L'arrencada del motor és una acció rutinària que a penes ocupa uns segons en la vida diària de qualsevol conductor. No obstant això, la forma en què es realitza aquest primer moment pot tenir conseqüències a mitjà i llarg termini en la mecànica del vehicle. Iniciar la marxa immediatament i exigir potència des del primer metre és un hàbit estès que està darrere d'un important nombre de desgasts prematurs.
Quan el motor està fred, els seus components interns no treballen en condicions òptimes. L'oli, encarregat de lubricar i protegir les peces mòbils, presenta una major densitat i necessita un breu interval per distribuir-se correctament per tot el circuit. Durant aquests instants inicials, la fricció entre elements metàl·lics és major i la protecció, menor.
El desgast silenciós de l'arrencada en fred
Exigir acceleracions intenses just després d'arrencar implica sotmetre el motor a un esforç elevat sense que existeixi encara una lubricació completament eficaç. El cigonyal, els pistons, l'arbre de lleves i altres components crítics funcionen amb toleràncies molt ajustades que depenen d'una pel·lícula d'oli estable. Si aquesta no s'ha format per complet, el desgast s'incrementa.
En els motors equipats amb turbocompressor, la situació és encara més delicada. El turbo pot girar a velocitats extremadament altes i depèn d'una lubricació constant per evitar danys en el seu eix i coixinets. Accelerar amb l'oli fred augmenta la possibilitat de deteriorament progressiu, reduint la vida útil del sistema.
Cal destacar que el problema no sol manifestar-se de forma immediata. No es una avaria sobtada després d'un únic arracada brusca, sinó un desgast acumulatiu. Repetir aquesta pràctica cada dia, especialment en trajectes curts on el motor a penes assoleix la seva temperatura ideal, accelera l'envelliment de múltiples components.
La transmissió també pot veure's afectada. En caixes automàtiques, el fluid hidràulic necessita assolir certa temperatura per oferir el funcionament més eficient. Iniciar la marxa amb exigència des del primer segon incrementa la càrrega sobre els engranatges i convertidors sense que el sistema hagi assolit el seu equilibri tèrmic.
Una posada en marxa progressiva com a mesura preventiva
La solució no passa per mantenir el cotxe llargs minuts al ralentí, sinó per adoptar una conducció suau durant els primers quilòmetres. El destacable en aquest cas és que n'hi ha prou amb iniciar la marxa sense acceleracions brusques i mantenir un règim moderat fins que l'indicador de temperatura s'estabilitzi.
Conduir de forma progressiva permet que l'oli flueixi adequadament, que les peces es dilatin de manera uniforme i que els sistemes auxiliars assoleixin el seu rang òptim de funcionament. Aquest marge d'adaptació tèrmica redueix la fricció i millora l'eficiència general del conjunt.
En condicions de fred intens, la precaució ha de ser major. L'oli triga més a assolir la seva viscositat ideal i el motor necessita alguns minuts addicionals per treballar amb normalitat. De la mateixa manera, els sistemes de control d'emissions requereixen temperatura per funcionar correctament.
Arrencar i exigir rendiment immediat pot semblar una acció sense conseqüències, però repetida de forma constant accelera el desgast intern del motor i d'altres elements mecànics. Una posada en marxa progressiva és una pràctica senzilla que contribueix a prevenir avaries i a prolongar la vida útil del vehicle sense cost afegit.