mòbil, la tendència s'orientarà cap a vehicles compactes i models de mobilitat compartida adaptats a l'entorn urbà.
Aquestes diferències impactaran directament en la xarxa d'a bord. La multiplicació de sensors, càmeres, radars i sistemes LiDAR incrementarà de forma significativa la complexitat electrònica del vehicle. Per altra banda, el volum de dades generat exigirà cables capaços de suportar velocitats de transmissió cada vegada més elevades sense comprometre espai ni pes.
L'arquitectura actual resultarà insuficient davant l'augment d'aplicacions crítiques de seguretat. Serà imprescindible redissenyar la xarxa elèctrica, garantir la traçabilitat dels components i apostar per processos de fabricació altament automatitzats. La miniaturització i la qualitat seran factors determinants per sostenir l'ecosistema digital que definirà l'automòbil de 2050.
La mobilitat del futur dependrà tant de la intel·ligència artificial visible a l'habitacle com de la infraestructura invisible que permet transportar dades amb fiabilitat. La visió de Markus Mußner situa precisament en aquesta base tecnològica l'element clau perquè el cotxe de demà sigui capaç d'interpretar emocions i actuar en conseqüència.